mercoledì 5 dicembre 2007

La Tripla Deja

LA TRIPLA DEJA

La riconoscenza de l’Acqua ‘me prenzippi primm e fonte originalla, per di popolazion movibil, al qual soravivenza la ven di sò benefizzi, la se esprimm con la consacrazion di font di pussee important fiumm d’Europa: quii che devegnen di santuari de la dea celtega de la fertilitaa.
Riciamada a la ment de la topònomastica celtega, questa consacrazion la cava de on grandios nummer di oblazion votiv – statovett, metai prezios, armi e ròbb domestegh – scovert in tutta l’Europa lòngh el cors d’acqua e arent i santuari mettuu in di lor sorgent.
El fiumm o el cors d’acqua rappresenta l’espression movibil de la Mader Greva, che la rend i font sacher. L’è la combinazion particolara di vari proprietaa minerai, vegetai e volatil che emanen di sorgent in di or particolar del dì e di period de la luna che ne crea i potenz generador. Ciaschedun di sitt sacher el gh’haa el sò spiret guadian ch’el soar sora de luu, el marca i rit de tutt i dì segond el cerimonial vorsuu che se poeud rend in greva sora la fòrma de cant, de usell, de pess, in onor de la dea.
Di vòlt la dea la compar ‘me spiret di sògn, ‘me stria, segond i condizion o attitudin di gent.
Quist sitt chì rappresenten el scòss de la Mader Greva evocada sora nòmm e ideia divers.
Gh’emm tanc di iscrizion gallich (Gallia Transalpina e Cisalpina – iscrizion leponz), dirett a Gwena, Mar (nòmm antigh de la Dea), Brida, Brii, Bria (devegnuu poeu Brighitt), la Mader rappresentada sora la fòrma de triade – meder che despess el venn riciamaa in de l’art e ne la letteradura celtega – assema al sò fioeu e a on cavagn de frutta (simbol de fertilitaa e bondanza).
On’altra rappresentazion popolar l’è quella de la dea Epona, normalment a cavall e di vòlt compagnaa de on sgriffon.
La Luna, cont i sò poder sora i maree e sora i cicli marchesadi, rappresenta on insema universal di simbol; l’è la reina di ritual notturnin ligaa ai canti di animai, ‘me la bissa e el lòff.
La mitologia celtega la recognoss ‘me la triplice dea che la fà del pont ai nascit, a la Vita e a la Mòrt: triade di tosann, di impromettude e di dònn vegg; Morrigan, Macha, Badh, Arianrhodd, Sequana.
I antich Gall, la qual teologia l’è sparida in di secol, hann lassaa di statov anònim con duu o trii coo, che impunemanch rappresenten de bon i simbol celtegh.
In Italia gh’emm tanc di reperti e testimonianz di quist divinitaa che di vòlt gh’hann di vesti solar, perchè la Mader Dea la rappresenta anch quist qualitaa.
A Milàn, presempi, di archeologh hann descovert recentement di statov votiv, e bass-rilev de Belisama, dea luni-solar, che la gh’haa arent de lee ona scròva mezza lanaa, animal simbol di sò proprietaa: l’è el dòn del cordon asca el mond visibel, in doe poggià giò el nemeton per fà suu el santuari.
La giesetta de S. Calimero, quella de S. Calogero, in via Quadronno, seren “votaa” tucc a la Dea Belisama.
La legenda milanesa la voeur che questa divinitaa la fudess venerada in de la festività de Beltaine, che la se tegniva el 1° de magg.
Gh’emm alter important testimonianzi, del culto matriarcal e de l’importanza che la gh’aveva la divinitaa femminina, la troeuvom in del nòmm del sitt de Brianza.
La Brianza la ciappa el sò nòmm del vocabol antigh celtegh “Brià” – che la proven de la divinitaa la pussee importanta che l’è Bri, Bride, Brighitt, o mej cognossuda ‘me Briganzia.
El loeugh di Prealp lombard gh’hann avuu el lor splendor in de l’epoca de la civiltaa ciamada Golasecca, che di studi recent l’è retrodatada attòrna al 1.300 a.C.
I templi e i cappellett votiv, seren fa su segond on prencippi analogich/simbolegh, che el ciappa i coordinaa celest in de la greva segond la simbologia lunar cont i sò 28 cà.
Còmm deven el center de la civilitaa de Golasecca, che la se estend de la riva oriental del Tessin finna a la fin del lagh de Oggion, arent Lecch.
Di rest antigh de questa civiltaa s’hinn trovaa attòrna a la cittaa de Còmm, in di
Dintòrna del lach Alserio, in de la piana de Erba e in tutt el loeugh del Triangolo Lariano.
Vum di particolaritaa che vedom de subet l’è quella di tanc gesett de ona manciada de meter quader despers in tutt el territòr submontan, dedicaa tucc a S. Pietro: la fondazion la proven di Longobard.
Questa dedica la se riferiss a la Preja alchemica: segond quist concett chì i giesett hinn mettuu in fòrma de “mezzaluna fertil” che rappresenta la divinitaa Brighid portada giò in de la greva. Fertil, perchè l’è pròppri questa divinitaa che pussee despess la ven venerada che la nudr e ingrassa la greva e la Natura tutta.
Tucc quist giesett chì seren fà suu sora di templi pussee antigh, ciamaa “Nemeton”,
“loeugh sacher”, che proveven de l’età de la civiltaa de Golasecca, tucc dedicaa a Belisama.
Se mettom assema immaginariament i pònt cont ona linea filaa, ottegnom la figura de la mezzaluna, mezz del fòrza calorifera. Questa mezzaluna a l’è cressent, e l’è el simbol ermetich del tramit che devom doprà per la palingenesi umana che la troeuvom immaginariament in del zinivej, con la Luna Piena.
La Preja Alchemica, de chì, anch simbol di Acque primordial.
Acque che poeudom identifiaa con tucc i laghett che troeuvom intòrna a la mezzaluna: el lagh de Vares – Alserio – Segrin – Oggion – Annone ed alter anmò.
La Triplice Deja a l’è incarnazion medem del simbol del triskell, e la poeudom identificaa con l’element di Acque Primordial che rappresenten l’Anema.


Bibliografia
“Mysteres Celtes – une religion de l’insaisissable” - John Sharkey - èdition du Seuil (1975)
“Entità fatate della Padania” - A. Dalbosco e C. Brughi - edizioni della Terra di Mezzo (1995).
"La Dea Bianca" - Graves R. - Adelphi - 1998.
"I Celti - una antica tradizione europea" - Matthews Caitlin - Xenia ed. - 1993.
"Il Vischio e la Quercia" - Taraglio R. - Età dell'Acquario edizioni - 1997.
"La civiltà celtica" - F. Le Roux - C. Guyonvarc'h - ECIG edizioni - 1990.

Nessun commento: