giovedì 31 gennaio 2008

Petizion per votà subet

Se interessa a on quajvun, sora l'Internet a gh'è on sitt in doe che poeudom marcà giò el nòster nòmm per digh al Napolitano che voeurom andà a votà de subet:

http://www.elezionisubito.com

El dì de san Bias se benediss la gora e el nas

3 de Febrar:

"El dì de san Bias se benediss la gora e el nas"

se dis chì a Milàn, in omagg a la leggenda del sant che salvò la Vita a on fioeu che el s'era piccà dent in gora ona spina de pess.
Chì a Milàn semm sòlet sgagnà ona fetta de panetton de Nadal, mettuda a part, e renduda anmò pussee savorida se brusida in del fòrna.

mercoledì 30 gennaio 2008

I nòster belee, fioeu, bagaj, pattanin ...

Di voeult mì pensi al mond che dovarann trà suu i nòster belee, al mond che nunch emm ciappaa e che femm fatiga a cambiall in mej, per lor, domà per lor.
El saria bell s'el mè fioeu el podess viv 'me la "Heidi" (mond utòpich) sora i montagn cont i ganassin ross viv, liber, verament liber de vess quell ch'el voeur luu, e parlà la soa lingua senza che on quajvun ghe dis "te devet parlà domà italian, minga el tò dialett" !
che bell che saria el mond si gh'avariem minga tucc 'sti problemma per tirà innanz con quell pòcch ghe rest de i tassazion ......
voraria dagh on mond pussee segur, pussee pòlit, pussee..... pussee !
che bell el mond di belee: bell, nett, ciar, e spensieraa.

martedì 29 gennaio 2008

"el bastard de Garlasch", "i becchee de Erba", "i pirla de Perugia" e "la smemorada de Cogne"

Ecco, parlomm on ciccin de "el bastard de Garlasch", "i becchee de Erba", "i pirla de Perugia" e "la smemorada de Cogne", 'me voeur el Pier e di alter tavanaad !!!

Domà ona ròbba, per piasè: parlii "ciar e nett", e minga dedree el cadreghin che chì dent gh'emm domà de descòr insemma, minga de fà i fiolitt de la scoeura e de fass i scarp vun con l'alter. Chi che gh'haa oregg per intend .....

lunedì 28 gennaio 2008

Abecee Leponzi

La lingua di popolazion de l’età del ferr in de l’area de la civiltaa de Golasecca a l’è cognossuda minga tant ben, e l’è stada classificada segond i autur divers e del andà innanz di studi: ligure, celto-ligure, leponzi, celtega o gallica.
I gent hinn sòlet dì che i Celt aveven minga ona scrittura perchè i druidi (i lor sacerdoti) ne aveven interditt el doperi.
Di pussee visin studi e scovert archeologich, savemm, de contra che i Celt in de la piana del Po parlaven minga domà ona “lingua celtega”, l’Insubre, ma aveven anch inventaa ona scrittura, on abecee ciappaa imprestit al nord Etrusco (o etrusco antigh) e ciamaa Leponzi.
El Leponzi l’era el pussee divers di alter abecee europei, perchè l’era scrivuu de drizza a manzina.
I testimonianzi di questa lingua e di gent che segond i font antigh roman seren de cà in de l’area de la civiltaa de Golasecca (Orobii o Oromobii, Laevi, Marici, Insubri), hinn constitui di iscrizion hinn staa troà sora maiòlega e in del sitt de Còmm, anch sora preja, scrivuu in de l’abecee leponzi.
Emm di testimonianzi corpos viv de quist abecee: la “stele di Prestino”, mantegnuda in del museo Giovio de Còmm, che l’è datada del VI° sec. a.C.; iscrizion sora preja, majòlega e moned trà suu in di sitt de la Lombardia che se ciamava “Insubria” e i sò lach.
I Insubri dopraven minga i pònteggiadura, ma scerniven i paròll con trii punt marcà verticalment.
In de l’abecee Leponzi, ciamà despess anch “abecee de Lugan”, poeudom recognoss duu period: la pussee antiga la và indree al VI e V secol a.C. e in quist period l’abecee gh’aveva 19 letteri, che gh’hann scrittura specialla de on abecee arcaich.
Hinn present el segn del digamma (v), el theta rond pontaa e trii segn per la fis’ciant sorda:
san a parpainn (s), sigma a trii tirett e sigma a quatter tirett (s). Al contrari de l’etrusco chì gh’è minga la vocal “o”.
In de l’abecee pussee tardiv (II-I secol a.C.) gh’emm de marcà la scomparida del digamma e del theta, inscambi la “A” la gh’haa la forma de un digamma ambaa.
Del loeugh protostoregh intòrna de Còmm provegnen ona centenna de majòlegh del period Golasecchian III A (V-IV secol a.C.): quist iscrizion gh’hann despess nòmm nominativ (presempi “alios” sora on biccier de Civiglio) o genitiv (presempi "plioiso" sora duu baslòtt de Rondineto e de Camerano).
Di vòlt i nòmm hinn scurtà con di letteri inizial (presempi “pe", "al") o con notazion di consonant (presempi "prn" sora on baslòtt de Brunate).
In del sitt de Via Isonzo (IAPC area), proven on tòcch de baslòtt con ona serie de abecee parzial, con domà trii letter “a, e, v”.
L’è de tutta evidenza el caratter magich e simbolegh de l’abecee di popolazion celtegh.


I lingov celtegh

In de la Fameja indo-europea, i lengov celtegh hinn marcà in duu:
El celtegh continental (celtiberico, gaelico, leponzio, celtegh alpin) in del period antigh.
 El celtegh insular, in del period medieval e moderno, che gh’haa duu grupp: brittonnich, galles, cornich e breton.
 Gaelich o goidelich: gaelich irlandes, scozzes, manx.

Quist lengov a hinn tucc nassu de l’antigh celtegh, ona lingua mader originalla del “ceppo indoeuropeo”.
El celtegh antigh l’era doprà del 4° millennio a.C. in del center Europa e el s’è spantegà in del continent vers l’etaa del bronz antigh.
Intra quist gh’era la comunitaa celtega de cà de la Gallia Cisalpina che l’è la diretta derivazion del celtegh antigh, e che l’haa ciappaa ona soa strada: i Golasecchian.


Autor classegh che hann parlaa de la lingua celtega antiga:
Diogene: storegh greco del III° sec. a.C.
Tacito: scrittor romano del II° sec. a.C.
Poseidone: autor greco del I° sec. a.C.
Strabone: geografo greco del I° sec. a.C.
Diodoro il Siculo: storegh greco del I° sec. a.C.
Giulio Cesare: general roman del I° sec. a.C.
Lucano: poetta latin del I° sec a.C.
Plinio il Vecchio: scrittor roman del I° sec. a.C.





Glossari piscinnin Insubre:


A

Abalo, aballo: pòmm
Abona, abu: fiumm, riaa
Acros : alt, grand
Ades : pè
Adgarios : accusador
Adsagsona : allumà, intercede
Adsedo, assedo : resident
Aedrini : 11esim mes de l’ann
Ago : combattiment
Agro : massacher
Aidu : feu, ardor
Alauda : ovatta
Alaunos : nomade
Albos, albios : mond alt
Alisia : preja viva
Allobrog : forestee
Allos : segond, alter
Ambactos : inviaa
Ambe : fiumm piscinnin
Ambi : attorna
Anagantio : 4° mes de l’ann
Ande, ande, ando : tant
Andedios : inferior
Anderos : infernal
Andogna : nostran
Anman : nòmm
Anto : terminal
Anuan : nòmm
Appisetu : che luu el ved
Aramo : dolz
Arausio : temp, gioeug
Arduo : alt
Are : dinnanz, arent
Arganton : argent, biancumm
Argio : bianch, sberluccicant
Argos : eroe
Artos : ors
Ate : re
Atrebat : abitant, proprietari
Atta : pader
Ava : tosa
Avantia, aventia : riaa
Auuot : luu/lee l’haa fà suu
Ausi : oreggia
Autagis : elench
Axat : che luu el porti


B

Bagauda : combattent
Ballos : member
Balma : cròtt
Banna, benna : s’cima
Bardos : bard, poetta
Barnaunom : giudes
Barros : coo
Belisama : potent fòrt
Belo, bello : potent
Bena, bano : dòna
Bitu : mond, Viv
Bivo : Viv
Blando : dolz
Blato : fior
Bo, bou : bò
Bogios : profonditaa
Boios : terribil
Bona : borg
Boruo, bormo : font calda
Boudi : vittoria
Branos : scorbatt
Brater : fredell
Bratu : gratitudin
Briga : altura
Brigo : forza
Briva : pont
Brixta : magia
Brogi : territori
Brogilos : bosch piscinnin
Budina : truppa
Bunda : soeul, fond
Buta : gabanna



C

Caballos : cavall
Caddos : sant
Caito : bosch
Cambo : curva, intrigh
Cammano : camin
Camulos : campion
Cantlos : 12esim mes de l’ann
ée Canto : cent
Carbanton : carr con duu roeud
Carnon : còrno, bòll
Caros : car, amabil
Carros : carrell
Catu : battaja
Cavaros : eroe
Celicnon : stanza de banchett
Cellos : maj
Cingeto : guerrier
Cintus : primm
Cladio : spada
Clunia : oreziòn
Clutos : famos
Cobo : vittòria
Condate : confluent
Contoutos : compatriòta
Corio : armada, truppa
Couinnos : carr de guerra
Coxo : gamba
Crouco : monticell
Cumba : vallada
Cuno : can
Curmi : birra
Cutios : 6 mes de l’ann


D

Dagos : bon
Damos : cerv
Danos : tutòr
Darios : agitazion
Decam : des
Decametos : decim
Decantem : in compiment de……
Dede : l’haa offert
Delgu : contegnii
Depro : nudriment
Derco : oeugg
Devogdonioi : i dè, i òmm
Devos : Dè
Dexsiuo : a drizza
Diiiuion : divin
Divic : veng
Dona : cava, molera
Donicon : uman
Donno : nòbil
Druis : druid
Druna : rapid, vigoros
Drutos : fòrt
Du : cattiv
Dubnos, dumnos : fond, tenebros, mond de bass
Dubron : acqua
Dubus : negher
Duci : e, con
Dumanios : 2 mes de l’ann
Dumio : altura
Dunon : montagna, fortificazion
Duorico : pòrtegh
Durnos : pugn, rigoron
Duron : pòrta, piazza, mercaa
Dus : cattivi
Duxtir : tosa


E

Eia : lee
Elembiuos : 10 mes de l’ann
Eluo : numeros
Enata : produu, mett
Eporedo : cavalier
Epos : cavall
Equoranda : confin territorial
Equos : 9 mes de l’ann
Ercunia : bus
Eri : attòrna
Essedon : vasca
Eti : anmò
Etno : usell
Etu : invocazion
Eurises : dedicant
Excingo : attacch
Exiat : luu el vegn foeura
Exobnos : ardì, sgalis
Exops : òrb, stòpp


F

Frogna : nas
Fruta : naves


G

Gabalos : fòrca
Gabi : el ciappa
Gabros : cavara
Gaiso : lanza
Galba : ònc, grass
Garanus : gru
Gargo : bestial
Gdonios : òmm
Genaua : bòcca
Geneta : tosetta
Genos : fameja
Giamonios :7 mes de l’ann
Glanna : riva, sponda
Gnatos : fioeu
Gortia : barriera, ciòs
Gutuatir : pret


I

Iaccos : san, ròbust
Iago : giasc
Ialon : borgh
Iaros : puj
Ieuru : luu/lee l’haa dedicaa
Immi : mì sont
Imon : mè
Iovincos : gioin
Isara : rapid, impetuos
Isarnon : ferr
Ison : quist
Iugo : gioeugh


L

Labaro, labro : ciacceron, che dà el sòn
Lancia : biroeu
Landa : landa
Lano : piana, preni
Lan: sacher, santuari
Late : padumm
Latis : eroe
Lautron : bagn
Leuca, leuga : mej
Leucos : sberlusent
Limeon : sfrizza velenaa
Lindon : ledegh
Ling : saltà
Linna : mantell, tabar
Lissos : curt
Litanos : largh
Locu : lach
Loga, longa : balòttera, urna
Longo : navir
Lubi : agradì
Luco : luff
Lucterios : combattent
Luxtos : caregh


M

Magalo : prinzip
Mageto : potent
Magio : grand
Magos : mercaa, loeugh
Magus : belee, bagaj
Mantalon : straa, calada
Mapo : bagaj
Matir : mader
Marcos : cavall
Maros : grand
Mediolanon: center
Medios : central
Medhe: in del mezz
Melissos :dolz
Meros : matt, secudì
Mesco : embriach, ciocch
Miletu : distruzion
Mori : mar
Moto, motu : òmm

N

Namanto : nemis
Nametos : nono
Nantu, nanto : vall
Nata : tosa
Nauson : nav
Neddamos : seguent
Nemeton : santuari
Nemaliiumi : mì celebri
Nemos : ciel
Nerto : fòrza, vigor
Nitio : de chì, di chi loeugh chì
Nouiios : noeuv
Noxt : nòtt
Nu : adsedess


O

Ocelo : pont, promontori
Od : sentii, òd
Ogmios : condutter
Ogronios : 5 mes de l’ann
Oino : vun, unegh
Olca : terra che se pò laorà
Onda : quist
Onno : fiumm
Orbios : ereditari
Orgeno : mòrt, quondamm
Orgeto : coppà
Ostimios : ultemm
Oui : motòn
Oxtu : vòtt
Oxtumetos : ottav


P

Papos : ògni, ciaschedun
Pelignos : forestee
Pempe : cinqu
Pinpetos : quell di cinqu
Penno : coo, stremitaa
Petame : mì domandi
Petrudecametos: quattòrdes
Petuar : quatter
Petuarios : quart
Ponc : quand
Prenno : bicc, erbol
Pritios : poetta


R

Rate : calicc
Ratis : filas
Rectu, rextu : drizz, legg
Redo : andà a cavall
Remos : primm, prinzip
Renos : riaa
Rica : sòlch
Rigani : regina
Ritu : guaa, sguazz
Ritu: rito, ritual
Riuros : 3 mes de l’ann
Rix : re
Ro : tant, tròpp
Roto : straa
Roudos : ross
Rusca : bisoeu


S

Sacro : sacher
Sag : cercà
Samo : estaa
Samonios : 1 mes de l’ann
Sedlon, sessa : cardega
Sego : vittòria
Senos : vecc
Sentu : andadura, andada
Sepanios : che va adree
Serra : scerpa, fals
Sextametos : quell di sett
Sextan : sett
Simivisonna: 8 mes de l’ann
Sinde : quist
Sindiu : incoeu
Slougo :truppa
Smero, smerto: veggent
Sonnocingos : ann
Sosin : quist
Sounos : scima
Srogna : nas
Su : bene, bon
Succos : porscell
Suexs : ses
Suexos : sest
Suior : sorella
Sulevia : bon condutter


T

Talu : front, innanz
Tanco : pas
Tanno : can
Taranus : naranz
Taro : che va travers
Taruos : tòr
Tecto : poder, possession
Tessi, teno : foeugh, calor
Teuta, touta : tribuu
Tigerno : scior
Toni : anch
Torco : collana, cadena
Tougi : folcenn
Toutios : cittadin
Treb : abitazion
Trevero : passant
Trexso : vincitor
Tri : trii
Tricontis :trint
Tritos : terz
Trimarkisia : insemma di trii cavalier
Trugna : nas
Tussos : gròpp


U

Ualos: sovran
Uanos : coppà
Uati : divin
Uecti : incursion
Uediiumi : invoco
Uellaunos : comandant
Ueior : mì voeuj
Uenet : conligaa
Uepos : paròlla
Uer : supremm
Uerna : ònisc, olniscia
Uic : combattent
Uid : savè, cognoss
Uidla : mago
Uidu : elbor, legn, bosch
Uimpos : carino
Uindos : bianch, feliz
Unna : acqua
Uolcos : falch
Uolto : caviada
Uoreto : soccors
Urito : troà
Uxedios : superior
Uxellos : elevaa

Giovedi 31 gennar: festa de la Giubiana

A Canz (CO):

Giovedì 31/01/2008 LA GIUBIANA - Rito propiziatori invernal

"Prucess in dialett e falò de la Giubiana"

Risòtt con la luganiga e vin brulè (de pagà)
Randevo: 20 or Center stòregh - Piazza Chiesa - Villa Meda
Org.: Cumpagnia di nost
Info.: Corti A. 031/683310

http://www.comune.canzo.co.it/Calendario-Eventi-it.htm?evento=373

venerdì 25 gennaio 2008

i loeugh de l'Anema ...

In del mondo, che pussee despess el combacia cont el nòster mond interior, gh'hinn di loeugh, sitt, in doe che se sentom in pas con l'Anema e con tutta la Natura.
Di loeugh in doe che vemm indree cont el Temp.... semm piscinnin, belee, bagaj....

El mè loeugh a l'è el Lach de Còmm, sitt in doe che seren de cà i mè nònni paterni, i mè vicc.
ògni Primavera voo giò debass del lach (Bellagio) e ciappi suu l'acqua del lach per portalla a la faccia fasend ona resentada per trii vòlt e de subet me senti anmò piscinnina, patanna !!!!

..... e vialter, gh'avii di loeugh de l'Anema ?

El Pier sònna a Magenta el 31 gennar !!!

El Pier e la soa band sonan el 31 gennar a Magenta al bar-ristorante "Dry" vers i 20.30.

La civiltaa de Golasecca

Al scominci de l'Età del brònz final, in del territòri de la Regio Insubrica l'è sortida foeura ona noeuva espression culturalla che caratterizzava fond la stòria del nòster sitt, archeologicament cognossuda 'me "Cultura de Golasecca". I sò testimonianzi material se troeuven despess spantegaa in d'on gran largh territòri che va del Sesia al Serio, de la linea de la cresta centralla al Po che recalca pussee men i confin de l'Insubria stòrega, incoeu divisa amministrativament intra el Canton Ticin, Lombardia e Piemont.
I nòster origen devom cercaj in quist period 'che la vocazion naturalla de quist territòri - el pont che collega el mond center-europeo e mediterraneo - l'era valorizzaa de prima pròppri di gent de la Cultura de Golasecca: el seguità del svilupp cultural creò on loeugh storegh-etno-cultural ben definii, ch'el s'è mantegnuu ben in del temp.
El nòmm del territòri el ven de l'etnonimo de la tribu celtega di Insubri. Segond i font storegh greco-latine, i Insubri seren la tribu la pussee fòrt de la Gallia Cisalpina.
Tito Livio fà nòta che quand che el princip celta Belloveso, attòrna al 600 a. C., intraversa el Ticin vegnend de l'ovest impres de troass in del "agrum Insubrium", nòmm del pagus Edui, ona tribu de la Gallia Transalpina al sò comand.
Retegnend che quist segn l'era de bon pronòstich l'haa deciduu de fondà Medhelan, latinizzaa successivament in Mediolanum.

Important resultaa in di ricerch contemporanee

I svilupp di ricerch in di ultem trint agn, soratutt del pont de vista archeologich, epigrafich e linguistech, hann permiss de risòlv el problemma etnografich di popolazion golasecchian, che soratutt in del camp linguistich hinn incoeu cognossuu 'me celtegh.
L'è minga possibil trovà in di documentazion archeologich i testimonianzi de ona variazion radicalla dovuu al rivaa de on gran nummer di òmm attorna al 600 a. C., 'me el voraria la leggenda liviana: el develupp de questa antiga cultura celtega a l'è staa continov del XII° secol a.C. (e forsi anch avant se tegnom in considerazion l'antecedent di Canegrate) finna al IV sec. a. C. quand che rivaren in Cisalpina di tribu che renovaven la tradizion celtega del nòster territòri.
I popolazion golasecchian hinn inscì i Insubri e alter pòpol celtegh pregallici: Leponti, Orobii, Laevi e Marici. L'è inscì possibil parlà de celtism de cà sud-alpin, facc quist gnanca lontanament ipotizzabil finna a ona manciada de desenni avant.

(Giancarlo Minella – « A Varese per parlar di Celti in Insubria » 23 giugno 2001)

El Governa a l'è borlaa giò !!!

Poeudi minga fa finta de nagòtt: anch el mè marì e mì, hier sira emm vardà i risultaa di invòd in del Parlamenti.
Adsedess sì che l'è bella !!!!
andaremm a invòdaa a la svelta o cosa ?
Mì so no, domà che emm bevuu el "Muller Turgau" !!!!!!!!

giovedì 24 gennaio 2008

Brianza mezzaluna fertil

El nòmm de la Brianza el proven del celtegh “Brià” (altura) che l’era anch el nòmm de la dea Bri, Bride, Brighitt, pussee mej cognossuda ‘me Briganzia.
El loeugh di Prealp lombard hann veduu el lor splendor intant el period de la civiltaa “autoctona” de Golasecca, che in quii dì d’incoeu l’è stada retrodatada attòrna el 1.500 a.C.
In di popol antigh celtegh, i tempi vegniven mess suu segond on prinzippi analògegh/simbòlegh, che gh’haa dent i coordinaa celesti in terra seguttand la simbologia lunar cont i sò 28 cà.
Còmm deven el center de la civiltaa Golasecca, che la và de la riva orientalla del Tisin finna al lach de Oggion, visin Lecch.
Di repert antigh de quista civiltaa a hinn staa trovà attòrna la cittaa de Còmm, in di sitt del lach Alserio, ne la piana de Erba (CO) e in tutt el loeugh di Prealp.
Ona particolaritaa che la salta ai oeugg l’è che di giesett di ona manciada de meter quader, spanduu in del sitt del lach de Còmm, hinn tucc fà dedica a San Peder: la fondazion di quist hinn Longobard.
Questa dedica, per analogia, la se ripòrta a la Preja alchemica, segond ona disposizion a fòrma de “mezzaluna fertil”, che rappresenta la divinitaa Bride incarnada in terra.
Fertil, perchè Bride l’è la divinitaa la pussee venerada in quij sitt chì, lee che la nudr e scionsgia la terra e la Natura tutta.
Per fa on presempi, ciappom la gesa a Gemonio, fondada del Liutprando in del VIII secol; San Peder de Albes (Cassano), fondada in del 1000 d.C.; San Peder al Mont a Civaa fondada del Desiderio in del 706; Agliate arent Galliano, a la fin del X secolo; a Gallaraa, in del 1000.
Gh'emm de fa nòta, impunemanch, che tutt 'ste gesett hinn trà suu sora di templi arcaich, antecedent, ciamaa “Nemeton”, “loeugh sacher”, che gh'hann origin in de l'etaa de la cultura de Golasecca, dedicaa a Belisama, dea celtega de la fertilitaa.
Se mettom assema immaginariament i pont cont ona linea filà, vegn foeura la figura de la mezzaluna, center de gran poder che cascia calor. Questa mezzaluna la cress, e l'è ona simbologia ermetica, alchemica.
Mezz per la “palingenes umana”, che la se manifesta in del zinivej, vers la condizion de Lunna Piena.
La Preja alchemica, inscì, simbol di Acque primordiai, che hinn calà in terra in tucc quij lach che vedom in questa mezzaluna: el lach de Còmm – Vares – Alserio – Segrino – Oggion – Annone.

mercoledì 23 gennaio 2008

El Carnevalon

El Carnevalon a l'è el Carneval ambrosian ch'el partiss del mercoledì di Scender a la prima domenega de Quaresima.
Vann innanz 4 dì dopo el martedì di alter sitt che gh'hann el rito roman.
Primma ch'el scomincia el Carnevalon, l'è tradizion pareggià di disnaron con pietanz de carna de porscell, busecchitt, ciribira, lacciad dolz, simbol de fertilità.

I sò origen vann indree al Paleolitich Superior, quand che l'Omm faseva i celebrazion di ritual per scombatt, cont el travestiment, i spiret malign.
Se metteven adòss barett coloraa, se picciuraven i scilter (vòlt) con di mascher.
In di popolazion Celtegh, el Carnevalon, a l'è on ritual ciamaa "nav di matt", intanta chi di quaivun di temerari montaven su di barcon senza guarnacc e, quand che seren in balia de l'infinii, desfidaven i fòrz de la Natura. Al termin trincaven del vin bon.

La Serioeula - Candelora

"A la Serioeula de l'inverna semm foeura, ma se pioeuv o tira vent, per quaranta dì semm dent".

Questa festa (2 de febbrar) l'era anch ciamada "Candelora" perchè serom sòlet fà la benedizion di candir portaa in di procession che seren tegnuu in cà 'me candir magich per protegg tutta la Fameja.

Festa ligada al desedass de la Natura e a ritual ligaa a la nascita a noeuv.
L'è la propiziazion del passagg de l'inverna a la Primavera, la noeuva Vida.

lunedì 21 gennaio 2008

I trii dì de la Merla

El 29-30 e 31 hinn i "trii dì de la Merla" che dovarien vess i pussee fregg de l'agn.
La leggenda la voeur che ona merla bianca la se sia riparada cont i sò piscinnin, in d'on camin per scoldass, e la sia sortida foeura tutta negra.
In quii dì chì, in teoria, sortiremm dasin dasin foeura de l'inverna, quand che i giornad se slongaran de bon.
Ecco ona antiga filastrocca milanesa:

"Più non temi giannè
adess che i me merli i ho levee
gennar: ah sì ?
duu gh'hii hoo
vum l'imprestaroo
bianca te seet
negra te faroo"


Impunemanch, anch i dii de la Merla, hinn part de on antigh culto celtegh: quell de la Grand Mader.
El bianch rappresenta la nev che la quatta su i biòlc (fond, sitt, loeugh) intant che sòtta, protteggiuu, la semenza, el gandolin, el moeur per poeu germeja foeura.
Cont i primm ragg de sô la nev la se desliga e comparen anmò i zòcch de terra scur, fertil, per i piant che vegnarann foeura al scominci de la Primavera.
L'è, simbolicament, el transit del bianch al negher per la consacrazion, e la merla l'è el simbol el pussee fòrt.

segnalazion sitt Milanès...

Grazie a l'Edo gh'hoo de fà la segnalazion del bellissim sitt Internet de "Milanesiabella", in doe che poeudii trovà i poesii de tanc autor Milanès de tucc i temp: http://www.milanesiabella.it/

Gh'è, poeu, on alter sitt de la nonna Giuse ch'el se ciama "El canton de la Nonna Giuse":
http://www.nonnagiuse.it/

e el semper pussee bell "S'cienafregia":
http://www.scienafregia.it/

venerdì 18 gennaio 2008

Ritual per la Candelora (Imbolc)

In de la Tradizion celtega de tucc i temp, i ritual che vegnen parnonzià deven vegh i "paròll" del loeugh in doe che semm: chì a Milàn, devom parlà Milanès, presempi. Sora el lach de Còmm el Brianzoeul e inscì via.

Scominciom con el primm ritual de la Candelora che in di popolazion celtegh se ciama IMBOLC e el se festeggia el 2 de Febbrar quand che la greva la scomincia a svejass dasin dasin.

Chicchinscì fasemm domà on presempi de ritual.

El necessari per la purificazion:
busserin, candira bianca, ross òcria, acqua, incens, amolin, basger (legn) de beola con taccà sora di bindell ross, bianch e negher.


Per scomincià devom segnà in de la greva, cont el basger, on serc, intorna de nunch in del sens orari. Pizzà la candira bianca e l'incens pondà de la greva.

Benedizion de l'acqua e del foeugh:

"Assema la Dea de l'Acqua
Cont i potenz sòtta la greva
demm grazi per le acque benefich.
Con la potenza del tri vòlt tant,
Aves de Benedizion in quist dì d'incoeu.
Che la lus del foeugh
el devegn la fiama Magica
el devegn la fiama di Rivendicazion
el devegn la fiama d'Ispirazion
per podè vegh la Divinitaa in quist Sacher Serc Druidich."


De chì devom ciappà el ross òcria mettuu in del busserin, con la man destra, fasend s'giaccandel in di quatter sblusc (pont) cardinai.

Benedizion de tucc i gent:

"Che la Dea Belisama la poeud semper vess chì de cà
Che la Dea Belisama la poeud semper vess in di nòster Anem
Ch'el poder del scaiasc che tì t'ee miss giò
el poeud ciappà radis, fiorì e devegnì real.
Ch'el foeugh Sacher scoldi i nòster Coeur."


Poeu, ciaschedun el ciappa el sò amolin pocciandel in de l'acqua consacrada e el sara suu.

Naturalment tucc quest el dovaria vess fà in d'on loeugh in del bosch, in doe che gh'è on riaa o ona font d'acqua, on aves.
I gent dovarien vestiss de verd o de bianch, color e simbol de quell dì chì.

Falò de Sant Antoni

In quista sira hann pizzà el foeugh a la Cava Aurora, el primm di trii falò che tutt i agn se pizzen in del Parch de le Cave a "Boscoincittà".
El foeugh gh'haa daa a la greva l'energia che la serviss per fiorì.

Venerdì 18 Gennar 2008:
20.30 or, Cascina San Romano - Boscoincittà
via Novara 342
Segond la Tradizioni, i bagaj vann a la cerca del foeugh ... per pizzà tucc assema la gran coeuva miss in pè in de l'area de festa Cascina San Romano.

info: http://www.cfu.it/


Sabet 19 Gennar 2008:
20,30 or, Parco delle Cave - C.na Linterno
via F.lli Zoia, 194
Falò di Sant'Antonio
tè cald, e vin brulè e.
21,00 or, pizzà el foeugh: canti e balli attorna'l foeugh e benedizion di animaj domestegh.

info: http://www.cascinalinterno.it/

giovedì 17 gennaio 2008

Anca i fioeu "clandestini" vann a l'asilo ....

El minister de la pubblica istruzion, el Fioroni, ricatta el sindech de Milàn, Letizia Moratti, "se i piscinnin di extracomunitari fioeu di forestee senza el permiss de soggiorno vegnarann minga de subet ammess in di asil comunai, a quij chì vegnaran revocà el recognossiment de la paritaa e i contribut statai".

Adsedess, nunch quand ch'emm fà domanda per l'asilo, m'hann domandaa anca el certificaa di vaccinazion obbligatori: requisii essenzial per vess mettuu in de la graduatoria.
La salud l'è la cosa la pussee importanta del mond per i nòster fioeu e anch per quij di forestee, anch se gh'hann minga el permiss de soggiorno.
Impunemanch, pròppri perchè hinn "clandestin", ghe l'hann minga, 'me gh'hann minga gnanca la sicurezza che ghe sia minga ona quaj maa.
L'è minga possibil che quij fioeu vann a scoeura senza quij requisii !!!
l'è minga question de "razzismo", l'è ona question de SICUREZZA, de SALUD.

mercoledì 16 gennaio 2008

La mia terra (Francesco Magni)

Ona mia amisa, la Anahì l'haa postaa sora el sò blog: la m'è piasuda inscì tant che la pòsti anca chì. La var la penna...... per la nostra amata terra !!!


LA MIA TERRA
Testo e musica di Francesco Magni


La mia terra la va in malora
Cont la roggia, el ciel, el praa
La mia terra la va in malora
Ghè pù nient, pù nient de faa.
In del foss, ghè pù una rana,
E i ratt fan no graa gra
El me Lamber l'è una fogna
Marmelada in mezz ai caa.
E in cort ghera, ghera la gainna
Che l'andava adree al porscell,
Se mangiava la cazzoeula
Se beveva el pincianell
E se brusava la giubiana
Per podè cataa i liritt
E portaghi a la Madona
Poeu corr via giuga' a pee biott
Ma la mia terra la va in malora
Cont la roggia, el ciel, el praa
E la mia terra la va in malora
Ghè pù nient, pù nient de faa.
E pù nissun mett via i tomates
Pù nissun mett giò el furment
Cerchem minga de sconfondes
L'abbondanza d'un bel nient
E ghè restaa una quai veggeta
Ma la mort ie porterà
In un camp lenzoeu de foeuja
Tutt orlaa de margherit.
E se mì moeuri, l'è de vergògna
perché riessi a fà on bèl nient.
Piantom giò i fasoèu de Spàgna
Su la tomba e sont content.
Ma la mia terra la va in malora
Cont la roggia, el ciel, el praa
E la mia terra la va in malora
Ghè pù nient, pù nient de faa.

Un quai coss bisogna faa.

Per tucc: presentazion

Bon dì !
per tucc quij che scriven chì e che voeuren taccà botton con quell blog chì, me piasaria ben savè la provenienza de ciaschedun de vialter.
A Milàn se diseva ai temp adree: "Luu/Lee de chi el ?"......
scominci mì che hoo dervì quel blog chì.

Mì me se ciami Elena, son maridada e gh'hoo on fioeu de 2 agn.
Son nassuda, vivi e lavori a Milàn ma in di mè gent gh'hoo anca el sangu Brianzoeul e Mantovan.

venerdì 11 gennaio 2008

Fasend di ricerch sora l'Internet, hoo scovert on articol de "Il Giornale" che parla de Medhelan - Milano !!!
L'è on poo dataa ma var la penna istess .....




Il celtico è ora lingua ufficiale Ue

articolo di Redazione - lunedì 08 gennaio 2007, 00:00

«Medhelan», così si chiamava Milano in celtico, dal 2007 lingua ufficiale nell'Ue. L'Irlanda, infatti, incoraggiata dalla precedente richiesta di Malta, ha chiesto a sua volta che l'antico idioma venisse riconosciuto all'interno delle istituzioni europee. Quando nel 1958 il Consiglio dell'Ue sancì nel suo primo regolamento il principio di assoluta parità tra le lingue (ai tempi i 6 paesi fondatori comunicavano nelle 4 principali), nessuno immaginava che 50 anni dopo l'Unione avrebbe dovuto fare i conti con ben 23 idiomi e 3 alfabeti diversi. Oggi i traduttori comunitari traducono ogni anno più di 1,3 milioni di pagine e nel solo 2006 si stima che il costo complessivo delle traduzioni si aggira intorno agli 800 milioni di euro. Ci mancava soltanto il celtico!, osservano gli euroscettici puntando il dito sulle tonnellate di carta accumulata nei sempre più ingombranti archivi europei. Storici e studiosi, tra cui Tito Livio, raccontano della Milano fondata dai celtici e in seguito battezzata dai romani «Mediolanum». Ed è proprio in piazza della Scala che ai tempi sorgeva il bosco sacro «Medhelan», dove i celti celebravano i loro riti religiosi. Chissà se con l'entrata dell'antica lingua nel Club dei 27 qualche milanese deciderà di approfondirne lo studio. Intanto già si moltiplicano i siti online che parlano di tradizioni, folklore e musica celtica. Un patrimonio irrinunciabile dell'identità lombarda. metnica@tin.it

http://www.ilgiornale.it/a.pic1?ID=147440&PRINT=S

giovedì 10 gennaio 2008

Milàn celtegh: finalment el liber del Museo

Finalment, in del mes de dicember 2007, l'è vegnuu foeura el liber del Museo Archeologico de Milàn (Corso Magenta), in doe che se parla franch de i origin Insubri del nòst Milàn !!!

Civiche Raccolte Archeologiche e Numismatiche di Milano
"Immagini di Mediolanum"
Archeologia e storia di Milano dal V secolo a.C. al V secolo d.C.

€ 25

quistabil presso el Museo de Corso Magenta.

El scomincia, a pag. 13, con "L'anima di Milano", in doe che gh'è scrivuu (el vòlti in Milanès):
...."El fatt l'è che, inscambi, segond i antigh, ogni sitt el gh'aveva ona soa specifica individualitaa, con divinitaa o spiret che seren lì de cà, e l'è important savè cos'è che quij loeugh tegneven, perchè quaivun gh'aveven de vess evitaa, di alter inscambi poeudeven vess de bon pronòstich. Anch la scernida del sitt per la fondazion de Milàn la fà minga eccezion a questa regola: l'è minga de fatt on cas perchè - 'me la dis l'etimologia medem de Mediolanum - se tratta de on "loeugh de mezz", minga in del sens geografich puttost religios, on gran center religios e politegh attòrna al qual se cattaven su, 2500 agn fà lì adree, i confederazion di primm gent, i Celti Insubri."
........

Poeu, in del segond capitol, pag. 21, parlen di .... "pussee potent tribu celtegh d'Italia", i Insubri.

A la fin de la fera semm content che anch i archeologh de vum di Musei pussee important parlen de l'origin celtega de Milàn !!!

martedì 8 gennaio 2008

Viva la GIOEUBBIA !!!

El terz giovedì de Genar seren sòlet i nòster vegg fà festa per l'ann noeuv con la "Gioeubbia". Anca questa l'è ona di tant tradizion de origin araich, celtegh.
Se traa via l'ann vegg per comprend quell noeuv e propizià el regolegg e i fòrtun e marcava el scominci de ona noeuva Vita.
Con la Gioeubbia se cascen via i ròbb vegg, i regòrd minga feliz, e tucc quell che ciaschedun de nunch voeurom tirà a noeuv....
La sira avant de questa, tutt i gent del pòpol catten sù on scalv de legn impassandel vum sora l'alter per fà sù ona bella pigna alta.
In de la mattina apòs se catta sà anca di fust de melgon per podè brusà pussee mej.
Se imbastiss ona sòrta de magattell con di patell de tibè cont el volt de Stria, con ona scova (brugh) in mann: la GIOEUBBIA.
Se picca el foeugh, se balla intòrna, intant che brusa, se conten suu i filastròcch, i liend in lingua Milanesa, e se fann i bosinaa trincand anca el vin brulè.


... Dindaradan Luzia
denter quell cassinòtt
ghe ona veggia Stria
che la fà ballà i pigòtt !

El primm de l'ann: la carsenza de bombon

Quist l'era ona tradizion Milanesa oramai bella che andada via de la memòria.
El "bombon" l'era on dolz bell pacciaròtt bisinfi, rond e l'era ona frittola (ciribira) de pasta de pan indolzida con on ciccin de ughetta che, frignada in de l'òli e butter, la se sgonfiava e indorava. Se rangiaven vuna per coo, con sora on ciccin de zuccher spolveraa.
I gent pacciaven dasin dasin perchè denter in vuna de quelle, gh'era ona moneda de biancumm 'me sorpresa !

lunedì 7 gennaio 2008

Concors de poesia Milanesa

Bon dì a tucc e bon Agn.
Quell agn chì el se derva con di novitaa in del front de la Cultura Milanesa.

El Circol Filologico Milanès (via Clerici 10)
in occasion del 25esim anniversari de la soa fondazion, la Sezion de Cultura Milanesa, indice el Concors de Poesia e Prosa Milanesa “…per on sorris”.
Poeuden partecipà tucc i autor con òpre allegher/ceròs/scherzos, inedit che deven pervegnì entro el 31/03/2008, scrivuu in Milanès con grafia tradizionalla.
Per informazion: Segreteria Circolo Filologico Milanese tel 02/86462689


-----------------

XXXIII concors de Poesia Dialettala
"Francesco de Lemene" 2008
scadenza 31 gennar 2008
per info: 0371 68590
http://www.lasoffiata.it/search_results_eventi.asp?hID=18172