martedì 16 ottobre 2007

Canzon per el mè bell Milàn !

O MIA BELLA MADONNINA (del Giovanni D'Anzi)

A disen: "La canzon la nass a Napoli",
e certament gh'hann minga tutt i tòrt,
Surriento, Margellina, tutt i pòpoli
i avrann cantaa almen on milion de vòlt.
Mi speri che se offendarà nissun
se parlom on ciccin anca de numm.

O mia bella Madonnina, che te brillet de lontan
tutta dòra e piscinina, Ti te dòminet Milan
sòtta Ti se viv la vita, se sta mai coj man in man.
Canten tucc: "Lontan de Napoli se moeur",
ma poeu vegnen chi a Milan!

Adess gh'è la canzon de Ròma magica
de Nina, el Cupolone, el Rugantin.
Se sbatten in del Tever: "Ròma tragica!"
Esageren, me par, on ciccinin...
Sperem che vegna minga la mania
de mettess a cantà: "Malano mia!"...

O mia bella Madonnina ...
Sì, vegnì senza paura,
numm ve slongarem la man:
tutt el mond l'è on gran paes
- e semm d'accord! -
ma Milan l'è on gran Milan!


VESS MILANES (del Nino Rossi)

Se fa tanto cantà d’amor nel mond,
semper coi stess paroll che gira intorna.
Per minga on dì sentimel rinfaccià,
el me regal l’hoo faa a la mia città.

Vess milanes voeur dì sentì Milan,
sentì i odor de fumm e de carbon
che vegnen su in di sò strad quand in autunn
insemma con la nebbia se meseden.

Voeur dì sentì del vent el borbottà
in di vicol quand el sô l’è anmò indorment.
Vedell a ciappà vita, camminà
e poeu sentill palpità frement.

Amalla inscì me l’è
ardent e capricciosa,
stracolma de rancor
felice, generosa.

Passà con lee i bei nòtt in compagnia,
vedella disperada o in allegria;
cognoss de lee i umor, i atteggiament;
aveghela in del coeur tutt i moment.

Vess milanes voeur dì sentì che questa,
vestida de lavorà o vestida a festa,
tròpp bella per vess minga on poo sgualdrina,
de tutt’i bei città l’è la regina!