venerdì 21 dicembre 2007

On alter liber Milanès e..... Davide Van de Sfroos !!!

Titolo: "VIAGGIO NEL DIALETTO MILANESE"
Autore: CAPROTTI GIORGIO
Editore: MERAVIGLI-LIBRERIA MILANE
Pubblicazione: 12/2007
Prezzo: € 10,00


El 8 de febrar el vegnarà foeura el noeuv CD del Davide Van de Sfroos: "PICA".
15 canzon in Brianzoeul.

http://www.ciaocomo.it/index.php?option=com_content&task=view&id=6310&Itemid=41

'm'el se ciama Babbo Nadal in del mond

Albania: Babadimri
Austria: Christkind
Belgio: Sinterklaas
Bulgaria: Dyado Koleda
Brasile: Papai Noel
Danimarca: Julemanden
Estonia: Jõuluvana
Finlandia: Joulupukki
Francia: Père Noel
Germania: Kris Kringle, Christkind, Weihnachtsmann, Sankt Nicolaus
Giappone: Santa Kurousu
Grecia: Άγιος Βασίλης (San Basilio)
Inghilterra: Father Christmas
Irlanda: Daidí na Nollaig
Islanda: Jolasveinn, Jólamaður
Liechtenstein: Christkind
Lituania: Kaledu Senu
Malta: San Niklaw
Norvegia: Julenissen
Olanda: Sinterklaas
Polonia: Święty Mikołaj
Repubblica Ceca: Svatý Mikuláš
Romania: Moş Crăciun (Babbo Natale); Moş Nicolae (Babbo Nicola)
Russia: Ded Moroz, Dedushka Moroz (Дед Мороз “Nonno Gelo”)
Ungheria: Mikulás (Nicola)
Svezia: Jultomten

Bonfest a tucc !!!

Voeurevi fà i Bonfest a tucc per on seren Nadal e on anmò pussee brillant Ann 2008 !!!
... e vel disi in tutt i lengov (o squasi) del mond:

Afrikaans
Geseende Kerfees en 'n gelukkige nuwe jaar

Albanes
Gézuar Krishlindjet Vitin e Ri

Aramaic
Edo bri'cho o rish d'shato brich'to

Armen
Shenoraavor Nor Dari yev Pari Gaghand

Basco
Zorionak eta Urte Berri On

Breton
Nedeleg laouen na bloav ezh mat

Catalan
Bon nadal i feliç any nou

Cornish
Nadelik looan na looan blethen noweth


Corso
Bon Natale e Bon capu d' annu


Cree
Mitho Makosi Kesikansi


Croat
Sretan Bozic

Ceko
Prejeme Vam Vesele Vanoce a stastny Novy Rok


Danes
Glædelig Jul og godt nytår


Dutch (che l'è el todesch de la Svizzera)
Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar


Ingles
Merry Christmas and Happy New Year


Eskimo
Jutdlime pivdluarit ukiortame pivdluaritlo


Estone
Rõõmsaid Jõulupühi Head uut aastat


Euskera
Zorionak eta Urte Berri On


Faeroese
Gledhilig jól og eydnurikt nýggjár



Finlandes
Hyvää Joulua or Hauskaa Joulua


Frances
Joyeux Noël et Bonne Année


Frisone
Noflike Krystdagen en in protte Lok en Seine yn it Nije Jier


Furlan
Bon Nadâl e Bon An Gnûf


Gaelic
Nollaig chridheil agus Bliadhna mhath ur


Galizian o Gallego
Bon Nadal e Bo Ani Novo


Todesch
Froehliche Weihnachten und ein glückliches Neues Jahr


Greco
Kala Christougenna Kieftihismenos O Kenourios Chronos


Eskimes
Juullimi Ukiortaassamilu Pilluarit


Hawaian
"Mele Kalikimaka & Hauoli Makahiki Hou"


Ebraico
Mo'adim Lesimkha. Shana Tova


Gallese
Nadolig LLawen a Blwyddyn Newydd Dda

Hindi
Shub Naya Baras


Ungheres
Kellemes Karacsonyiunnepeket & Boldog Új Évet


Islandes
Gleðileg Jól og Farsaelt Komandi ár!


Irlandes
Nollaig Shona Dhuit


Giappones
Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto


Karelian
Rastawanke Sinun, Uvven Vuvenke Sinun


Korean
Sung Tan Chuk Ha


Ladin
Bon Nadel y Bon Ann Nuef


Lappone
Buorit Juovllat ja Buorre Oddajahki


Lietov (Lettone)
Prieci'gus Ziemsve'tkus un Laimi'gu Jauno Gadu


Lituan
"Linksmu Kaledu ir laimingu Nauju metu"


Lussemborghes
Schéi Krëschtdeeg an e Schéint Néi Joer

Maltes
Nixtieklek Milied tajjeb u is-sena t-tabja


Manx
Nollick ghennal as blein vie noa


Maori
Meri Kirihimete


Navajo
Merry Keshmish


Norveges
God Jul og Godt Nyttår


Occitan
Polit nadal e bona annada


Raeto-Ramanzo
Bella Festas da zNadal ed in Ventiravel Onn Nov


Rapa-Nui
Mata-Ki-Te-Rangi. Te-Pito-O-Te-Henua


Romancio
Legreivlas fiastas da Nadal e bien niev onn


Romeno
Craciun fericit si un An Nou fericit


Russ
Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva i s Novim Godom


Sami
Buorrit Juovllat


Sardo
Felize Nadale e Bonu Cabuannu


Scozzes
Nollaig chridheil huibh

Siciliano
Bon Natali e Prosperu Annu Novu


Svedes
God Jul och Gott Nytt År

martedì 18 dicembre 2007

Origin de l'erbol de Nadal

Al contrari del preseppi ch'el gh'haa la soa origin in del 1223 (S. Francesco da Assisi), l'erbol de Nadal, fonda i sò origin in de la cultura celtega.
L'erbol l'era l'abiezz (abete) e in de la lingua celtega el se ciamava "Ailm".
Rappresentava el divin protettor del dì de Nadal, "Yule", (ch'el voeur dì "roeuda") che celebrava el Solstizi de l'Inverna (21-22 dicembre) e l'era consideraa simbol de comunicazion intra el firmament e la greva; rappresentava la ricerca interna de l'Anema.
Ailm l'era l'erbol dedicaa a la nascita, ai origin, simbol divin de immortalitaa.
Al dì del Solstizi de Inverna el So ciappava el sò cors versa i giornad pussee lòngh, quand che se celebrava el So belee, Belenos, el noeuv.
El simbol del rinnovament de la Vita de pon dinnanz a l'entrada de cà.
Seren sòlet tajà via a nett on abiezz vegg de mett in de la piazza di borg: a la nòtt faseven di falò per rappresentà la lus noeuva.....

lunedì 17 dicembre 2007

A Nadal: el preseppi o l'erbol ?

In quel Nadal chì a l'è tradizion, in di nòster gent, a cà mia, fà suu l'erbol, simbol solar e de noeuva Vita.
Vialter se fasii a cà vòstra ?

venerdì 14 dicembre 2007

averta la chat de Brugh e Birlinghitt !!!

Hoo dervì ona chat, inscì poeudom cicciarà in quiet e senza vess obbligaa taccà denter i comment. La se troeuva chì de sòtta el blog.

giovedì 13 dicembre 2007

Consilli bibliografich per el Nadal

Editore: http://www.virgilio-gastaldi.it/


Collana Meneghina:

IL MULINO SUL NAVIGLIO (LA MILANO DEGLI ANNI TRENTA) di Germana Clerici
Ona sequenza de raccont adattaa a l’ambient in del territòri de Corso Garibaldi e Navigli.

MILAN IN QUATORDES VERS (NOVANTA SONETTI IN MILANESE) di Ambrogio Maria Antonini

NOSTALGIA DI MILANO di Severino Pagani
Tant ri regòrd sora i figur i pussee caratteristich del vegg Milàn.

IL BARBAPEDANNA

PER LE VIE DELLA VECCHIA MILANO di Ambrogio Maria Antonini
I vegg quarter de Milàn presentaa e illustraa con di comment in lingua meneghinna.

I NAVIGLI DELLA VECCHIA MILANO di Giuseppe Codarda

COME PARLA MENEGHINO di Severino Pagani

FILASTROCCHE E TIRITERE MILANESI di Raffaele Bagnoli

CUCINA & OSTERIE DELLA VECCHIA MILANO di Tullio Barabato e Giordano Pitt

POESIE INEDITE DI CARLO PORTA

ETAGERES DI BARLAFUS di Giordano Pitt
25 liriche in Milanès s’cett.

mercoledì 12 dicembre 2007

el dialett a scoeura..... e minga domà a Milàn

De on poo de temp, e grazie a la riforma Moratti, in di scoeur se poeud fà imprend ai nòster fioeu el dialett, la lengua mader de cà, con di laboratòri fà appòsta.
Chì a Milàn, de quell che soo mì, gh'è on quajvun, ona mea cara amisa, che la tegn di lezion con cont, liend e canzon in Milanès, in di scoeur del nivell primari (4° e 5° elementare).
Poeu la gh'è la famosa scoeura "Bosina" de Vares, in doe che se fà scoeura con i tradizion locai e la lengua bosina; anca la scoeura per i pussee piscinnin de cinq agn, de Albavilla, scoeura de l'Infanzia "Giobbia", in doe che hann ciappaa l'iniziativa de on laboratori per fà minga perd, desmentegà i tradizion e el brianzoeul: ghe fornissen anca on diploma rigorosament scrivuu in alto-brianzoeul.
El saria anmò pussee bel se, chì a Milàn, on quajvun d'alter el tegn di laboratori inscì bei, con cont, liend, canzon e quant'alter per i belee e minga domà per quei ch'hinn Milanès, perchè anca quist intraprendenze chì voeuren dì "integrazion".

Santa Luzia: libera traduzion

Sbrissega la Nòtt con pass grev
intòrna ‘l fogoraa
intòrna la greva, el Sô deven smòrt
s’en toeu in del bosch.
Chì, in de la nòstra cà fòsca,
la se fà vidè con di candir pizzaa
Santa Luzia, Santa Luzia.

La se scond la Nòtt granda e citta
Vòra sentom i sò ali
in ògni stròffa silenziosa
e Sussura con gran potenza.
Protegg la nòstra soeuja,
i bei cavej sberlusent, la vesta bianca
Santa Luzia, Santa Luzia.

El scur el se srarì
de la greva, in di vall:
cantom
ona cantilena che trà lòcch.
La giornada l’è armoniòsa, fiorida
Informalada del ciel color incarnadìn
Santa Luzia, Santa Luzia.



Sankta Lucia (version svedesa originalla)

Natten går tunga fjät, runt gård och stuga.
Kring jord som sol'n förlät, skuggorna ruva.
Då i vårt mörka hus, stiga med tända ljus,
Sankta Lucia, Sankta Lucia.

Natten var stor och stum. Nu hör det svingar,
i alla tysta rum, sus som av vingar.
Se på vår tröskel står vitkläd, med ljus i hår,
Sankta Lucia, Sankta Lucia.

Mörkret skall flykta snart ur jordens dalar.
Så hon ett underbart ord till oss talar.
Dagen skall åter ny, stiga ur rosig sky,
Sankta Lucia, Sankta Lucia.

martedì 11 dicembre 2007

El 13: Viva Santa Luzia !!!

Santa Luzia l'è el dì pussee curt che ghe sia !

L'è el proverbi che dis che in quel dì chì el So el tramonta on quaj menud primma di tutt i alter dì, per poeu scomincià a noeuv la soa salida al Solstizi d'Inverna, quand che el Nass a noeuv.... Nadal, Belenos, el So belee, i giornad che scomincien a slongass....
In di paes Nordich hinn sòlet festeggià el Nadal (Jul) in quel dì chì, quand che el So el nass a noeuv, portand ona luss pussee ciara e netta.
In Svezia, presempi, la tosa pussee gioina la se mett adòss ona vesta bianca, che simboleggia la s'cettezza, e la se pon sora el coo ona coròninna verda con sett candir, de chì, la va in di stanz a portà el caffè, lacc e bescòtt a la fameja che l'è anmò in del lett, sòtta al teved di covert.
Quist cadò chì se ciamen "joklappar", e a hinn de cà anca de nunch.
Gh'è de savè che el calendari de l'Advent che i nòster fioeu derven dì per dì, con denter di present, vegnen de questa usanza.
In di nòster sitt, i bagaj scriven i letterin, fasend l'elench di cadò che voeuren, disend a la Santa che a hinn staa pròppri bon.
Santa Luzia lassa giò i cadò sora el scòss di finester, e in d'alter sitt la sònna el campanell per visà del sò rivà per podè intròduss de scondòn in di cà, e i fioeu van de corsa in del lett perchè inscambi gh'avaran nient.
Per ringrazià la Santa lassen del pan, naranz, mandarin e del latt.

lunedì 10 dicembre 2007

problemi de fonetica ...

On quaj amis l'haa vorsuu pon el "problema" de la fonetica.
Problema, perchè, gh'è in gir anmò di gent che pensa de scriv Milanès 'me par a luu, inscì 'me ven doprand domà la "fonetica".
El Milanès el gh'haa ona soa grammatega e ona ortografia che la devom domà imprend.
La fonetica, inscambi, (dal greco φωνή, phone, sòn, vos) a l'è el ramm de la glottologia che la studia la pròduzion e la percezion di sòn linguistigh (i fòni), e lor caratteristich acustiche.
La trascrizion fonetica a l'è la rappresentazion visiva di sòn (pussee mej "foni" e "fonemi") del lenguagg. El serv domà per imprend 'me se parnonzia on vocabol, on concett de grammatega, ona frase, in ona determinata lengua.
La fonetica la poeudom minga dopralla per scriv in Milanès, e inscì el discors el var anca per i alter lengov !

Focus Extra: Milano

Hoo ciappaa el nummer de "Focus Extra"....
come previst hann trà foeura di castronà sora la stòria de Milàn e la lengua Milanesa.
A pag. 30 gh'è scrivuu (el lassi in italian): "Forse Milano deve il suo nome a sua scrofa. Nel 222 a.C. il piccolo agglomerato urbano era la capitale dei Galli Insubri, una popolazione celtica arrivata attraversando le Alpi nel VI secolo a.C. Erano stati loro a fondare quel villaggio in mezzo alla pianura (medio-lanum), prima di allora abitata da Liguri ed Etruschi. .....".


Bon allora. Prima de tutt i popolazion Insubri seren "autoctone", seren de cà, minga domà in del territori de Milàn ma in tutta l'Insubria (nord-ovest Lombardia, est Piemonte, Canton Ticino). Quist seren de origin Golasecchiana che, inscambi a quant pensen lor, seren gianmò chì in del II° millennio a.C.
Poeu, hann minga trà foeura i fonti bibliografiche.....
el Polibio, Strabone, Pompeo Trogo, Diodoro il Siculo (domà per fà di nòmm), diseven che i popolazion "Etrusche" se seren fermaa al sud del Po !!!!
i "Liguri" ivi citati seren sconfonduu con ona popolazion che se ciamava "Ambrones", de origin celtega.
El nòmm de Milàn, altra castronada, ghe l'hann minga daa i roman ma i Insubri e l'era "Medhelan": poeu el s'è trasformaa in "Mediolanum" con l'arrivi di roman.....
e la preja de la Scrofa Semilanuta se la son desmentegada in de la penna ?
l'hann minga missa denter !!!
Poeu lassom perd quell che scriven in Milanès: se ved de bon che hinn minga de chì !!!
ma poeudeven minga lassà perd e scriv minga di castronà inscì fòrt ?
'me presempi "Madunina" ???

ROBBA DE MATT !!!

giovedì 6 dicembre 2007

Stria ...

Quel pòst chì a l'è soratutt per i dònn, ma chì denter ghe n'ee pòcch :D
comunque, se on quajvun el se sent anca Strion (el mas'c de la Stria :D ) el poeu dagh on oggiada.
Hoo dervì on newsgroup ch'el se ciama "Stria" a quell indirizzi chì:
http://it.groups.yahoo.com/group/Stria/

mercoledì 5 dicembre 2007

La Tripla Deja

LA TRIPLA DEJA

La riconoscenza de l’Acqua ‘me prenzippi primm e fonte originalla, per di popolazion movibil, al qual soravivenza la ven di sò benefizzi, la se esprimm con la consacrazion di font di pussee important fiumm d’Europa: quii che devegnen di santuari de la dea celtega de la fertilitaa.
Riciamada a la ment de la topònomastica celtega, questa consacrazion la cava de on grandios nummer di oblazion votiv – statovett, metai prezios, armi e ròbb domestegh – scovert in tutta l’Europa lòngh el cors d’acqua e arent i santuari mettuu in di lor sorgent.
El fiumm o el cors d’acqua rappresenta l’espression movibil de la Mader Greva, che la rend i font sacher. L’è la combinazion particolara di vari proprietaa minerai, vegetai e volatil che emanen di sorgent in di or particolar del dì e di period de la luna che ne crea i potenz generador. Ciaschedun di sitt sacher el gh’haa el sò spiret guadian ch’el soar sora de luu, el marca i rit de tutt i dì segond el cerimonial vorsuu che se poeud rend in greva sora la fòrma de cant, de usell, de pess, in onor de la dea.
Di vòlt la dea la compar ‘me spiret di sògn, ‘me stria, segond i condizion o attitudin di gent.
Quist sitt chì rappresenten el scòss de la Mader Greva evocada sora nòmm e ideia divers.
Gh’emm tanc di iscrizion gallich (Gallia Transalpina e Cisalpina – iscrizion leponz), dirett a Gwena, Mar (nòmm antigh de la Dea), Brida, Brii, Bria (devegnuu poeu Brighitt), la Mader rappresentada sora la fòrma de triade – meder che despess el venn riciamaa in de l’art e ne la letteradura celtega – assema al sò fioeu e a on cavagn de frutta (simbol de fertilitaa e bondanza).
On’altra rappresentazion popolar l’è quella de la dea Epona, normalment a cavall e di vòlt compagnaa de on sgriffon.
La Luna, cont i sò poder sora i maree e sora i cicli marchesadi, rappresenta on insema universal di simbol; l’è la reina di ritual notturnin ligaa ai canti di animai, ‘me la bissa e el lòff.
La mitologia celtega la recognoss ‘me la triplice dea che la fà del pont ai nascit, a la Vita e a la Mòrt: triade di tosann, di impromettude e di dònn vegg; Morrigan, Macha, Badh, Arianrhodd, Sequana.
I antich Gall, la qual teologia l’è sparida in di secol, hann lassaa di statov anònim con duu o trii coo, che impunemanch rappresenten de bon i simbol celtegh.
In Italia gh’emm tanc di reperti e testimonianz di quist divinitaa che di vòlt gh’hann di vesti solar, perchè la Mader Dea la rappresenta anch quist qualitaa.
A Milàn, presempi, di archeologh hann descovert recentement di statov votiv, e bass-rilev de Belisama, dea luni-solar, che la gh’haa arent de lee ona scròva mezza lanaa, animal simbol di sò proprietaa: l’è el dòn del cordon asca el mond visibel, in doe poggià giò el nemeton per fà suu el santuari.
La giesetta de S. Calimero, quella de S. Calogero, in via Quadronno, seren “votaa” tucc a la Dea Belisama.
La legenda milanesa la voeur che questa divinitaa la fudess venerada in de la festività de Beltaine, che la se tegniva el 1° de magg.
Gh’emm alter important testimonianzi, del culto matriarcal e de l’importanza che la gh’aveva la divinitaa femminina, la troeuvom in del nòmm del sitt de Brianza.
La Brianza la ciappa el sò nòmm del vocabol antigh celtegh “Brià” – che la proven de la divinitaa la pussee importanta che l’è Bri, Bride, Brighitt, o mej cognossuda ‘me Briganzia.
El loeugh di Prealp lombard gh’hann avuu el lor splendor in de l’epoca de la civiltaa ciamada Golasecca, che di studi recent l’è retrodatada attòrna al 1.300 a.C.
I templi e i cappellett votiv, seren fa su segond on prencippi analogich/simbolegh, che el ciappa i coordinaa celest in de la greva segond la simbologia lunar cont i sò 28 cà.
Còmm deven el center de la civilitaa de Golasecca, che la se estend de la riva oriental del Tessin finna a la fin del lagh de Oggion, arent Lecch.
Di rest antigh de questa civiltaa s’hinn trovaa attòrna a la cittaa de Còmm, in di
Dintòrna del lach Alserio, in de la piana de Erba e in tutt el loeugh del Triangolo Lariano.
Vum di particolaritaa che vedom de subet l’è quella di tanc gesett de ona manciada de meter quader despers in tutt el territòr submontan, dedicaa tucc a S. Pietro: la fondazion la proven di Longobard.
Questa dedica la se riferiss a la Preja alchemica: segond quist concett chì i giesett hinn mettuu in fòrma de “mezzaluna fertil” che rappresenta la divinitaa Brighid portada giò in de la greva. Fertil, perchè l’è pròppri questa divinitaa che pussee despess la ven venerada che la nudr e ingrassa la greva e la Natura tutta.
Tucc quist giesett chì seren fà suu sora di templi pussee antigh, ciamaa “Nemeton”,
“loeugh sacher”, che proveven de l’età de la civiltaa de Golasecca, tucc dedicaa a Belisama.
Se mettom assema immaginariament i pònt cont ona linea filaa, ottegnom la figura de la mezzaluna, mezz del fòrza calorifera. Questa mezzaluna a l’è cressent, e l’è el simbol ermetich del tramit che devom doprà per la palingenesi umana che la troeuvom immaginariament in del zinivej, con la Luna Piena.
La Preja Alchemica, de chì, anch simbol di Acque primordial.
Acque che poeudom identifiaa con tucc i laghett che troeuvom intòrna a la mezzaluna: el lagh de Vares – Alserio – Segrin – Oggion – Annone ed alter anmò.
La Triplice Deja a l’è incarnazion medem del simbol del triskell, e la poeudom identificaa con l’element di Acque Primordial che rappresenten l’Anema.


Bibliografia
“Mysteres Celtes – une religion de l’insaisissable” - John Sharkey - èdition du Seuil (1975)
“Entità fatate della Padania” - A. Dalbosco e C. Brughi - edizioni della Terra di Mezzo (1995).
"La Dea Bianca" - Graves R. - Adelphi - 1998.
"I Celti - una antica tradizione europea" - Matthews Caitlin - Xenia ed. - 1993.
"Il Vischio e la Quercia" - Taraglio R. - Età dell'Acquario edizioni - 1997.
"La civiltà celtica" - F. Le Roux - C. Guyonvarc'h - ECIG edizioni - 1990.

martedì 4 dicembre 2007

in doe andà per el disnà chì a Milàn

Voeuri suggeri a chì ch'el cognoss minga o a chi che l'è minga de Milàn, di ristorant special Milanès in doe se poeud fà ona bella pacciada e scovrì a noeuv i savor del nòster Milàn.


AL MATAREL
Via L.S. Mantegazza 2, ang. corso Garibaldi 75
tel. 02 654204


ANTICO RISTORANTE BOEUCC
Piazza Belgioioso 2
02 76020224
www.boeucc.com
Boeucc l'è el vocabol voltaa del spagnoeul "bodega".


ARC EN CIEL
Via del Mare 49
02 890504943
L'è al confin con Assago.


LA BRIOSCHINA
Piazza Carrara, 21
02 89501177
www.labrioschina.it
Trattoria tipica Milanesa del Navilij Paves.


LA PIOLA
Viale Abruzzi 23
0229531271

LA POBBIA 1850
Via Gallarate 92
02 38006641
www.lapobbia.com

OSTERIA DELL'ACQUABELLA
Via S.Rocco 1
02 58309653
www.acquabella.it

OSTERIA IL GIARDINETTO
Via Tortona 19
02 58101720
www.osteriailgiardinetto.it

TRATTORIA LA MADONNINA
Via Gentilino 6
02 89409089

ANTICA TRATTORIA DELLA PESA
Viale Pasubio 10
02 6555741

TRATTORIA FA' BALLA' L'OEUCC
Via Pistoia 19
02 48911812
Se troeuva a Bagg.

Milanès doc, sondagg: hinn domà 3 sora 10

El Pier el m'haa fornii ona notizia che la ven del "Corriere della Sera": (vardee el link chì de sòtta).
http://www.corriere.it/cronache/07_dicembre_04/milanesi_doc_sondaggio_focus_galli_35c386b2-a239-11dc-9440-0003ba99c53b.shtml

In quel sondagg chì disen che i Milanès doc a hinn domà trii sora des !!!
Mì naturalment son minga degòrd. L'è vera che chì a Milàn semm semper pussee de mond, che gh'avem tanc di gent de divers nazion, ma l'è anca vera che quei che hinn "Milanès doc", dasin, dasin, salten foeura anmò, squasi com'è fuss on dessedament de on sògn dur.
El vedi al mercaa, a scoeura, in del mè palazz.
Sarà, ma mì di sondagg chì fà a quella manera chì me fidi minga.


A prescind del facc che Focus stà a el propalà scientifica ‘me Cip e Ciop stann a la zoòlogia.... el stereòtip di Milanès snob el mè fà apertament rid. Poeu, el ripòrt de 3 sora 10, sincerament, el lassa un poo vorè, perchè el se capiss minga se a hinn denter anca i immigraa minga nazionalizzaa e i clandestin !
‘me cadenazz l’articol in question el derva con “i romani sostengono che la metropoli è poco attrattiva”. Òra, el me par de avèe minga veduu inscì tant di roman in gir per Milàn. Dovaremm domandaghel ai Giappones sen disen.
Ma tutt l’articol el se pò definì in di ultem quatter righ. L’è senza dubbi on articol sora commission decisament “politega”.
Personalment, Milàn el troeuvi minga ni brutt ni manch senza incant. Ma va ben inscì: ch’el creden pur, ansi, dovarien fà ‘me la Svizzera: gh’emm de dighel che chì a cà nòstra se stà minga ben, gh’è mai el sô, gh’è la scighera, lo smòcchingh, i piranha in di Navilij e i coccodrill in di fontan !!! :D
Inscambi, son chì de bon a scommettegh che parland di origin de Milàn scomincerann domà de l’epoca romana desmentegand, naturalment, che l’è ona cittaa fondada di Celt Insubri.

ma che bell incoeu !

Incoeu hemm avuu, el mè fioeu e mì, ona bellissima sopresa a l'entrada de la scoeura: semm staa recevuu cont i musegh de Nadal de la nòstra Tradizion. Ona radio con di CD di canzon Tradizionai.
Ma che bell, finalment on quajcòss che sia minga american o alter !!!
EVVIVA EL NADAL :D

lunedì 3 dicembre 2007

Oh Bej ! Oh Bej ! evviva la Fera de Sant Ambroeus

Anca in quella agn chì ghe sarà la Fera la pussee cognossuda de Milàn: Oh Bej Oh Bej.
L'è la Fera del nòster Difensòr e de Milàn che la se tegnarà del 6 al 9 dicember 2007 in Piazza Castello.
El sò nòmm el vegn de la fras che i mercant vosaven per declamà i virtù di lor mercanzii per tirà i client.
La gh'haa di origin fòrt antigh, che vann indree finna al 1288, e strecciament ligada a la ricorrenza del 7 dicember in onòr del Sant Ambroeus, difensòr de Milàn.
Al scominci del 1288 la dimostrazion la se tegniva in Piazza Mercanti, in seguit al scominci del 1866, la venn tradù in vicinanza de la Basilica dedicada a Sant Ambroeus.
L'era la Fera di tucc i bagaj e di Milanès, in doe che se trovava de tucc: liber drovaa, ferrament, bolgirett, stamp d'epoca, quader antigh, moned, dolz, belerari, firon, marron a ròst, pecciafett e di alter ròbb de mangià.

mercoledì 28 novembre 2007

Milàn e Brianza: la mea Anema

El mè Coeur a l'è s'ceppaa in duu: mezz Milanès e mezz Brianzoeul.
I mè gent de par de papà a hinn tucc Brianzoeul: de Canz, Ass, PontLamber, Longone al Segrino, Chiavenna.....
I alter gent a hinn de Milàn.
Quand che scolti i canzon del Davide Van de Sfroos, che a hinn 'me poesii dolz, me venn el magon .... Akuaduulza, Hoka Hei, ecc.
quand che pensi ai montagn, al lach de Còmm, ai gent che parlen Brianzoeul, casci semper giò el magon bel fòrt !
Mì sont innamorada del mè Milàn, ghe calaria alter.
Impunemanch sont anca Brianzoeulla e minga domà per origin, ma per "Sentiment".
Lavori, vivi a Milàn, ma la mea Anema l'è anmò là in Brianza.

lunedì 26 novembre 2007

Poesia de l'Edo !

Varda che combinazion:
navigavi in Internet,
hoo sbagliaa a schiscià on botton...
gh'è sortii foeura 'sto bèll effètt:

in d'on "blòg" son borlaa dent,
el sò nòmm:"Brugh-Birlinghitt".
M'è vegnuu on accident,
parlen come i meneghin.

Quèll ch'el fa ballà i gioppitt,
"Brugh" el ciamen, i sò amis;
mì, imbranaa e derelitt,
de cervèll on poo tobis,

a gh'hoo miss trii dì a capì
che el Brugh l'è minga on òmm,
ma 'na tosa da marì!
(Ouei che "gaff" gròssa 'm'el Dòmm!)

Beh! Adsedess la pienti chì
perch'èmm appèna scominciaa,
voraria ben capì
in che "blòg" son capitaa!

venerdì 23 novembre 2007

Milanès prategh: scrivom chì denter

In quell pòst chì poeudom cicciarà in Milanès per fà pratega e per pon tucc i domand ch'avii vialter in del coo !

giovedì 22 novembre 2007

Porta Carlo - Trenta poesie - novitaa Hoepli

Gh'è ona novitaa editorial de la Hoepli pubblicaa in de quell mes chì de November:

PORTA CARLO
TRENTA POESIE
CON DUE CD-AUDIO

Prezzi: € 36,00

L'è ona noeuva antologia in doe che i poesii hinn voltà in italian financa con di rilev al test, curaa del Gino Cervi e con duu CD-Audio con i lettur di pussee bej poesii del Carlin Porta ad òpra del Sandro Bajini.
Minga ultima, ona sequenza de illustrazion del Milàn antigh.

El Ritual del Purscell

Semm chì, al bas del mes de November con tutt i sò magagn, i sò cambiament climategh e el fregg.
In di agn adree a Milàn gh'era anca la scighera, quella che in italian la se ciama "nebbia": impunemanch incoeu, grazie a l'"effetto serra" gh'emm pussee cald.

Se tornom indree con la memòria, poeudom scovrì de noeuv vum di Tradizion lombard i pussee Viv e che se reciamen a di ritual celtegh antigh, che l'è quèlla de fà tonina del " purscell ", tucc i agn, al scominci dell'inverna: l'è propri un bell ritual, ch'el ved la partecipazion de tutta la comunità.
El purscell de quand che gh'eren i antigh abitador di nòster sitt, l'è semper staa consideraa magich e important, on poo per i sò proprietà alimentar, on poo per i sò caratteristich Energetigh e de Rigenerazion.
El sò parent lontan a l'è el "Purscell del Bosch", ciamaa con el vocabol antigh "Moc", simbol de Milàn e de la dea Belisama, protettora di bosch, venerada di abitador de quand che Milàn l'è staa fondaa.
Del purscell, el se dis che se sbatt via nagòtt e el furniss verament de mangià a tutta la fameja. Cinquant'ann indree, i famili crompaven el purscell de tegnì almen sett-vòtt mes, fin'al raggiungiment del quintal de pes e anca pussee fasend mangià de tutt: crusca, farina, rave, zucch, pòmm de terra, giand e polenta.
Quand ch'al purscell ghe faseven tonina, che la vegn ai carenn di mes ìnvernal (dicember-gennar), tutt i gent ghe faseven la festa conti sò part pòver, de scart (el sangu, i intraj, el coin, i codegh, i genoeucc, i pescioeu, el coo).
Impunemanch i part pusse bon seren destinaa a fa suu di presutt (cròi e còtt), luganega, codeghin, mortadelle de fidigh, lard e panscetta.
Quel ch'è compiva la tonina el se ciamava " El Massular ": luu pratich del Mestee ch'el se tramandava di generazion in generazion, el coppava el purscell cont on beli colp secch a la gorgia.
A la sira i tavol che seren servii per la mattanza del purscell, vegniven mess giò per on disnaron de tutta la Cascina.....


SANT' ANTONI

Sant’Antòni del porscèll,
ch’el sònava el campanèll,
el campanèll el se s’cepaa,
Sant’Antòni l’è scapaa,
l’è scapaa dedree ‘na pòrta,
gh’era là ‘na dònna mòrta,
la dònna mòrta l’ha sguagnii,
Sant’Antòni el s’è stremii,
el s’è stremii d’ona manèra,
che ogni ann ghe fann la fèra.
Gh’èra pizz i candilee,
Sant’Antòni el gh’è andaa ‘dree,
el gh’è andaa ‘dree per fagh onor,
Sant’Antòni l’era on scior,
l’era on scior senza peccaa,
Sant’Antòni el s’è salvaa,
el s’è salvaa i paradìs:
Sant’Antòni e San Luìs.

L'inverna

El te fa scrizzà i dent con la Nev
Ross ‘me l’invidia
Verd legria,
Naranz d’ebrezza.
Mì son chì a scoltà el trambust
di lagrim del bosch
de la freschezza indormentada,
di “cadeaux” scartosciaa
che imbonissen i dent
di faccitt mostolent
per la festa incantada
Stell d’argent sbarlusent
de feston ‘na lusnada
Sòtt el giazz, barbelent
on germoeuj spetta el sô…

Teater in Meneghin: "Viv con duu ghej"

Per scoltà on ciccin de Milanès, de quell bon, ecco ona rappresentazion teatral in Meneghin spettasciaa al Teater Oscar (via Lattanzio 58).
Finna al 2 de dicember:

"VIV CON DUU GHEJ"

PIERO MAZZARELLA
Rino Silveri

Info: www.teatrooscar.it


Dì e orari:
giovedì 22 november 2007 20.45
venerdì 23 november 2007 20.45
sabet 24 november 2007 20.45
domenega 25 november 2007 16.00
martedì 27 november 2007 20.45
mercoledì 28 november 2007 20.45
giovedì 29 november 2007 20.45
venerdì 30 november 2007 20.45
sabet 1 dicember 2007 20.45
domenega 2 dicember 2007 16.00

Grammatega, part segonda (in italian)

Andemm per gradi con la grammatega, perchè se poeudom sconfond. L'important a l'è 'vegh i idee ciar.



DITTONGHI

ai guai
aì baira
ao ciao
au restaur, automòbil
aù paura (forma arcaica "pagura")
ei bei, mei
ia reliquia
ie ier
oa coa
oi vòi
oe-i oèi (ohi ! ahi!)


DIGRAMMI

cl la "c" è sempre gutturale: "clarinett" "clo" "clamor"
cr anche qui la "c" è gutturale: "crema" "crodin" "cran"
gr la "g" è gutturale: "grazie" "grand" "grumm"
gn suono nasale: "pagn" "pegn" "vegn"
gh (e - i) "'gh'era" "ghir"
ch "che" "chi"
sg ha un suono palatale sonoro: "resgio" "ronsgia"
sc ha un suono palatale sordo, soltanto davanti "e" "i": "scerni" "scigola" "scisger"
cq la "q" ha un suono lungo: "acqua" "acquist"
qq solo in "soqquader" dove la "q" è doppia


BREVITA' DELLE SILLABE
al = cal, mal, al (la vocale ha un suono prolungato "aa")
all = call, gall, vall (la vocale è corta "a", secca)
e così anche con tutte le altre vocali.
Per esempio: "gel", "vel" e al contrario "ghell" "vell" "mell"

mercoledì 21 novembre 2007

Poesia per el mè bell Milàn

Milàn che sciuscia i polmon,
ringhera perfumada de glicin,
acqua ciara, oeucc cristallin
fiolitt che gioghen al Parch Sempion.
Nòtt slusenta
di lumm del nòster Sentiment.
Gh’emm Milàn e poeu pù.

On ciccin de grammatega Milanesa (in italian)

ALFABETO

Il Milanese è una lingua celtica. Lingua e non dialetto, in quanto possiede una nutrita grammatica codificata e una letteratura che non ha nulla da invidiare alle altre lingue.
Ci sono, al contrario della lingua toscana 12 vocali con molteplici pronunce e molteplici significati.

A Milano una volta si diceva che “l’è tutt on CALCATRAPPOLA”, (si legge: l’è tutt un calcatrapula), ossia un guazzabuglio infinito !


VOCALI :

a = si legge come in lingua toscana (ad esempio: “cann”)
à = ha una pronuncia nasale (ad esempio: Milàn, can, pan)
aa = a fine parola nel participio passato “-are”, si legge come la “a” con suono prolungato (ad esempio: compraa, andaa, mandaa, faa)
È = si legge aperta. La classica vocale meneghina ! (esempio: coteletta, cavei)
E = si legge chiusa. (ad esempio: “ben”, “conven”, “pes”)
I = va accentata e pronunciata con suono lungo se seguita dalle consonanti “d” “l” “n” e “r” (esempio: decid, sorbettin, robettin, pin, cattanin, ris, barbis)
I = seguita dalle vocali ha un suono tronco (esempio: voeuia)
J = sostituisce la “gl” lingua toscana (voeuja = vuota). In antico Milanese dobbiamo notare una parola che traduce “li-loro” e che si scriveva “je” e che si legge “ie” (je, jer, ajutt, aj, mej)
JI = si legge sempre “i” con suono prolungato
U = si usa soltanto vicino a “g” e “q” ed ha lo stesso suono di “mur” in francese
O = si legge sempre “u” (soo, sont, offellee)
Ó - ò = chiusa. Si legge “u”. Aperta si legge come in lingua toscana
OEU = come in francese “coeur” (oeuv, voeuj, moeuj, coeur)
Ô = u accentata con alcune complicazioni. In « Sô” ha un suono breve mentre in “resgiô” ha un suono prolungato.

CONSONANTI

La prima regola è che le consonanti doppie si leggono sempre come singole. Ad esempio : bell, mòll, dònn, cann.
C e G senza la « h » hanno un suono dolce se seguite dalle vocali « e » ed « i ».
Seguite dalla « h » hanno un suono gutturale.
Quando sono precedute da « s » la cosa cambia completamente :

Scena = si legge « scèna » (con la e aperta)
S’cena, s’giaff, s’ciòpp = si legge s e c quasi come se avesse il suono di uno starnuto. Suono che in lingua toscana non esiste.
B-D = si leggono a fine parola come « p »
V = si elide in mezzo alla parola (scova diventa « scoa »), mentre si legge se posta all’inizio di parola (ven, vinell, avarizia, avemaria, venil, vinc)
Z = si legge come la « s » in lingua toscana di « si » (verz, marz)




NOMI
In Milanese ci sono due generi: maschile e femminile. Per il neutro si usa l'articolo maschile.

Maschile: El
Femminile: La
Plurale per entrambi: I

SINGOLARE PLURALE
Maschile: El fioeu I fioeu
Femminile: La tôsa I tosànn

L'articolo "El" si trasforma in "l'" (con apostrofo) se si mette dopo la vocale, mentre "'l" prima della vocale.

L'òmm
l'ultim
'l fioeu

"La" diventa "l'" dopo la vocale:
L'ôngia
l'èrba

Articolo indeterminato:
Maschile: On
Femminile: Ona

La "o" si può elidere quando viene preceduto e seguito da vocale:

Gh'è 'n òmm
Gh'è 'n odôr

Gh'è on'amìsa
Gh'è 'na dònna
Gh'è 'n'amìsa

Aggettivo Dimostrativo


Chél.......chì
Stô (.......chì)
Chéla.......chì
Sta (.......chì)
Chi.......chì
Sti (.......chì)

Chél.......lì
Chéla.......lì
Chi.......lì
Chél.......là
Chéla.......là
Chi.......là

Esempio:
T'hee giamò parlaa con sti tosànn chì?



PRONOMI PERSONALI




Lu - Lee
El - La
Nunch (Numm)
Vialter
Lôr

Esempi:
Mì parli
Tì te parlet
Lu el parla
Lee la parla
Nunch parlom
Vialter parlii
Lôr i parlen (forma antica)

Nella forma antica per la prima persona singolare si usava "Mì a parli" e per la prima persona plurale "Nunch a parlom"

In antico Milanese la forma interrogativa si mettono sempre i pronomi dopo il verbo.

Esempio:
Forma antica: Voeurela ? (Lei vuole ?)
Forma moderna: La voeur ?

Forma antica: Cantel ? (lui canta ?)
Forma moderna: El canta ?


Lu, el
Lee, la

Se Lu el voeur, vègni
Se Lee la voeur, végni



VERBI


Prima coniugazione verbi regolari terminanti in -à


VARDÀ (guardare)


Indicativo Presente

Mì Vardi

Tì te vardet

Luu el varda, Lee la varda

Nunch a vardom

Vialter vardee

Lor varden



Passato

Mì vardavi

Tì te vardavet

Luu el vardava, Lee la vardava

Nunch vardavom

Vialter vardavov

Lor vardaven



Futuro

Mì vardaroo

Tì te vardareet

Luu el vardarà, Lee la vardarà

Nunch vardaremm

Vialter vardii

Lor vardarann



Passato Prossimo

Mì hoo vardaa

Tì t’hee vardaa

Luu Lee l’ha vardaa

Nunch emm vardaa

Vialter avii vardaa

Lor hann vardaa



Imperfetto

Mì avevi vardaa

Tì t’avevet vardaa

Luu Lee aveva vardaa

Nunch avevom vardaa

Vialter avevov vardaa

Lor aveven vardaa


Futuro anteriore

Mì avaroo vardaa

Tì l’avaree vardaa

Luu Lee l’avarà vardaa

Nunch avaremm vardaa

Vialter avarii vardaa

Lor avarann vardaa



Seconda coniugazione verbi regolari terminanti in –è



VEDè (vedere)


Indicativo Presente

Mì vedi

Tì te vedet

Luu el ved, Lee la ved

Nunch a vedom

Vialter vedii

Lor veden



Passato

Mì vedevi

Tì te vedevet

Luu el vedeva, Lee la vedeva

Nunch vedevom

Vialter vedevov

Lor vedeven



Futuro

Mì vedaroo

Tì te vedareet

Luu el vedarà, Lee la vedarà

Nunch vedaremm

Vialter vedarii

Lor vedarann



Passato Prossimo

Mì hoo veduu

Tì t’hee veduu

Luu Lee l’ha veduu

Nunch emm veduu

Vialter avii veduu

Lor hann veduu



Imperfetto

Mì avevi veduu

Tì t’avevet veduu

Luu Lee aveva veduu

Nunch avevom veduu

Vialter avevov veduu

Lor aveven veduu



Futuro anteriore

Mì avaroo veduu

Tì l’avaree veduu

Luu Lee l’avarà veduu

Nunch avaremm veduu

Vialter avarii veduu

Lor avarann veduu



Terza coniugazione verbi regolari terminanti in –ì



SENTì (sentire)



Indicativo Presente

Mì senti

Tì te sentet

Luu el sent, Lee la sent

Nunch a sentom

Vialter sentii

Lor senten



Passato

Mì sentivi

Tì te sentivet

Luu el sentiva, Lee la sentiva

Nunch sentevom

Vialter sentevov

Lor senteven



Futuro

Mì sentiroo

Tì te sentieet

Luu el sentirà, Lee la sentirà

Nunch sentiremm

Vialter sentirii

Lor sentirann





Passato Prossimo

Mì hoo sentii

Tì t’hee sentii

Luu Lee l’ha sentii

Nunch emm sentii

Vialter avii sentii

Lor hann sentii



Imperfetto

Mì avevi sentii

Tì t’avevet sentii

Luu Lee aveva sentii

Nunch avevom sentii

Vialter avevov sentii

Lor aveven sentii



Futuro anteriore

Mì avaroo sentii

Tì l’avaree sentii

Luu Lee l’avarà sentii

Nunch avaremm sentii

Vialter avarii sentii

Lor avarann

lunedì 19 novembre 2007

La lengua Milanesa

La pianura padana a nòrd del Pô l’era abitada, avant el rivà di roman, de popolazion descendent de la cultura de Golasecca, de sangu celetegh e del paes che la se desgarbia al scominci del X° secol a.C. : i Insubri.

Dai scovert e studi recent, hinn vegnuu foeura tant iscrizion in d’on alfabetta ciamaa « leponzio » sortì anca ‘me de Lugan, alfabetta che i tribù Insubri e Leponzie druvaven per scriv in di lor lengov.
Purtròpp di quist lenguagg chì gh’emm puu nagòtt, ad eccezion de ona quaj radis che l’è anmò viva in del nòster Milanes.
Quist radis chì, segond quell che disen i glottologi, confermen l’appartenenza ai antigh lenguagg pre-roman.
El Milanès l’è de consideraa « lengua » o « parlada » e minga «dialett » perchè la partegn minga a la radis del dialett toscan che l’haa dà i natai a l’italian : l’è ona lengua celtega, de la fameja di lengov galliche che partegnen al territòri de la Gallia Cisalpina, nòmm antigh che i stòregh daven a tucc el Nord Italia.
El fà part de la lengua Insubre ch’ha avuu el recognossiment come lengua minoritaria europea finna dal 1981 e l’è censita dall’UNESCO (Red book on endangered languages) intra i lengov meritevoli de tutela.

« ……Certament peralter ghe toeumm, s’el conferma che i sò gent hinn di pussee antigh tribù. Quista gent chi l’è quella di dialett gallo-italici, constituii ' in del gran territòri dominaa per un period lungh di popolazion celtegh, e pròppri galliche.... »

Pio Rajna
« Il Dialetto Milanese »
(Estratto dal volume "Milano" edito da G.Ottino, 1881)


« Per quell che var l’ereditaa celtega, "el ròll svòlt de l’Italia l’è staa minga tegnì e apprezzaa. De ona part i difensor de l’eredità classega, che veden in de la presenza celtega in Italia ona invasion di barber ignorant e, a la fenitiva, boneura spinta indree de Ròma. De ona part i « celtòfili » che consideren quista presenza per cas e marginal, de fatt de pòca importanza perchè i Celt ne compariven domà ‘me component de on insema culturalment e etnicament tant sfalzà e mes’ciaa ».

« divers ricerch archeòlogich e lenguistegh "hann miss giò a noeuv la question e disegnà on quader che rivela el loeugh tant important occupaa del popolament di origin celtegh in de l’Italia settentrionala, e el roeul fondamental che gh’aveven i ripòrt vigoros intra i Celt d’Italia – a contatt cont i Etrusch e i Gres – e i lor cusin transpalpin ... ».....

«Ai avanz archeològich se giunten i scovert di test vari – purtròpp brev e e minga vari – scrivuu di Celt antigh in di lor lengov ciappand divers alfabetta di origin mediterranea. Quist test chì, asca scortà marscia per el studi di lengov celtegh antigh, constituissen ona proeuva che se pò nò confutà de l’estension di popolazion celtegh.
El mond di Celt antigh, che i autor gres e latin n’hann descrivuu sora on ciar inscì sfavorevol, de contra la se rivela pussee ricch e pussee men incompless de quell che la voeur la tradizion, che l’attribuii ‘me meret principal, e domà l’unegh, quell d’avee ciappaa i benefizzi imponuu de Ròma ».

« el var semper pussee ciar che el descapit de l’indipendenza l’è staa on sconvolgiment minga de subet e radical de la situazion ch’el gh’era fin de prima : el sistema socio-econòmegh preroman seguttava de fatt a sfunzionà senza subì modificazion important, e i Roman medem completen e desveluppen tant element che gh’eren gianmò - santuari, insediament, reti viari, verzee, etc. ».

« I aggettiv « gallo-roman » (defini a la Gallia Cisalpina e Transalpina), "celto-roman" (per i sitt del Danubi), o "roman-britannich" esprimm la dobbia derivazion di quist facies provinciai e el roeul ch’ha mostraa la formazion celtegh ».

(In Venceslas Kruta e Valerio M. Manfredi « I Celti in Italia » , Mondadori, Milano 1999, 2000, pagg. 12-14).

LA PARLADA MILANESA
Per quei che disen che el Milanès l’è nomà on dialett latin, el se fa mostra che Milàn l’haa veduu di popolazion divers in tant de quell temp che nass de la soa fondazion (VII° sec. a.C.) finna ai dii d’incoeu e che n’hann formaa inevitabilment la lengua.
I popolazion Insubri del loeugh even cognossuu la lengua latina domà cont el rivà di roman attorna al III° sec. a.C.
Sicchè dònca l’è on poo complicaa pensaa de podè classificà l’origen del Milanès e di alter lenguagg lombard ‘me lengov neo-latin.
Emm di vocabol de origin latina, gòtica, longobarda, francesa, spagnoeula, austriaca, ma devom minga commett l’error de cred che la parlada la se sia formada domà grazie ai insediament di alter popolazion, ‘me quella romana presempi, perchè el Milanès el gh’aveva gianmò de temp ona soa ossadura sintattica, e somilianza cont alter lengov nòrd europee l’è de bon perchè gh’hann la medem origin celtega.
Si on quajvun di vocabol hinn istess di quei frances e todesch, el devom perchè hinn staa casciaa denter in de la lengua pròppri ‘me incoeu, hinn denter di vocabol ingles in de la lengua italiana.
El Milanès el gh’haa avuu el recognossiment come « lengua minoritaria » de l’Union Europea e come lengua gallica de bon.
L’è ona lengua perchè la gh’haa on òssadura grammaticala, on ricchissim vocabolari, pussee polpos de quell italian, e ona letteradura che la gh’haa nient de fà invidia a quella italiana : gh’emm de fà memòria domà di 6 volumm del vocabolari Milanès del Cheruini, e i testi in lengua Milanesa, letterari, storegh, poetegh e de teater, del Bonvesin de la Riva, del XIII° sec. d.C., Carlo Maria Maggi, Delio Tessa, al Carlin Porta finna ai dii d’incoeu.
Ne parlen ampiament in di lor scritt, el professor Claudio Beretta e l’ingegner Cesare Comoletti, per la lengua e letteradura Milanesa; Giorgio Caprotti, per la cultura e el folklor, e el professor Gianluigi Crola, pratich de la cultura Meneghina.
Fasem on presempi domà cont ona manciada di pussee antigh vocabol celtegh (voltom in italian la comprension) :

Cavagna = cesta, gerla, del celtegh « kavagna »

Ciapà = prendere del celtegh « hapà » = prendere

Rusca = buccia del celtegh « rusc » = buccia

Forest = uno di fuori del celtegh « fforest » = selvatico.

Aggresgià = affrettare del celtegh «agresh» = passo veloce.

Arent = vicino del celtegh « arenta » = vicino, prossimo

Aves = polla sorgiva d’acqua del celtegh « aves » = polla sorgiva

Brenta = recipiente in legno a forma di cono, del celtegh « brenta » = antica misura

Ma poedom ‘na innanz inscì e fà esempi di ona sequenza di termen che incoeu hinn desmiss o desmentegà, ma che finna ai scominci di ann ’20 seren part de la parlada Milanesa correnta.
In su la "Letteratura dialettale Milanese" del prof. Beretta (Circolo Filologico Milanese) in de la pag. 25, troeuvum on quajcòss de interessant:

"Prosdòcimi (1991, p.52) proeuva che i iscrizion in de l'alfabett leponzio dann testimonianza de ona lengua certament celtega, che la và indree al VII sec. a.C., ma che anmò in del I sec. d.C., quand che seren gianmò famos Catullo de Verona, Virgilio de Mantoa e Livio de Padova, i Galli seguitaven a duprà, anben cognossend perfettament el latin, el pròppri alfabett leponzio in di iscrizion "negand la romanità per ona affermazion ideològica de autoidentità politegh-cultural" e per "volontà ideològica de autoidentificazion nazional".

La parlada Milanesa l'haa influenzaa de bon el latin....


BIBLIOGRAFIA

« Varon milanes de la lengua de Milàn », XVII sec.

Bonvesin da la Riva, « De magnalibus urbis Mediolani/ I grandoeur de Milan », edizione latino-milanese, a cura di Cesare Comoletti, La Martinella di Milano-Libreria Milanese.

Pizzagalli A.M., « A la scoeula de lengua del Verzee - Studi di lingua e letteratura milanese », 1944

Franco Nicoli, « Grammatica milanese » - Bramante Editore – 1983

Beretta Claudio, « Grammatica del milanese », Libreria milanese, Milano, 1998.

Cesare Comoletti, « La lengua de Milan », 2002

Cesare Comoletti, « I mestee de Milan »

Beretta, Claudio, Luzzi Giovanni: « Letteratura milanese » (d. origini a C. Porta), Milano, 1982

Beretta Claudio, « Letteratura dialettale milanese », Hoelpi, Milano, 2004.

Giorgio Caprotti « Milan in saccoccia » Italiano – Milanese, Libreria Meravigli – Milano 1994.


DIZIONARI

G.A. Biffi, « Prissian de Milan de la parnonzia milanesa », 1606.

Bazzetta De Vemenia Nino, « Dizionario del gergo milanese e lombardo », 1939

Cherubini Francesco « Vocabolario milanese-italiano » (6 volumi), Libreria Meravigli – Milano, 1997.

Ambrogio Maria Antonini « Vocabolario Italiano Milanese », Libreria Milanese – Milano 1996.

Cletto Arrighi « Dizionario Milanese – Italiano », Ulrico Hoepli – Milano 2005

C. Beretta, « Dizionario milanese-italiano » - Vallardi – 2002

Vocabolari Milanès classegh

Bon dì a tucc.
Voeurevi fornì di titol de vocabolari del Milanès classegh che normalment mì doperi per scriv in quij pagin chì.
El primm, pussee important per i vocabol antigh a l'è quell del Cherubini (6 voll.). "Vocabolario Milanese-Italiano" - Milano SAS editrice 1978. Ristampa dell'edizione Milano, presso l’Imp. Regia stamperia, 1839-1843.
Ambrogio Maria Antonini "Vocabolario Italiano-Milanese". Libreria Milanese - edizione 1996.
"Dizionario Milanese" - Avallardi editore 2002 - a cura del Circolo Filologico Milanese (coordinamento Claudio Beretta, Cesare Comoletti).
"Grammatica del dialetto Milanese" - C. Beretta - Libreria Milanese - edizione 1998.
Per quel che var la letteradura Milanesa a gh'è vum di pussee important liber:
"Letteratura dialettale milanese. Itinerario antologico-critico dalle origini ai nostri giorni" - Claudio Beretta - Hoepli, 2003.

lunedì 12 novembre 2007

29 november, Santa Caterina: el temp del giazz

In quel dì chì scomincen normalmente i primm giazzaa.
La Santa Caterina la se ciamava anca la "Mercanta de nev" perchè l'era el temp de giazz e nev del scominci de l'inverna quand che devom pizzà el foeugh denter el camin per purifià i cà e informalà i busecch.
Se passa de la scighera e scigheron autunnal a la "la ghiba cont i lugher", con rizzà de giazz sora i ramm: "prinad con la galaverna sui bròcch e ramed".

"A Santa Caterina el sacch de la farina"

"A Santa Caterina o nev o prina"

"A Santa Caterina porta el sacch de carbonina"

"A Santa Caterina se sara la vacca in la cassina"

El 29 i nòster vegg seren sòlet portà i vacch in de la stalla per ciappà minga el fregg de l'inverna e cont el fiaa di vacch cald caldish, se scoldaven anca i coeur di grand e piscinnin che se contaven suu i stòri e leggend de la terra Lombarda.

mercoledì 7 novembre 2007

Via Andegari: on nòmm celtegh

El par che la via la gh’abbia ciappaa el nòmm de ona antiga famèja meneghinna, Andegari o Undegari, che seren chì de cà.
On quajvun di studios retegnen, inscambi, che el nòmm Andegari el provegn de la vos celtega “andeghee”, cioè biancospin, pianta cespugliosa che la cintava tutta la via, in di temp di fondador de la cittaa de Milàn: i Celti Insubri.

“La via Andegari la regòrdava el nòmm del biancospin, pianta sacra; el primm monaster benedettin, vegnì suu sora el perimetro de quista ellisse, la gh’aveva el nòmm de San Protas ad monachos o a la rogora, che la designava la presenza de rogor.
El biancospin (scé, sceach, sciach) el podeva formà ona sces de separazion attòrna a di terren sacher, ma l’etimologia de l’Andegari de andeghee riciamm pussee el termen
“an-dee”, per dì “minga dè”, che designava tutt quell ch’el se trovava foeura del nemeton”.
Ciappaa de: http://www.storiadimilano.it/Miti_e_leggende/medhelanon.htm

Ghe besògn anch de fà nòta i dò piant ciamaa, el Biancospin e la Rògora, seren i piant sacher del pòpol celtegh insubre fondador de la cittaa de Milàn.
Seguitand i font stòregh savemm che el fudess pròppri on sces de Biancospin, trovaa in d’on praa in mezz al bosch in del mezz de la Pianura Padana, ciamaa di gent del sitt “Insubrio”, a menà i Insubri de Belloves vers el loeugh sacher in doe che fà suu la citta de Medhelan.
El Biancospin l’è associaa simbolicament a la dea Belisama, divinitaa che poeudom recònoss con la Madonnina sora el Dòmm.
Cattedrà quista che, andand indree in di temp, la sòrg sora i antigh ruvin de i precedent Santa Maria Maggior, Santa Tecla e el templi roman de Minerva che sorgeva sora i antigh ruvin del templi de Belisama.

La Rògora, pianta sacher di Druidi associada al dè Belenos/Beli, la ven figurada sora vum di anton de la cattedrà (quell de mancina), con i radis che van afond in de la Mader terra, e che la rappresenta la nascita a noeuv, el templi sacher in doe che i antigh sacerdòtti portaven a termen la formazion spiritualla.
I potent pilaster a l’interna del Dòmm doveven rappresentà ona bosch de rògor e anch la Vita eterna.

martedì 6 novembre 2007

El Cuazz o Sperada

El Cuazz (ne la parlada Brianzoeula) o mej cognossu 'me "Sperada" l'è ona pettinadura de dòna special de la Lombardia e Svizzera Italiana.
L'uso di guggiun o anca ciamaa spuntun che compon el Cuazz, utilizzaa per ornà el coo, el se perd in di nòtt di temp e chì in Lombardia la gh'era gianmò testimonianza de l'Età del Bronz, trovaa in di torber e ciappaa a noeuv anca a l'età medioeval e rinascimental cont i guggiun poggiaa sora i scuffi.
El Cuazz a l'è de biancumm per i pussee scior e de ramm argentaa ma anch de legn per el pòpol. A l'è compòst d'on guggiun con duu pòmm oval poggiaa a la stremitaa e el vegn infilzaa in di ason raccòlt sora la crappa di tosann de marì.
I guggiun, ciamaa anca spadinn, seren bej lavoraa e decoraa, e vegniven fà don di moros a la tosa quand che se ufficializzava la promessa, che l'era consideraa di tosann 'me ona promessa de sposalizzi.
I guggiun con la guzza rondada seren ciamaa cugiaritt, fuseii e anch spazzaorecc, vegniven fa don del marì a la miè el dì del matrimòni e d'alter vegniven giuntaa, in di agn, per occasion speciaj 'me la nascita di fioeu o anniversari de fà regòrd.
El nummer di sti guggiun l'era per la spusa reson de oorgoeuj de fà mostra in paes e testimonià el benesser del marì e de la soa considerazion.
La pettinadura l'era elaborada e la comportava on jutt esterno: l'era complicaa infilzaa i guggiun in di ason di cavej ch'el serviva per quattà su el spuntun.
El Cuazz l'era vum di simbol i pussee important che permetteva ai tosann de manifestà l'estrazion social: nubil, promessa, sposada, con fioeu, ecc.
I tosann rinonziavan ai alter ròbb per podè avè el Cuazz.

lunedì 5 novembre 2007

Festa de San Martin

El vundes l'è la festa de San Martin.

"L'estaa de San Martin la dura trii dì e on ciccin". In quel dì chì e in di trii dì a vegnì, ghe dovaria vess el sò cald teved cont i giornad ters.
A Milàn se pagaven i ficc, se fissaven i noeuv fittanz e se faseven i sanmichee (traslòch).

"A San Martin se cunta i pegor". Se faseva la conta di ròsc che se poneven in di stall.

"A San Martin tutt el mòst l'è vin". El vin de queij d'ii chì a l'è on vin che se bev de subet perchè el gh'aa la tendenza a devegnì asee. Se s'el voeur mantegnì ghe besògn de
spettà la lunna che cala de marz per toeul del vassell in d'on dì senza vent e senza pioeuva per fà minga el fiorin che l'è quella fior bianch che se forma in superficia.
El vundes la Natura l'è tutta ona taolozza del color d'or e porpora cont i foeuj borlen giò in de la greva teveda.
L'è la simbologia che la scandì el andament di stagion.
In di sitt del Milanès fann la funzion anmò incoeu de la "giornada del ringraziament", con di cerimòni religios e familiaj.
El vundes marca el scominci e la fenitiva de l'agn agricol: di semineri hinn a termen (el forment), di alter hinn al scominci (el riis).
I animaj hinn sarà suu in di stall per passà l'inverna al ripar.
Quella festa chì la se celebrava in di temp antigh. I divinitaa che proteggeven el regolecc seren onoraa fasend di celebrazion cont el vin e i provvist per l'inverna.
L'estaa de San Martin la rappresentava el "Sò noeuv" (Belenos/Beli) ch'el sbarlusiss e ingajardiss Mader terra.

mercoledì 31 ottobre 2007

poesia per Samonios

Con pass felpaa
sont andada dent in de la Scighera
raspada de la fodrina di streccioeu,
in quista nòtt infolarmada.

El dì di mòrt chì a Milàn

Segond l'antiga tradizion Meneghinna, el 2 de november seren sòlet improntà el taol cont ona fiammenghina de suppa, on tucchell de pan e on biccer d'acqua anca per dò cadregh pussee, perchè gh'era credenza che intanta la nòtt i antigh de cà, se menaven indree in di cà per vidè 'me l'era la vida.
Segond l'ospitalitaa tipica Milanès, doveven trovà on ciccin de ristòr anca in del taol.

"El di di Mòrt, scisger e tempia per confòrt"
L'è vum di pitanz tipicament d'autunn ch'el scalda i busecch.
El Purscell, l'è el re del taol, e rappresenta vum di simbol i pussee cognossuu de Milàn, memòria atavica viva de la ereditaa celtega.

mercoledì 24 ottobre 2007

el dialett l'è de salvà anca a Curbetta

Vum di mè amis di quij dì d'incoeu, el m'ha fornì di pagin scannerizzaa de on giornal del paes de Curbetta ch'el se ciama "Curia Picta", a cura de la Proloco del paes.
In quel giornal chì a gh'era (e sperom che ghe sarà anmò), ona rubrica che la se ciamava "Rischia di Scomparire - Salviamo il nostro Dialetto" a cura de l'Livio Aina, che purtròpp el gh'è puu.
Gh'è denter on glossari piscinnin di vocabol de la parlada de Curbetta con tant di curiositaa linguistigh e stòregh che, sperom, gh'avrà on proseguiment con la medem passion ch'aveva dimostraa el scior Aina.

Vardee chì el link de la Proloco: http://www.prolococorbetta.altervista.org/curia_picta.htm

venerdì 19 ottobre 2007

Curiositaa ....

Hoo scovert, ciappand di liber vegg e fasend ona ricercà sora l'Internet.

In del temp del Cap d'An Celtegh, Samonios, i Celt seren sòlet cattà suu i provvist per l'inverna, mett la missòlta del bestiamm de coppà, perchè el mangià el saria minga staa assee per tucc. La ciccia del bestiamm coppà el gh'aveva de vess mantegnuu per mezz de la saladura per l'utilizzazion de l'inverna.
L'è de chì che la vegn la pratega che l'è anmò d'usanza in quij dì d'incoeu in di nòster campagn de coppà el purscell per pareggià insaccaa, bigiand (salà) i carni in del mes de November.

mercoledì 17 ottobre 2007

Rassegna de teater Milanès

In ciccin in retard (perchè l'è gianmò scomincià) ecco ona rassegna de teater in Milanès, che se tegnen al Teater de la Memòria, via Cucchiari 4, a Milano:


LA CLASS DI ASEN
Compagnia: Teatro della Memoria
di Edoardo Ferravilla
Regia di Ruggero Simoni
sabato 10-11-2007


LA NINETTA DEL VERZEE DI CARLO PORTA
Compagnia: Teatro della Memoria
con Domitilla Colombo, Dania Colombo, Cristiano Di Vita, Mario Neumarker erardo Paganini.
Regia di Minna Giantesi.
sabato 15-12-2007


LA SCIURA DI CAMELI DI CLETTO ARRIGHI
Compagnia: Teatro della Memoria
Musiche di scena da "La Traviata" di Giuseppe Verdi.
Regia di Aleardo Caliari.
sabato 19-01-2008


OFFELEE FA EL TO MESTEE (NUOVA EDIZIONE)
Compagnia: Teatro della Memoria
Antichi mestieri artigiani e ambulanti nella Milano del primo '900
Testo di Aleardo Caliari
Regia di Ruggero Simoni.
sabato 09-02-2008


LA TRILOGIA DEL TECOPPA
Compagnia: Teatro della Memoria
"Tecoppa in tribunal" di Carlo Bosisio
"Tecoppa brumista" di Edoardo Giraud
"Tecoppa & C" di Edoardo Ferravilla e Carlo Rota
Regia di Danilo Caravà.
sabato 01-03-2008


http://www.teatrodellamemoria.it/

De tant Piscinnin che l'era (Enrico Molaschi)

De tant Piscinin che l’era
De tant piscinín che l'era
el ballava volentera
el ballava in sú on quattrin
cont insèmma el fradellin
che '1 pareva on pigottin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Coi bacchètt d'ona fassinna
l'ha fàa on tavol de cusinna
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura el sgabellin
per mètt sú i sò bej pescin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Con 'na brassa de fustàgn
l'ha fàa foeura tutt i pagn
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura el gilerin
de mètt sú al sò fradellin
con fàa dent el saccoccin
per mètt dent l'orologin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Con 'na brassa de tarlis
l'ha tajàa dusent camis
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura i manscionin
de mètt sú al sò fradellin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinín.
On di giust cont on quattrin
l'ha fàa foeura on caldarin
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura on padellin
per rostigh el fideghin
ghe ne dava al fradellin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Cont on sigher de Cavour
l'ha fumàa quarantott'ôr
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
ghe n'ha dàa al sò fradellin
che '1 casciava el sò fumin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Cont on pugn soltant de terra
l'ha fàa foeura on camp de guerra
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura sètt fortin
per mètt dent i soldarin
comandàa dal fradellin
che l'ha fàa caporálin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Con 'na brassa de ramètt
l'ha fàa foeura on bel s'ciopétt
ghe l'ha dàa al sò fradellin
per tiràgh a l'usellin
quand l'andava al boschettin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Ona sègia de calcina
l'ha serví a fa la cassinna
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura on casottin
de mètt dent el porscellin
che '1 pareva on formighin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
De tant piscinin che l'era
el dormiva volentera
el dormiva sú on cossin
cont insèmma el fradellin
fàven giò el sò sognettin
che paréven poresin
de tant che eren piscinin
che paréven poresin
de tant che eren piscinin.

poesia: Moment Eterna

MOMENT ETERNA

Hoo vist la Lusnada
vegnì pussée ciara
cont el fragor del temporal.
Stralusc che‘l ruga
la s’cima del Paradìs
di Stell masaraa
Sgrisor che sgoren via
sòtta ‘l mont quarciaa
che se fann lugher d’Armonia.
Grìi che se lustren i sciampitt
e rughen on sorris de vent per sonà la sinfonia.
La lusiroeula la donda in mezz al praa
la sabetta e la sgariss
che la voeur portà el sò Fiaa sora el Lagh.
......
M’inlochissi dennanz a l’Eternità
e sari sù i oeucc per minga desmentegà.


.... e per quej che cognossen minga tutt i vocabol l'hoo voltada in Italian:

ISTANTE ETERNO

Ho visto il Lampo
divenire sempre più chiaro
con il fragore del temporale
Lampo che fruga
la cima del Paradiso
delle Stelle bagnate
Brividi che volano via
sotto la montagna coperta
che si fanno scintille d’Armonia.
Grilli che si lustrano le zampette
e che rubano un sorriso al vento per suonare la sinfonia.
La lucciola dondola in mezzo al prato
zabetta e urla
che vuol portare il suo Fiato sopra il Lago.
.......
Mi incanto dinanzi all’Eternità
e chiudo gli occhi per non dimenticare.

Capp d'ann Celtegh

Voeurevi segnalà el sitt Internet in doe che se poeu trovà el programma complett del Capp d'ann Celtegh ch'el se tegn al Castello Sforzesco del 26 al 28 de ottober.
http://www.capodannoceltico.com

I S'ciaror de Milàn

Incoeu son stada a vidè la mostra al Castello Sforzesco (sala Panoramica) de archeologia sperimentalla.
In scominci devi dì che l'è stada on gran bella sorpresa: gh'era, in anteprima, el noeuv liber scrivuu del Venceslas Kruta "I Celti" ch'el vegnarà presentà el 20 de quell mes chì, a Palazzo Marino (Sala Alessi) de i 9 or de la mattina.
Poeu m'hann contà suu tutta la stòria de la moneda celtega insubre improntadà finna anca l'epoca romana, e m'hann donà di franch con el leon, antigh simbol de Milàn !
E sì, perchè primma anmò del nòster Biscion, gh'avii de savè che el simbol pussee antigh l'era el leon, 'me quell de San March.
Gh'eren anca di fiolitt de la scoeura, 3° elementare, che faseven lezion de archeologia golasecchiana: m'hann dì ghe s'hinn prenotà tant di scoeur de 3°, 4° e 5° elementare.
Finalment cognossen anca la stòria insubre de Milàn, de la soa fondazion che l'è minga stada romana.

martedì 16 ottobre 2007

Pensier d'incoeu

Per nunch Milanès la nòstra l’è ona lengua che la esprimm la realtaa e la Cultura del nòst territori.
Quell chì a poeuden ciamall anca dialett, parlada o vernacolo, ma a l’è semper l’espression la pussee vera e popolar che la fà part di nòster esperienz, costumm, di fest, arte, musega.
L’è la fabbrica e mader de on’òpra d’arte.

Canzon per el mè bell Milàn !

O MIA BELLA MADONNINA (del Giovanni D'Anzi)

A disen: "La canzon la nass a Napoli",
e certament gh'hann minga tutt i tòrt,
Surriento, Margellina, tutt i pòpoli
i avrann cantaa almen on milion de vòlt.
Mi speri che se offendarà nissun
se parlom on ciccin anca de numm.

O mia bella Madonnina, che te brillet de lontan
tutta dòra e piscinina, Ti te dòminet Milan
sòtta Ti se viv la vita, se sta mai coj man in man.
Canten tucc: "Lontan de Napoli se moeur",
ma poeu vegnen chi a Milan!

Adess gh'è la canzon de Ròma magica
de Nina, el Cupolone, el Rugantin.
Se sbatten in del Tever: "Ròma tragica!"
Esageren, me par, on ciccinin...
Sperem che vegna minga la mania
de mettess a cantà: "Malano mia!"...

O mia bella Madonnina ...
Sì, vegnì senza paura,
numm ve slongarem la man:
tutt el mond l'è on gran paes
- e semm d'accord! -
ma Milan l'è on gran Milan!


VESS MILANES (del Nino Rossi)

Se fa tanto cantà d’amor nel mond,
semper coi stess paroll che gira intorna.
Per minga on dì sentimel rinfaccià,
el me regal l’hoo faa a la mia città.

Vess milanes voeur dì sentì Milan,
sentì i odor de fumm e de carbon
che vegnen su in di sò strad quand in autunn
insemma con la nebbia se meseden.

Voeur dì sentì del vent el borbottà
in di vicol quand el sô l’è anmò indorment.
Vedell a ciappà vita, camminà
e poeu sentill palpità frement.

Amalla inscì me l’è
ardent e capricciosa,
stracolma de rancor
felice, generosa.

Passà con lee i bei nòtt in compagnia,
vedella disperada o in allegria;
cognoss de lee i umor, i atteggiament;
aveghela in del coeur tutt i moment.

Vess milanes voeur dì sentì che questa,
vestida de lavorà o vestida a festa,
tròpp bella per vess minga on poo sgualdrina,
de tutt’i bei città l’è la regina!

SAMONIOS: FESTA NOSTRANA DE LA NÒTT DI TEMP ADREE

Minga tucc gh’hann cognizion del fatt che la festa tradizional de “Halloween”, portà dent in del nòst Paes de l’America, l’è in realtaa de portà indree a la festa celtega ciamada “Samhain” che in de la nòstra Lombarda, di temp di Insubri la gh’aveva el nòmm de “Samonios”.
Quella Tradizion chì la marcava el scominci dell’ann noeuv celtegh cont el significaa de “fin de l’estaa”, e la se commemorava ai caren de November e seguitava per ona settimana: trii dì avant del vun november e trii dì apos.
Samonios el marcava anca el scominci de la noeuva stagion tegnendes bon per el favor de on regolecc smòrbi.
Segond la tradizion celtega Samonios l’era el moment el pussee important de l’ann: el moment de transizion.
I antigh gh’aveven credenza che quell mond chì di viv el vegniva in contatt con quell di mòrt. Chì in Lombardia quella festa chì l’è semper stada cognossuda di nòster vegg cont el nòmm de “Ognissanti”.
In di temp di nòster vegg, ma anch di nòster soeu, gh’aveven usanza de intajà i zucch naranz per mett dent in fondrinna i candir pizzà e andà in gir a fà stremì i veggett, menand di cà in cà a domandà nos, niscioeur e castegn.
Chì zucch chì a Milàn e Brianza ciappaven el nòmm de “Lumer”.
In di cà l’era usanza lassa on busserin de lacc, un biccer de vin ross e di vivand, per i Anim di antigh, sora el scòss di fenester.

lunedì 15 ottobre 2007

El vin bon

In quij mes chì, quand che fà fregg, l'è el period el pussee bell per bev on bel biccier de vin quell bon.
Chì a Milàn l'è tradizion el vin Barbera: tant di gent gh'hann contà suu di stòri e poesii e cantà di canzon.
Ma gh'è on alter vin ch'el se bev principalment in de la Bassa, Mantovan, ch'el se ciama vin Lambrusch.
Si avii di temp chicchinscì gh'è ona bella stòria.


EL VIN LAMBRUSCH DI POPOLAZION INSUBRI

I vassei de legn seren minga conossuu di enòlògh Grech e di Latin.
I liber antigh tacchen a parlan domà quand che se referissen a la Gallia Cisalpina, in di temp di Roman.
Quei vassei seren pussee on bel chè: gh’aveven pussee capienza di anfor, se podeven moeuvell in doe ell, e duvien bon per mantegnì el ledegh anca quand foeura faseva frecc de bon.
I autor classegh ‘me el Virgilio e Plinio notaven i lor proprietà isolant, che seren vantaggios fiss per protegg el vin del fregg.
El Plinio scriveva: “I metod per mantegnì el vin hinn fiss different segond ch’el sia fregg o cald. In di region di Alp el se sara suu in di recipient de legn reciòccaa con serciadura e finna a l’inverna, se salva del fregg, pizzand di foeugh”.
El gran roeul ch’hann giugà i Celt l’è ampiament documentada che l’ereditaa lenguistiga ne gh’haa lassaa.
El vocabol celtegh “bunda” l’ha daa origin al milanès “bondòn”, al canavesan “bunda” e al piemontes “bondon ", cocchiume, el bus del vassel e el bondòn che la sara suu”.
Anch el vocabol “brenta” (in italian, recipiente per il trasporto a spalle) e “bonz” (in italian, botte carreggiata) hinn spantegaa in di lenguagg de la Lombardia e del Piemont, a scomincià di lenguagg celtegh.
El medem vocabol "bricco" ven del celtegh “brich”, ch’el voeur dì “scima” “altura”.
Devom ai Insubri el preludi vigoros de la coltura di scajasc, di leategh, e el nodrumm di porscell.
In contrari de quell che tucc toeun, i Celt cognosseven e saggiaven el vin compagn del Lambrusch di quij d’ii d’incoeu, gianmò di secol indree del rivà di roman, gh’aveven l’ingegn de la lavorazion di metall (bisgiô, tibia, torques, etc., tradizion del loeugh anmò viva in del Nòrd Italia, assema a la lavorazion di tessuu e majòlega.

El medem Strabon (3° sec. d.C.), quand ch’el parla de la Gallia Cisalpina, el dis che gh’eren di vassell de legn pussee gran di cà, che la voeureva dì che la prategh enòlògegh
L’era progredii fiss intra i sò paesan.

“La cultura di Celt antigh l’era minga domà el preludi barbar de ona vera e pròpria cultura, rivada, segond i region, o cont el domini de Ròma e con el rivà del cristianesim, ma la gh’aveva inscambi fornì on contribuu original a la civiltà europea....
i variazion che rivaven in de l’artigianaa sòtta l’influenza de Ròma seren soratutt compres intra el vòlumm de la pròduzion e l’organizzazion de la destribuzion, e domà in d’on para de cas el mioria di pròdu. El medem l’era in de l’agricoltura: i utensil preroman, restaa in uso in di nòster campagn fina a l’introduzion de la meccanizazion, l’haa permiss di còltur ben uniformaa ai condizion clemategh minga del Mediterraneo, che i Roman medem cognosseven nò primma de l’òccupazion de la Pianura del Pô al scominci del II° secol a.C.
Anca la coltivazion del leategh, che generalment el se considera ‘me on indiscuttibil mettuda de la colonizzazion, el duvis inscambi prategada, in d’ona varietaa visina al leategh selvategh – el Lambrusch – in on quajdun di region de l’Euròpa transpalina in di temp pussee indree”.
(in Venceslas Kruta e Valerio M. Manfredi I Celti in Italia , Mondadori, Milano 1999, 2000, pagg. 7-8).

ARBUSTUM GALLICUM: ANTIGH LEATEGH CELTEGH

L’è inscì ciamaa di roman in del III° sec. a.C., l'”Arbustum gallicum”, on antigh sistemma de coltivazion del leategh de origin celtega.
El vidòr el vegniva suu poggiand a d’on “tutòr viv”, el sostegn el mudava segond la morfòlògia del zerb, in altura se dupraven i òppi, inscambi in de la pianura la pòbbia.
Questa tecnica de l’Arbustum Gallicum, l’è stada tradòtta di Celt Insubri ai Roman, e fada passà di roman ai popolazion de tutt el Mediterraneo.
Quell vin chi ver prezios l’era travasaa in di vassell de legn direttament in di olin a birlò, recipient di vin caratteristich del territòri in del V°-IV° secol a.C., ‘me fann testimonianza i repert archeòlògich.

Incoeu

Incoeu chì a Milàn gh'è on sô che spacca i òss !
el fà on poo freggin ma l'è bell inscì. Per vess in del mes d'ottober, in autunn, l'è financa tròpp cald.
In quell mes chì ghe sarà el "Capodanno Celtico" ch'el se tegn al Castello Sforzesco del 26 al 28: in quell'occasion chì ghe sarà avert anca ona mostra sora l'archeologia sperimentale celtega.
Ghe sarà ona conferenza internazionala sora la stòria e ipotesi de la fondazion celtega del nòst bellissim Milàn.
Vardee chì el bellissim sit Internet de l'Associazion Capodanno Celtico, per savè tuscòss:
http://www.capodannoceltico.com

venerdì 12 ottobre 2007

El Brugh ....

Domà di stralc di poesii in doe che gh'è present el vocabol "Brugh".


San Rocch in del Bosch (Emilio Guicciardi)

".... quell'odor de quel Brugh
quella tèppa in ombria.... "


Primavera (Giovanni Barrella)

".... Ma, intorna a lor, dal pian, finna ai montagn,
per i rìv, per i sces, per i scarpad,
in di bosch, per i praa, per i campagn,
in del brugh,...."


Domà duu esempi.
E l'è minga inscì per cas che el Brugh gh'haa el significaa de "erica" anca in de la lengua Gaelica.
Brugh Nà Boine, poeu, l'è on sitt archeologich el pussee important de l'Irlanda ....

Anca tant di nòster paes se ciamen Brugh...

mercoledì 10 ottobre 2007

Milàn: Origin del sò Nòmm

Milàn: Origin del sò Nòmm

Ciappom presempi i primm pagin interessant de l’Antologia dialettal del professor Beretta, resguard l’etimologia del Nòmm de Milàn. Avan tutt devomm dì che el Milàn antigh gh’aveva ona estension che la andava del Dòmm, finna a p.zza della Scala, p.zza Cordusio e p.zza Missori.
Bonvesin de la Riva in del sò "De Magnalibus Mediolani" el citava un autòr che se cognosseva nò, ch’el descriv el Milàn antigh ciamaa “Alba”, gianmò in quell sitt avant del VII° secol a.C., secol de la fondazion Insubre.
In quei temp lì la cittaa la gh’aveva di fiumm de gran importanza: l’Olòna, el Lamber (de chì gh’ann miss el nòmm i Insubri lambriani) e el Seves.
Perché hinn inscì important sti fiumm chì ? pròppri perchè segnaven el confin de Milàn, la cittaa la pussèe importanta di tribu celtegh.
Plutarco ne dis: "I Galli Cisalpini consideren Milàn ‘me lor capital".
Gh’emm de savè che el simbol de Milàn l’è ona scròfa mezz lanaa de Moc (cinghiale), che diseven vess stada bianca. Alba la voeur dì “ciara” “bianca”. La Scròfa la gh’haa de vess associaa a la divinità femminina per ezellenza che l’è Belisama, che i roman recognosseven con Venere.
Minga a cas i roman medemm quand che gh’aveven ciappaa la cittaa in del 222 a.C.,
scovriren in de l’area del Dòmm, un tempi “pagan” dedicaa ad Atena - diseva el Polibio – var a dì per i Celt a Belisama. In quell tempi chì seren curà di isegn d’òr, che per i Insubri seren inamovibil.
L’imperator Cesare medemm diseva nel sò "De Bello Gallico" che in de la Gallia Cisalpina gh’era la venerazion de una dea, che luu recognosseva con Minerva, che la “insegna i prenzippi di mestee”.
Quand che Milàn l’era devegnuda romana, l’aveva anca ciappà ‘me lengua quella latina.
Impunemanch i milanes seguttaven a doprà l’abecee antigh ch’el se ciamava “leponzio”, finna al primm secol d.C., “....negann la romanità per ona affermazion ideologigh de corrispondenza politegh/culturalla e per volontaa ideologigh de recognossiment nazional”.

Sora el nòmm de Milàn hinn staa faa tant di ipòtesi.
Quella che l’è la pussee attendibil e verosimil l’è “Medhelan”.
La “dh” in del nòmm la par minga tròpp Milanesa, del paes, e la gh’haa sembianza pussee cont el sònn gaelich irlandes: bon, l’è minga pròppri inscì.
In di vocabol del Milanes antigh troeuvom di esempi quand che leggiom el Bonvesin de la Riva (scricciatt del dusent):
Doradha = che l’è d’òr
Crudho = persòna rustega
Mudha = mudà, varià
Ornadha = ornada

Quell chì domà per fà comprend ‘me el sònn minga tròpp latin, inscambi l’era l’Anema de Milàn e di Milanes.
Medhelan el voeur dì minga domà “sitt de mezz” ma anca "santuari de mezz".
El par de fatt che i “druidi”, pret di popol Insubre, gh’aveven recorrenza de menass a Medhelan per portà a termin la formazion spiritualla e magiga; quest chì per giustificà anmò l’alta importanza che rivestiva la cittaa. El nòmm el s’è portà innanz finna a divegni Milàn.
Serom adree dì che l’area cittadina, che ai origin l’era un borgh, la gh’era gianmò prima de’l VII° sec.a.C. Inscì devom ipotetizzaa che la primma preja l’hann missa giò anmò pussee avant de quel secol lì.
Perchè ? perchè minga domà in di ann ’70 l’era stada scoverta una “strana” preja o menhir, proppri sòtta al Dòm, ma anca perchè n’hann troaa alter in de l’area centrala.
Tra quist ghe n’hinn on quajdun lavoraa indree al 4.500 a.C. trovaa in del sitt de la gesa de San Giovann in Conca, piazza Missori, el medem in doe ch’hann scovert l’effige de la scròfa semilantura.
Inscì, ‘me vedom, la nascita del nòst Milàn e la formazion lenguistega hinn de origin celtegh e i autòr classegh e modern ne proeuven semper pussee.
Poeudom anca analizzà tutta la simbologia, pervegnuda sora fòrma “prejficada”, present in cittaa, ma anca di fòrma pòettica visin a quella bardica, e anmò pussee de matrice celtega, ciamada di Milanes “la Bosinada”: el cant che celebra, descriv e fà la satira di gent e/o fatt, pròppri ‘me l’era de cà in tucc i alter paes “celtofili” e che l’era restada in uso finna squasi ai d’ii d’incoeu.

Brugh e Birlinghitt

Bon dì a tucc.
Mì me ciami Elena e sont Milanesa.
Hoo vorsuu mett giò quest blogh chì, in de la mia lengua che l'è el Milanès, in regòrd di mè gent ch'el parlaven inscì ben e che adsedess hinn domà in del mè coeur, a l'Orient Eterna.
El nòmm del blogh a l'è "Brugh e Birlinghitt" (scopa di saggina e ninnoli).
El Brugh in del Milanès antigh el voeur dì anben "erica" (la pianta) ma anch "scopa di saggina": quella scova magica che i nòster vegg metteven a la pòrta d'entrada per cascià foeura tucc i brustià, la nòtt de la Vegilia de Nadal.
Voeuri mett denter tutt quell che mì cognossi de la Cultura Milanesa, perchè quella reditaa chì la vegn minga perduda.
La Lengua, i Tradizion e i radis milanès, hinn patrimoni important che gh'han de vess mantegnuu viv per consolidà i valor culturaj del nòst intramontabil Milàn.

Mestee de Milàn (antigh e noeuv)

ARROTINO = MOLETTA
BARBIERE = BARBEE
BARCARIOLO = BARCHIROEU
BOSCAIOLO = BOSCHIROEU
BOTTAIO = SEGGIONEE
CALZOLAIO = CALIGHEE, SCIAVATTIN
CARBONAIO = SCIOSTREE
CESTAIO = CAVAGNIN
CHIODAIO = STACHETIN
CARRETTIERE = CARRETTEE
CONTADINO = PAISAN
CUSTODE DEI CAMPI = CAMPEE
MEDICO = DOTOR
DROGHIERE = FONDEGHEE
FABBRO = FEREE
FALEGNAME = LEGNAMEE
FARMACISTA = SPEZZIEE
FORGIATORE = FORGERON
FORMAGGIAIO = FORMAJATT/ FORMAGGEE
FORNACIAIO = PALTEE
FRUTTIVENDOLO = FRUTTIROEU
GARZONE DI FALEGNAME = MARENGON
GARZONE DI MURATORE = BOCCIA
GARZONE DI MASSERIA = FAMEL
GARZONA DI SARTA = PISCINNINA
IDRAULICO = TROMBEE
IMBIANCHINO = SBIANCHIN
IMPAGLIATORE DI SEDIE = CARDEGATT
LATTAIO = LACCEE
LATTONIERE = TOLLEE
LAVANDAIO = LAVANDEE
LEVATRICE = COMARA
MAESTRO = MAESTER
MACELLAIO = BECCHEE
MANDRIANO = BERGAMIN
MARMISTA = MARMORIN
MASSAIO = MASSEE
MATERASSAIO = MATERAZZEE
MECCANICO = MECCANEGH
MEDIATORE MATRIMONIALE = SENSAL
MERCIAIO = MASCIADER
METALLURGICO = FERRASCIN
MUGNAIO = MORNEE
MURATORE = MAGUTT
NOTAIO = NODAR
NUTRICE = BALIA
OMBRELLAIO = OMBRELATT
OREFICE = OREVES
PANETTIERE = PRESTINEE
PASTICCIERE = OFFELEE
PECORAIO = PEGOREE
PENTOLAIO = MAGNAN
PESCIVENDOLO = PESSATT
PIASTRELLISTA = SOLIN
PIZZICAGNOLO = SALSAMENTARI
POLENTAIO = POLENTATT
POLLIVENDOLO = POLLIROEU
PULITORE DI POZZI NERI = GANGIATT
RAMAIO = RAMMEE
SALUMIERE = CERVELLEE
SELCIATORE = RISCIOLLIN
SELLAIO = SELLEE
SEPPELLITORE = SOTTERAMÒRT
SCALPELLINO = PICCASASS
SPAZZACAMINO = SPAZZACAMIN
STAGNINO = STAGNIN
STOVIGLIAIO = CIAPPEE
STRACCIVENDOLO = STRASCEE
SPAZZINO = STRADIN
TAPPEZZIERE = PAVIONEE
TAVERNIERE = ÒST
VENDITORE DI CASTAGNE = FIRONATT
VENDITORE DI GRANAGLIE AL MINUTO = POSTEE
VENDITORE DI STOFFE = MERCANT DE BRASC
VETRAIO = VEDRIEE
VETTURIERE/COCCHIERE/ TASSISTA = BRUMISTA
ZINCATORE = ZINGATT
ZOCCOLAIO = ZÒCCORATT

Abecedari imbriagh

Quest chì voeur vess minga on Abecedari per la scoeura: per quell ghe sarann di alter che ghe pensarann.
A voeur vess domà ona scorsa piscinnina de quej che seren i nòmm di ròbb de cà del Milanès antigh che tant di gent s'hinn desmentegà.


AMEDA = ZIA

AMOLIN = AMPOLLA DELL'OLIO E DELL'ACETO

ARTICIÒCCH = CARCIOFO

ARBÈJ = PISELLI

ÀGHER = AGRIFOGLIO

BÈ/BERIN = AGNELLO

BECCHEE = MACELLERIA

BÉOLA = BETULLA

BINDÈLL = NASTRO

BORÌCH = ASINO

BRÙGH = ERICA (SCOPA DI SAGGINA)

BUSCÌN = VITELLO

CARDEGA = SEDIA

CÀMOLA = BRUCO

CAMPANÌTT = BUCANEVE

CAVAGN = CESTA DEL PANE

CERVELLEE = SALUMIERE

CHICCERA = TAZZINA DA CAFFE'

DANEE/GASG = SOLDI

DUGO = GUFO

DUVIA = SCOPA

ERBOL = ALBERO

ERBICIÒCCH = ALBICOCCO

ERGA = EDERA

FRAMBOS = LAMPONI

FILANDEE = TRATTORE

FILÒTT = GIOCO DEI BIRILLI

FIRLAFÒRLA = TRAPANO

GALBINNA/ = CILIEGIO SELVATICO
GANDIOEU

GALEDORA = GABBIANO

GANDÒLLA = NOCCIOLO

GARFOLIN = MARGHERITA

GIR/SGHIRATT = SCOIATTOLO

GNIFARGNIFF/LAPPA = CAROTA

GRISC = RICCIO

GUGG/IA = AGO

GUGGIN = SPILLI

INCIODA = ACCIUGA

INGUANGEL = ATTREZZI DEL LAVORO

LACCIARÓTT = CARDO MARIANO

LAPIS = MATITA

LAUR = ALLORO

LEATEGH = VITE

LEGOR = LEPRE

LOEUVA = SPIGA DI GRANO

LUGANEGA = SALSICCIA

LUSIROEULA = LUCCIOLA

LUSNAA = LAMPO

MAGIÓSTRA/MAGIOSTER = FRAGOLA

MELGÓN = GRANTURCO

MÓSC/MININ/MIGNAO = MICIO, GATTO

MOCC = CINGHIALE

MOCCÓJ = MORA

MOGNAGA = ALBICOCCA

MORELL = FICO

NAVES = TORRENTE

NININ = BIMBINO, NANNA

OFFELEE = PASTICCIERE

ORADELL = ORLO

PALPEE = FOGLIO DI CARTA

PANIGADA = PANE CON FIORI DI SAMBUCO

PARPAJ = FARFALLA

PEDRIOEU = IMBUTO

POLLIN = TACCHINO

PRESTINEE = FORNAIO

PUJ = POLLO

RADETT = RADICCHIO

RATT = TOPO

RAVARIN = CARDELLINO

REMOLAZZ = RAPANELLO

RESEGA = SEGA

RONSGELL = RIVO

ROSC = BRANCO

RUSCA = SCORZA

RUZELLA = CARRUCOLA

SCAGN = SGABELLO

SCAJASC = GRANO TREBBIATO

SCAJOEURA = ORZO

SCALV = FASCIO DI LEGNA

S’CEPPIN = CIABATTINO

SCES = SIEPE

SCIATT = ROSPO

SCIMÓZZ = CIPOLLA

SERC = CERCHIO

SESONÔ = FORNAIO

SIGHIGNOEUL = CANNA (PIANTA)

SPIN = PRUNO

SPRÓCCH = PULSANTE

TACCOLA = CORNACCHIA

TEGNOEURA = PIPPISTRELLO

TEJ = TIGLIO

TOMATES = POMODORI

TRIFOLA = TARTUFO

UGA = UVA

UMBRIA = OMBRA

VASSELL = BOTTE

VIDÓR = VITIGNO

ZANEVER = GINEPRO

ZIRLIN = GIRANDOLA

ZÓCCOR = ZOCCOLI