venerdì 25 gennaio 2008

La civiltaa de Golasecca

Al scominci de l'Età del brònz final, in del territòri de la Regio Insubrica l'è sortida foeura ona noeuva espression culturalla che caratterizzava fond la stòria del nòster sitt, archeologicament cognossuda 'me "Cultura de Golasecca". I sò testimonianzi material se troeuven despess spantegaa in d'on gran largh territòri che va del Sesia al Serio, de la linea de la cresta centralla al Po che recalca pussee men i confin de l'Insubria stòrega, incoeu divisa amministrativament intra el Canton Ticin, Lombardia e Piemont.
I nòster origen devom cercaj in quist period 'che la vocazion naturalla de quist territòri - el pont che collega el mond center-europeo e mediterraneo - l'era valorizzaa de prima pròppri di gent de la Cultura de Golasecca: el seguità del svilupp cultural creò on loeugh storegh-etno-cultural ben definii, ch'el s'è mantegnuu ben in del temp.
El nòmm del territòri el ven de l'etnonimo de la tribu celtega di Insubri. Segond i font storegh greco-latine, i Insubri seren la tribu la pussee fòrt de la Gallia Cisalpina.
Tito Livio fà nòta che quand che el princip celta Belloveso, attòrna al 600 a. C., intraversa el Ticin vegnend de l'ovest impres de troass in del "agrum Insubrium", nòmm del pagus Edui, ona tribu de la Gallia Transalpina al sò comand.
Retegnend che quist segn l'era de bon pronòstich l'haa deciduu de fondà Medhelan, latinizzaa successivament in Mediolanum.

Important resultaa in di ricerch contemporanee

I svilupp di ricerch in di ultem trint agn, soratutt del pont de vista archeologich, epigrafich e linguistech, hann permiss de risòlv el problemma etnografich di popolazion golasecchian, che soratutt in del camp linguistich hinn incoeu cognossuu 'me celtegh.
L'è minga possibil trovà in di documentazion archeologich i testimonianzi de ona variazion radicalla dovuu al rivaa de on gran nummer di òmm attorna al 600 a. C., 'me el voraria la leggenda liviana: el develupp de questa antiga cultura celtega a l'è staa continov del XII° secol a.C. (e forsi anch avant se tegnom in considerazion l'antecedent di Canegrate) finna al IV sec. a. C. quand che rivaren in Cisalpina di tribu che renovaven la tradizion celtega del nòster territòri.
I popolazion golasecchian hinn inscì i Insubri e alter pòpol celtegh pregallici: Leponti, Orobii, Laevi e Marici. L'è inscì possibil parlà de celtism de cà sud-alpin, facc quist gnanca lontanament ipotizzabil finna a ona manciada de desenni avant.

(Giancarlo Minella – « A Varese per parlar di Celti in Insubria » 23 giugno 2001)

Nessun commento: