giovedì 22 novembre 2007

El Ritual del Purscell

Semm chì, al bas del mes de November con tutt i sò magagn, i sò cambiament climategh e el fregg.
In di agn adree a Milàn gh'era anca la scighera, quella che in italian la se ciama "nebbia": impunemanch incoeu, grazie a l'"effetto serra" gh'emm pussee cald.

Se tornom indree con la memòria, poeudom scovrì de noeuv vum di Tradizion lombard i pussee Viv e che se reciamen a di ritual celtegh antigh, che l'è quèlla de fà tonina del " purscell ", tucc i agn, al scominci dell'inverna: l'è propri un bell ritual, ch'el ved la partecipazion de tutta la comunità.
El purscell de quand che gh'eren i antigh abitador di nòster sitt, l'è semper staa consideraa magich e important, on poo per i sò proprietà alimentar, on poo per i sò caratteristich Energetigh e de Rigenerazion.
El sò parent lontan a l'è el "Purscell del Bosch", ciamaa con el vocabol antigh "Moc", simbol de Milàn e de la dea Belisama, protettora di bosch, venerada di abitador de quand che Milàn l'è staa fondaa.
Del purscell, el se dis che se sbatt via nagòtt e el furniss verament de mangià a tutta la fameja. Cinquant'ann indree, i famili crompaven el purscell de tegnì almen sett-vòtt mes, fin'al raggiungiment del quintal de pes e anca pussee fasend mangià de tutt: crusca, farina, rave, zucch, pòmm de terra, giand e polenta.
Quand ch'al purscell ghe faseven tonina, che la vegn ai carenn di mes ìnvernal (dicember-gennar), tutt i gent ghe faseven la festa conti sò part pòver, de scart (el sangu, i intraj, el coin, i codegh, i genoeucc, i pescioeu, el coo).
Impunemanch i part pusse bon seren destinaa a fa suu di presutt (cròi e còtt), luganega, codeghin, mortadelle de fidigh, lard e panscetta.
Quel ch'è compiva la tonina el se ciamava " El Massular ": luu pratich del Mestee ch'el se tramandava di generazion in generazion, el coppava el purscell cont on beli colp secch a la gorgia.
A la sira i tavol che seren servii per la mattanza del purscell, vegniven mess giò per on disnaron de tutta la Cascina.....


SANT' ANTONI

Sant’Antòni del porscèll,
ch’el sònava el campanèll,
el campanèll el se s’cepaa,
Sant’Antòni l’è scapaa,
l’è scapaa dedree ‘na pòrta,
gh’era là ‘na dònna mòrta,
la dònna mòrta l’ha sguagnii,
Sant’Antòni el s’è stremii,
el s’è stremii d’ona manèra,
che ogni ann ghe fann la fèra.
Gh’èra pizz i candilee,
Sant’Antòni el gh’è andaa ‘dree,
el gh’è andaa ‘dree per fagh onor,
Sant’Antòni l’era on scior,
l’era on scior senza peccaa,
Sant’Antòni el s’è salvaa,
el s’è salvaa i paradìs:
Sant’Antòni e San Luìs.

3 commenti:

Anonimo ha detto...

La filastròcca de Sant Antoni la conossevi nò. Me la son copiada, l'è pròppi bèlla: Edo

Anonimo ha detto...

Questa l'è una ninnananna. Chissà quanti voelt me sum indurmintaa a la vos de la mia mama o de la mia nona.

Pier

davide ha detto...

Te scrivet semper di robb interessant (te scrivet semper di ropp interesant).
Grazie
Davide