giovedì 28 febbraio 2008

GIUSEPPE VENUTI E SALVATORE MASSARO: ON LOMBARD E ON MOLISAN A L’AMERICA

Vardee gent che bell capolavoro l'haa faa suu el nòster Pier !!!
gh'hoo puu de paròll. Verament BRAO !!!


GIUSEPPE VENUTI E SALVATORE MASSARO: ON LOMBARD E ON MOLISAN A L’AMERICA

Epur mì el cognossi quell giovinòtt lì con la chitarra, Cecc, l’è minga el fioeu del Domenico Massaro e de la Carmela? El Domenico, el liutar molisan che l’è vegnuu chì sett agn fa da Monteroduni (alta valle del Volturno) cont ona masnada de bagaj, vun pussee viv de l’alter.
Te gh'eet reson, Lisander, el me par pròppri luu, el s'è faa inscì bell che el se poeud confond per el sosia del Rodolfo Valentino. T'ee vist cont che oeugg el varden i tosann?
El scambi de battud el se sent al club “Unicorn Coffeehouse” de Philadelphia (Pennsylvania) ona sira del 1921 tra duu italian in vena de ascoltaa musega de qualità. Sora el palch ghe dann denter Salvatore Massaro, in arte Eddie Lang (el nomm l’era quell de ona celebre star del basket), a la chitarra, e Giuseppe Venuti, detto Joe, al violin, vegnuu al mond per caso pròppri sora el transatlantic ciappaa di sò gent che scapeven da ona tragica moria de cavaler (bachi da seta) in Brianza (l’unega font de sostentament per i pover “obbligaa”).
Eddie Lang, class 1896 o, segund alter font, nassuu a Philadelphia in del 1902, l’è consideraa el pader del la chitarra jazz e pop de l’intera storia del strument: minga domà perché l’haa influenzaa i miglior musicist de la soa generazion e de quei a vegnìi, come Roy Smeck, Carl Kress, Tony Mottola, Django Reinhardt e George Van Eps, ma anca perché l’è staa bon de andaa de là di vari tecnich, de mis'ciaa “fingerpicking” e “flatpicking” in de la istessa composizion, de inversà i roeul del solista e de la ritmica, de nedregà el sò talent in di pop ballads, in di blues, in di pezzi classegh semper cont success, de incid ona quantità impressionant de titol, cont ona quantità e qualità impressionant de artist, in d'on period de temp relativament brev. A part i ingagg in di bands de jazz (Red Nichols, Dorsey Brothers, Red McKenzie, Bix Beiderbecke) e in session cont Bessie Smith - sì, i leggiuu ben, pròppri l’imperatris del blues - (trii brani a New York per la Columbia), Frank Signorelli e Arthur Schutt, i brani pussee eccitant hinn i duett strumentaj registraa, sòtta lo pseudonim de Blind Willie Dunn (per reson contrattual) insema a l’impareggiabil chitarrista de color Lonnie Johnson in del 1929.
Al scominci de la primma guerra mondial Eddie cognoss e el scomincia a frequentaa el sò vesin de cà e compagn de class, Joe: on sodalizzi che el resistarà tutta la vita, per nòstra fortunna l’è staa preservaa sora disch e soratutt l'haa preparaa el terren a i duu legittim epigoni europei di agn Quaranta, el stròlegh Django Reinhardt e el frances Stephane Grappelli.
Joe Venuti (leva 1903, ma anca chì se disquisis tra el 1898 e addirittura el 1906), on musicista cont solid studi accademich (on background del tutt anormal per on jazzista de l’epoca), l’è praticament l’equivalent per el violin del sò partner Lang per la chitarra. In de la soa longa carriera Venuti l’haa inciduu cont tucc i miglior in ona serie infinida de sessions che la par faa apposta per confond i appassionaa e che culmina in del 1935 quand organizza ona soa pròppria big band per on tour mondial. El sò repertòri l’è quant de pussee vari se poeud immaginà e de spess on motiv cognossuu el servis de facil pretest per ona jam senza soluzion de continuitaa. Composizion original o de autor classegh, canzon popolar Tin Pan Alley, schegg de bosinaad lombard, blues e ragtime, jazz addomesticaa per sal da ball, perfin polk e mazurk, vegnen eseguì cont on gust impeccabil e on tòcch d’archett da ricercà anmò adsedess cont el lanternin.
Purtropp el fil de la storia del lombard e del molisan el se sgiata la mattina del 26 Marz 1933 a New York. El fioeu del liutar de Monteroduni el moeur per complicazion a seguit de ona banal tonsillectomia; cont tutta probabilità el chitarrista l’era affett da emofilia, ona maladia ereditaria de la coagulazion del sangu completament ignoraa da i esam clinich primma de l’intervent.
A la notizia el Giusepp Venuti el se precipita in ospedal, el rintraccia el chirurgh, el ghe mett al coll i sò man affusolaa de violinista, ma fòrt 'me tenaj, el scomincia a string. Trii infermier e ona suora del Cottolengo cont i ar sora la scuffia el blocchen e el consegnen a duu poliziott irlandes che el porten al commissariaa: el vegn rilassaa sotta cauzion versaa da i legal de la Okeh Columbia Records. Dopo duu mes el process per aggression… perduu.


Pier

Nessun commento: