mercoledì 5 marzo 2008

El Tredesin de Marz

EL TREDESIN DE MARZ

“......E quii giornad del tredesin de Marz? Gh’era la fera, longa longhera, giò fina al dazi, coi banchitt de vioeurr, de gerani, coi primm roeus, e tra el guardà, l’usmà, el toccà, se vegneva via col coeur come on giardin, pensand al bell faccin de Carolina che sott al cappellin a la Pamela e col rosin sul sen la pareva anca lee la primavera......”
“Milanin Milanon”

(Emilio De Marchi)


A Milàn la gh’è ona preja ronda cont on boeucc in mezz e ona raggera de tredes linee incis cognossuu ‘me “preia del Tredesin de Marz”, conligà al culto de S. Barnaba e oggett de gran venerazion in di secol.
La preja, ai origen, l’era mantegnuda in S. Dionigi a Porta Venezia: inscambi, incoeu la troeuom incastonada in del soeul central, in S. Maria al Paradis, in corso de Porta Vigentina al nummer 14.
Segond ona liend antigh, el 13 marz de l’ann 52 d.C., S. Barnaba predicò el vangel de Crist in d’on praa in mezz a on bosch arent Milàn: on sitt in doe se seren reunii di cittadin Milanes, in doe l’era anmò viva la tradizion celtega, per ona celebrazion attòrna a la preja. El sant elevò la cros, sora la preja rustega ronda e sforada per evangelizzaa i Milanes.
L’antiga festa del “Tredesin de Marz” la se perd in di nòtt di temp e la gh’haa origin celtegh spettasciaa.

Ma perchè pròppri 13 ragg ? 13 quant hinn i stell che fòrmen la Costellazion de la Vergine che in quell period chì la se ved ben de bon.
I Celt, 'me savemm, seren sòlet celebrà la ciclicità de la Vita con i festivitaa ligà al moviment di astri el del Sô medem.
Questa preja l'è el simbol del "pon la primma preja" in di edificazion di cittaa e templi sacher: simbol luni-solar a presentazione de la dea Belisama, quella che la francava la
fertilitaa, l'amor e la produttività de la terra.
Con sta preja voeureven presentà el disco solar cont i sò ragg e l’Anema di Milanes.
Pròppri in del dì del 13 de marz se festeggia anmò in quji dì d’incoeu, ‘me faseven i nòster antigh, la rinascita del Sô e la noeuva Primavera con la festa di fior che se esponn sora i poggioeu e sora i fenester: fior che se ciappen in di pasquee, specialment in quella de S.Angel in doe che gh’ee la statoa de S.Francesch.


Domenega 9 marz 2008, el scominciarà la procession de la gesa de Santa Maria al Paradis a la gesa de Sant Andrea.
Poeu, Corteo stòregh ch'el part de via Crema e via Piacenza di 14 or del dopomezzdì, domenega 16 marz.
A la fin gran festa di fior e banchett vari in via Crema e via Piacenza.

http://www.pretigianluca.com/celtegh/grafica/foto63.htm

Nessun commento: