giovedì 24 gennaio 2008

Brianza mezzaluna fertil

El nòmm de la Brianza el proven del celtegh “Brià” (altura) che l’era anch el nòmm de la dea Bri, Bride, Brighitt, pussee mej cognossuda ‘me Briganzia.
El loeugh di Prealp lombard hann veduu el lor splendor intant el period de la civiltaa “autoctona” de Golasecca, che in quii dì d’incoeu l’è stada retrodatada attòrna el 1.500 a.C.
In di popol antigh celtegh, i tempi vegniven mess suu segond on prinzippi analògegh/simbòlegh, che gh’haa dent i coordinaa celesti in terra seguttand la simbologia lunar cont i sò 28 cà.
Còmm deven el center de la civiltaa Golasecca, che la và de la riva orientalla del Tisin finna al lach de Oggion, visin Lecch.
Di repert antigh de quista civiltaa a hinn staa trovà attòrna la cittaa de Còmm, in di sitt del lach Alserio, ne la piana de Erba (CO) e in tutt el loeugh di Prealp.
Ona particolaritaa che la salta ai oeugg l’è che di giesett di ona manciada de meter quader, spanduu in del sitt del lach de Còmm, hinn tucc fà dedica a San Peder: la fondazion di quist hinn Longobard.
Questa dedica, per analogia, la se ripòrta a la Preja alchemica, segond ona disposizion a fòrma de “mezzaluna fertil”, che rappresenta la divinitaa Bride incarnada in terra.
Fertil, perchè Bride l’è la divinitaa la pussee venerada in quij sitt chì, lee che la nudr e scionsgia la terra e la Natura tutta.
Per fa on presempi, ciappom la gesa a Gemonio, fondada del Liutprando in del VIII secol; San Peder de Albes (Cassano), fondada in del 1000 d.C.; San Peder al Mont a Civaa fondada del Desiderio in del 706; Agliate arent Galliano, a la fin del X secolo; a Gallaraa, in del 1000.
Gh'emm de fa nòta, impunemanch, che tutt 'ste gesett hinn trà suu sora di templi arcaich, antecedent, ciamaa “Nemeton”, “loeugh sacher”, che gh'hann origin in de l'etaa de la cultura de Golasecca, dedicaa a Belisama, dea celtega de la fertilitaa.
Se mettom assema immaginariament i pont cont ona linea filà, vegn foeura la figura de la mezzaluna, center de gran poder che cascia calor. Questa mezzaluna la cress, e l'è ona simbologia ermetica, alchemica.
Mezz per la “palingenes umana”, che la se manifesta in del zinivej, vers la condizion de Lunna Piena.
La Preja alchemica, inscì, simbol di Acque primordiai, che hinn calà in terra in tucc quij lach che vedom in questa mezzaluna: el lach de Còmm – Vares – Alserio – Segrino – Oggion – Annone.

15 commenti:

Anonimo ha detto...

Semper interessant i tò articol! Mì hoo leggiuu che la civiltà de Golasècca l'è probabilment celtica e che la pò vèss tra el IX e el IV secol a.C. e che 'sta civiltà la s'è sistemada tra el Sesia e el Serio e tra "lo spartiacque alpino" e el Po.I tomb de la coviltà de Golasècca hin sta troaa olter che a Golasecca anca e soratutt a Sèst Calend e a Castellètt Tesin. Anca a tì te risulta inscì? Ciao Edo

Anonimo ha detto...

Bell,se riesi a trudul tutt,podi pubblical sul me blog?
Ciao,Giorg de Cantu

Anonimo ha detto...

Te ringrazzi per quell Post chí, Brugh: bell e de grand Interess. :-)
E mi adess a te foo na Domanda: coma l'è che la Gesa de Roma la ciappáa su tucc i Rituaj celtegh e i ha fáa devegnì Cattolegh?? San Peder, San Giovann, Sant quist e Sant quell...

Insubre ha detto...

Allora scominciom de l'Edo:
postaroo anca on quajcòss de pussee compless sora la civiltaa de Golasecca che, segond i pussee recent scav archeòlògich l'è stada retrodatada al 1.500 a.C.
l'area Golasecchiana la va del Canton Ticin, Piemont oriental e Lombardia (lach Maggior, tutta la Brianza, Milàn e provincia).

Insubre ha detto...

Al "Giorg": de segur ! t'el poeudet mettel sora el tò blog. Se serve mì ghe l'hoo anch scrivuu in italian.

Insubre ha detto...

Per el Franc: la gesa de Roma, var a dì la Gesa Cattòlega, l'haa ciappaa tutt i divinitaa celtegh e i haa voltaa con di nòmm di Sant, inscì pareven pussee "normaj" !!!
de fatt gh'hinn di Sant sora el calendari che hinn minga esistuu: seren i divinitaa celtegh.

Anonimo ha detto...

Grazie Brugh, se serom giamò slargaa ben....Ciao Edo

Anonimo ha detto...

L'è perfettament normal. Tucc i confession che sinn sorapost ai alter precedent, cont o senza la forza, hann fa la istessa operation.
Da che mond l'è mond.

Pier

Mondschein ha detto...

Ma... Soo nò mi... De na Banda in de'l Noeuv Testament, in de'l Liber de'l Giovann 1:42, el gh'è stáa scrivuu:
"Ti Simon, ti te seet el Bagaj de'l Giovann, e ti d'Incoeu te se ciamareet Kephas (Peder) perchè mi su chella Kephas (Preja) chí a mettaroo in Pee la mía Gesa..."
Però de l'oltra mi me par proppi che la Gesa de Roma o Cattolega che sia, la sia 'n grand imbroeuj....

Anonimo ha detto...

Grazie,se te po' pasam la traduziun l'è mei,la meti insema a quela in lengua lucal.
Bun fin setimana.Giorg

Insubre ha detto...

Per el Giorg: te me poeudet mandà la toa mail privata, inscì te spedissi tuscòss ?
merci

Insubre ha detto...

La Gesa Cattòlega la gh'haa pagura di "revival" celtegh perchè la sa de bon de quii Tradizion hinn ben pussee antigh de la confession Cattòlega e radisaa in del territori.....
varda s'hann fà, hann dì de tucc i color contra l'Harry Potter !

Anonimo ha detto...

Chi però l'è minga ona question de antigh o modern, de tradizion vera o men: chi se tratta de videe se e in che manera tutt el corpus di prateg celtegh poudenn vutà l'om in de la soa ricerca vers la verità.
Ammess che la ga sia...

Pier

Insubre ha detto...

Ciaschedun el dev vess liber de cred in quell che voeur luu senza che on quajvun d'alter ghe dis "questa ròbba chì l'è del demoni" !!!
la "pratega celtega" l'è minga quella del "fantasy", l'è minga quella di videogiochi, l'è on altra ròbba pussee seria .....
impunemanch, se on quajvunn el voeur seguttà la "religion celtega" (pussee antiga perchè i Insubri seren minga cattòlegh ma gh'aveven la soa religion) l'è bon de segutall.

Anonimo ha detto...

Perfettament d'accord in toto!

Pier