mercoledì 20 febbraio 2008

I templi de Belisama e i font sacher

Sòtta el Dòmm de Milàn, segond ona leggenda, gh'è anmò in quij dì d'incoeu, on lach secrett proteggiuu de on serch de colònn incis di simbol magich, che el ciappa dent l'effigie de la dea celtega Belisama nera, in del menter de lattà el so fioeu.
La dea celtega che la rappresenta Mader Terra che ingenera el Sô: acqua e foeugh che assema fann suu la “Preia Filosofal” di alchimisti.
Dò Dee, vuna sora la s'cima pussee alta del Dòmm, coverta d'òr, la Madonnina, la rappresenta el Sô de Primavera, de la nascita, e l'altra segretta, sòtta el Dòmm che la rappresenta i fòrz de la Terra.
De fatt, Belisama l'è la Dea del foeugh e de la Saviezza, sciora ligaa a le acque e la Lunna.
I Insubri aveven trà su, segond Giulio Cesare, on templi de la dea Belisama, la pussee venerada per protegg el loeugh....
Bon quell loeugh chì el se troeuva in doe che gh'hinn i rest de la basilica de Santa Tecla !
Ma a Milàn gh'hinn anch di alter sitt, in doe che scorr l'acqua assema ai benefici di fòrz de la Terra: el pòzz de la gesa de “S. Calimero” (visin Porta Romana), tirada in pè in del V° sec. d.C. sora quell che rimaneva de on templi antigh ciamà “Belen”, el Dè celtegh del Sô.
L'altra l'è la gesa de “S. Calogero” (a drizza de cors Genova), tirada in pè sora i rest del templi antigh dedicà a Giove, che la gh'haa ona font considerada “miracolosa”. I scav archeòlogich hann portà foeura i rest de on “dolmen”, di preje megalitiche che anmò in quij dì d'incoeu se poeuden vidè sora la fiancada de la gesa.
On alter sitt sacher a l'è “Santa Maria a la Fontana” che la ciappa el so nòmm de la presenza de ona font che la sbilzava foeura de ona preja con undes bus: preja de origin pre-roman.
Questa preja la se troeuva a duu meter e vint sòtta la campagna intòrna, incastonada in on soeul quadraa, in del center. L'acqua la proven de on aves .....
questa font l'è averta tucc i domenigh di 9 ai 12 or.
Minga ultima la gh'è la gesa de “S. Giovanni in Conca” (piazza Missori) che gh'haa di pilaster con incision del Sô di Alp, o anch ciamà “ròsa di vent”, e alter motiv celtegh. Chì dent gh'era on “calderon magich” che incoeu gh'è puu e savemm gnanca in doe a l'è staa portaa.
Presumibilment, disen, in ona raccòlta privada.
Tucc quij font de acqua seren dedicaa a la Dea Belisama e sia i roman che i cattòlegh ne tegniven de bon cont.

1 commento:

davide ha detto...

Pròppi interessant