mercoledì 7 novembre 2007

Via Andegari: on nòmm celtegh

El par che la via la gh’abbia ciappaa el nòmm de ona antiga famèja meneghinna, Andegari o Undegari, che seren chì de cà.
On quajvun di studios retegnen, inscambi, che el nòmm Andegari el provegn de la vos celtega “andeghee”, cioè biancospin, pianta cespugliosa che la cintava tutta la via, in di temp di fondador de la cittaa de Milàn: i Celti Insubri.

“La via Andegari la regòrdava el nòmm del biancospin, pianta sacra; el primm monaster benedettin, vegnì suu sora el perimetro de quista ellisse, la gh’aveva el nòmm de San Protas ad monachos o a la rogora, che la designava la presenza de rogor.
El biancospin (scé, sceach, sciach) el podeva formà ona sces de separazion attòrna a di terren sacher, ma l’etimologia de l’Andegari de andeghee riciamm pussee el termen
“an-dee”, per dì “minga dè”, che designava tutt quell ch’el se trovava foeura del nemeton”.
Ciappaa de: http://www.storiadimilano.it/Miti_e_leggende/medhelanon.htm

Ghe besògn anch de fà nòta i dò piant ciamaa, el Biancospin e la Rògora, seren i piant sacher del pòpol celtegh insubre fondador de la cittaa de Milàn.
Seguitand i font stòregh savemm che el fudess pròppri on sces de Biancospin, trovaa in d’on praa in mezz al bosch in del mezz de la Pianura Padana, ciamaa di gent del sitt “Insubrio”, a menà i Insubri de Belloves vers el loeugh sacher in doe che fà suu la citta de Medhelan.
El Biancospin l’è associaa simbolicament a la dea Belisama, divinitaa che poeudom recònoss con la Madonnina sora el Dòmm.
Cattedrà quista che, andand indree in di temp, la sòrg sora i antigh ruvin de i precedent Santa Maria Maggior, Santa Tecla e el templi roman de Minerva che sorgeva sora i antigh ruvin del templi de Belisama.

La Rògora, pianta sacher di Druidi associada al dè Belenos/Beli, la ven figurada sora vum di anton de la cattedrà (quell de mancina), con i radis che van afond in de la Mader terra, e che la rappresenta la nascita a noeuv, el templi sacher in doe che i antigh sacerdòtti portaven a termen la formazion spiritualla.
I potent pilaster a l’interna del Dòmm doveven rappresentà ona bosch de rògor e anch la Vita eterna.

1 commento:

gatta rosa ha detto...

Interessant!

Domà ona ròba:

La Belisama infàtti, l'è ona dea celtega, ma pensi che l'è important dì che l'è la regina del ciel e la inventora dele arti.

Belenus inveci l'è on dei dii che rappresenta el Sô (importantissim per i pagani!!) anca collegà a la curasioun e ai pastori. Insòma, duu dii tant importànti in la coltura celtega! (E ancamò per i pagani celteghi de incoeu!)