martedì 5 febbraio 2008

El blues in dialett

Pòrtom chì de sòtta on articol interessant fòrt del Pier, sora el blues in dialett.


In chi dì chì el ricorr probabilment l’anniversari de la scomparsa de on musicista eccezional fòrt, Bo Carter, e poeudi minga ignoral.

I personagg hinn real; i daat e i circustanz inventaa de sana pianta. Comunque on guinness l'emm meritaa: per quell che ne so mi quest l'è el prim articolett (e forsi anca l'ultim) in doe che se parla de blues in dialett!
Ma chi l'era Bo Carter? Se gh'avii on poo de pazienza ve conti su ona storia che la gh'haa anca ona moral (per chi la voeur trouvaa tra i righ).
In del periodo tra i doo guerr mondial in America, quasi anmò in concorrenza (ma anmò per pòcch) cont i prim programmi radio, gh'emm avuu el picco de la diffusion del fenomen di pseudo-dottor, di ciarlatan, di strion de segunda man che cercaven de vent ai gent credulon di pozion medicamentos bon de guarì tucc i mal. Questi "docs", come se faseven ciamà, andaven in gir cont di carovan o, i pussee svich, cont di pickup Ford model T e giraven tucc i piazz de tucc i paesit. De sòlet ingaggiaven di artist, attor e musicist, per attiraa el pubblic: i negher se pitturaven la faccia cont la biacca e scimmiotaven i bianc cont on ukulele (whiteface shows); i bianch se tingevan cont el carbon e faseven el vers ai negher cont on banjo (blackface-shows). Quest l'era lo stereotipo in de l'iconografia classega, 'me se poeudet ben videe in d'on sacch de film wstern, "spaghetti" e non. I spettacol seren cognossuu come medicine-shows o, cont di legger variant e on repertori pussee sofisticaa, come minstrel-shows (specialment se la mercanzia in vendita l'era varia).
Tra ona pennellada e l’altra, tra ona scimmiottada e l’altra gh’era nassuu on gener de avanspettacol definì “hokum”: canzonett pien de doppi sens (double-entendre) e metafore, per lo più a sfond sessual, minga pròppri del tutt original (se regòrdi del moviment newyorkes Tin Pan Alley, del vaudeville frances e poeu del parlour ingles?), ma estremament divertent e soratutt creaa su misura per el populin.
Vun di campion de l’hokun l’era el bluesman Bo Carter (al secol Amenter Chatmon), on negher figlio d’arte de Bolton (Mississippi) cont part de sangu bianc e Sioux Lakota in di ven. Polistrumentista (el cognosseva a la perfezion anca la tradizion musical bianca nordamericana e el sonava “square dances” e “fiddle tunes” sora el violin in de la string band di so fradej), el Bo Carter, quand el gh’aveva besogn di danee, el ciappava la soa chitarra e la soa valisetta de carton e cont el battell andava a Memphis a la Okeh Recording Corporation (departiment «race records») a cercaa de remediaa on poo de verdoni.
Ona mattina del febrar 1936 el Bo el sonna el campanell del palazi de la Okeh; vegn foera el portinar, on omett piccinin cont tree cavei color del ram, che el ghe dis: «Ue, barlafuss, chi l’è che te see ti? Cribbio, mi consenta».
Sì, l’era gianmò in gir a Memphis: El gh’aveva ciappaa el tren in del 1929 da Segrate a Genova e poeu la nav fin a Galveston (Texas) proppri quindas dÌ prima che on «hurricane» el faseva on grand rebelott per tutta la città e addirittura inondava cont 90 centimetri d’acqua i stra de Evangeline (Louisiana) tra i bestemmi di cajuns (‘me el conta su inscì ben el Randy Newman). Ma questa l’è on altra storia.
Disevi che el Bo Carter, quella mattina lì in di local de la Okeh adibì a sala d’incision, el mett giò quatter matris de cera, domà vus e chitarra «national» cont ona quaj spruzzada de ragtime: «Sue Cow», «Banana in Your Fruit Basket», «Let Me Roll Your Lemon» e «Shake Your Little Thing». Come poeudet ben videe domà di titol che voer minga ves grand e vaccinaa per decifraa i sottintes.
El noster el ritira 175 dollari (ona bella cifra in piena Depression), traversa la piazza, el va in ona ostaria per negher e poe su al second pian in del bordell. L’è l’ultima voelta ch’el vedomm.
Vint dì dopo Bo Carter, ‘me contan su i so amis, el moer sol solet de sifilide fulminante in ona stanza de ospital in mezz ai so escrement! Ona brutta fin de carriera per vun di bluesmen pussee atipich e singolar del Delta.
Ma, se el Robert Johnson la faa on patt cont el diavol in iscambi de on blues e el diavol, inscì disen, el so gioeughet cont l’anema la fì ona voeulta ogni cent agn, allora chi ghe voreva mal a quell pover fioeu lì. Chi gha combinaa la fattura al pover Bo Carter?

Pier

Precisazion. Quest l’è on articol «dewikipediazzaa» (neologism al vaglio de l’Accademia de la Crusca milanesa).

3 commenti:

davide ha detto...

Brao Pier!

Anonimo ha detto...

Grazie Davide! More to come...

Pier

Anonimo ha detto...

Pier! Te seet minga el mitic Pierangelo V. del Mucchio Selvaggio e Hi,Folks! per casu? Paolo