mercoledì 10 ottobre 2007

Milàn: Origin del sò Nòmm

Milàn: Origin del sò Nòmm

Ciappom presempi i primm pagin interessant de l’Antologia dialettal del professor Beretta, resguard l’etimologia del Nòmm de Milàn. Avan tutt devomm dì che el Milàn antigh gh’aveva ona estension che la andava del Dòmm, finna a p.zza della Scala, p.zza Cordusio e p.zza Missori.
Bonvesin de la Riva in del sò "De Magnalibus Mediolani" el citava un autòr che se cognosseva nò, ch’el descriv el Milàn antigh ciamaa “Alba”, gianmò in quell sitt avant del VII° secol a.C., secol de la fondazion Insubre.
In quei temp lì la cittaa la gh’aveva di fiumm de gran importanza: l’Olòna, el Lamber (de chì gh’ann miss el nòmm i Insubri lambriani) e el Seves.
Perché hinn inscì important sti fiumm chì ? pròppri perchè segnaven el confin de Milàn, la cittaa la pussèe importanta di tribu celtegh.
Plutarco ne dis: "I Galli Cisalpini consideren Milàn ‘me lor capital".
Gh’emm de savè che el simbol de Milàn l’è ona scròfa mezz lanaa de Moc (cinghiale), che diseven vess stada bianca. Alba la voeur dì “ciara” “bianca”. La Scròfa la gh’haa de vess associaa a la divinità femminina per ezellenza che l’è Belisama, che i roman recognosseven con Venere.
Minga a cas i roman medemm quand che gh’aveven ciappaa la cittaa in del 222 a.C.,
scovriren in de l’area del Dòmm, un tempi “pagan” dedicaa ad Atena - diseva el Polibio – var a dì per i Celt a Belisama. In quell tempi chì seren curà di isegn d’òr, che per i Insubri seren inamovibil.
L’imperator Cesare medemm diseva nel sò "De Bello Gallico" che in de la Gallia Cisalpina gh’era la venerazion de una dea, che luu recognosseva con Minerva, che la “insegna i prenzippi di mestee”.
Quand che Milàn l’era devegnuda romana, l’aveva anca ciappà ‘me lengua quella latina.
Impunemanch i milanes seguttaven a doprà l’abecee antigh ch’el se ciamava “leponzio”, finna al primm secol d.C., “....negann la romanità per ona affermazion ideologigh de corrispondenza politegh/culturalla e per volontaa ideologigh de recognossiment nazional”.

Sora el nòmm de Milàn hinn staa faa tant di ipòtesi.
Quella che l’è la pussee attendibil e verosimil l’è “Medhelan”.
La “dh” in del nòmm la par minga tròpp Milanesa, del paes, e la gh’haa sembianza pussee cont el sònn gaelich irlandes: bon, l’è minga pròppri inscì.
In di vocabol del Milanes antigh troeuvom di esempi quand che leggiom el Bonvesin de la Riva (scricciatt del dusent):
Doradha = che l’è d’òr
Crudho = persòna rustega
Mudha = mudà, varià
Ornadha = ornada

Quell chì domà per fà comprend ‘me el sònn minga tròpp latin, inscambi l’era l’Anema de Milàn e di Milanes.
Medhelan el voeur dì minga domà “sitt de mezz” ma anca "santuari de mezz".
El par de fatt che i “druidi”, pret di popol Insubre, gh’aveven recorrenza de menass a Medhelan per portà a termin la formazion spiritualla e magiga; quest chì per giustificà anmò l’alta importanza che rivestiva la cittaa. El nòmm el s’è portà innanz finna a divegni Milàn.
Serom adree dì che l’area cittadina, che ai origin l’era un borgh, la gh’era gianmò prima de’l VII° sec.a.C. Inscì devom ipotetizzaa che la primma preja l’hann missa giò anmò pussee avant de quel secol lì.
Perchè ? perchè minga domà in di ann ’70 l’era stada scoverta una “strana” preja o menhir, proppri sòtta al Dòm, ma anca perchè n’hann troaa alter in de l’area centrala.
Tra quist ghe n’hinn on quajdun lavoraa indree al 4.500 a.C. trovaa in del sitt de la gesa de San Giovann in Conca, piazza Missori, el medem in doe ch’hann scovert l’effige de la scròfa semilantura.
Inscì, ‘me vedom, la nascita del nòst Milàn e la formazion lenguistega hinn de origin celtegh e i autòr classegh e modern ne proeuven semper pussee.
Poeudom anca analizzà tutta la simbologia, pervegnuda sora fòrma “prejficada”, present in cittaa, ma anca di fòrma pòettica visin a quella bardica, e anmò pussee de matrice celtega, ciamada di Milanes “la Bosinada”: el cant che celebra, descriv e fà la satira di gent e/o fatt, pròppri ‘me l’era de cà in tucc i alter paes “celtofili” e che l’era restada in uso finna squasi ai d’ii d’incoeu.

Nessun commento: