venerdì 25 gennaio 2008

El Governa a l'è borlaa giò !!!

Poeudi minga fa finta de nagòtt: anch el mè marì e mì, hier sira emm vardà i risultaa di invòd in del Parlamenti.
Adsedess sì che l'è bella !!!!
andaremm a invòdaa a la svelta o cosa ?
Mì so no, domà che emm bevuu el "Muller Turgau" !!!!!!!!

giovedì 24 gennaio 2008

Brianza mezzaluna fertil

El nòmm de la Brianza el proven del celtegh “Brià” (altura) che l’era anch el nòmm de la dea Bri, Bride, Brighitt, pussee mej cognossuda ‘me Briganzia.
El loeugh di Prealp lombard hann veduu el lor splendor intant el period de la civiltaa “autoctona” de Golasecca, che in quii dì d’incoeu l’è stada retrodatada attòrna el 1.500 a.C.
In di popol antigh celtegh, i tempi vegniven mess suu segond on prinzippi analògegh/simbòlegh, che gh’haa dent i coordinaa celesti in terra seguttand la simbologia lunar cont i sò 28 cà.
Còmm deven el center de la civiltaa Golasecca, che la và de la riva orientalla del Tisin finna al lach de Oggion, visin Lecch.
Di repert antigh de quista civiltaa a hinn staa trovà attòrna la cittaa de Còmm, in di sitt del lach Alserio, ne la piana de Erba (CO) e in tutt el loeugh di Prealp.
Ona particolaritaa che la salta ai oeugg l’è che di giesett di ona manciada de meter quader, spanduu in del sitt del lach de Còmm, hinn tucc fà dedica a San Peder: la fondazion di quist hinn Longobard.
Questa dedica, per analogia, la se ripòrta a la Preja alchemica, segond ona disposizion a fòrma de “mezzaluna fertil”, che rappresenta la divinitaa Bride incarnada in terra.
Fertil, perchè Bride l’è la divinitaa la pussee venerada in quij sitt chì, lee che la nudr e scionsgia la terra e la Natura tutta.
Per fa on presempi, ciappom la gesa a Gemonio, fondada del Liutprando in del VIII secol; San Peder de Albes (Cassano), fondada in del 1000 d.C.; San Peder al Mont a Civaa fondada del Desiderio in del 706; Agliate arent Galliano, a la fin del X secolo; a Gallaraa, in del 1000.
Gh'emm de fa nòta, impunemanch, che tutt 'ste gesett hinn trà suu sora di templi arcaich, antecedent, ciamaa “Nemeton”, “loeugh sacher”, che gh'hann origin in de l'etaa de la cultura de Golasecca, dedicaa a Belisama, dea celtega de la fertilitaa.
Se mettom assema immaginariament i pont cont ona linea filà, vegn foeura la figura de la mezzaluna, center de gran poder che cascia calor. Questa mezzaluna la cress, e l'è ona simbologia ermetica, alchemica.
Mezz per la “palingenes umana”, che la se manifesta in del zinivej, vers la condizion de Lunna Piena.
La Preja alchemica, inscì, simbol di Acque primordiai, che hinn calà in terra in tucc quij lach che vedom in questa mezzaluna: el lach de Còmm – Vares – Alserio – Segrino – Oggion – Annone.

mercoledì 23 gennaio 2008

El Carnevalon

El Carnevalon a l'è el Carneval ambrosian ch'el partiss del mercoledì di Scender a la prima domenega de Quaresima.
Vann innanz 4 dì dopo el martedì di alter sitt che gh'hann el rito roman.
Primma ch'el scomincia el Carnevalon, l'è tradizion pareggià di disnaron con pietanz de carna de porscell, busecchitt, ciribira, lacciad dolz, simbol de fertilità.

I sò origen vann indree al Paleolitich Superior, quand che l'Omm faseva i celebrazion di ritual per scombatt, cont el travestiment, i spiret malign.
Se metteven adòss barett coloraa, se picciuraven i scilter (vòlt) con di mascher.
In di popolazion Celtegh, el Carnevalon, a l'è on ritual ciamaa "nav di matt", intanta chi di quaivun di temerari montaven su di barcon senza guarnacc e, quand che seren in balia de l'infinii, desfidaven i fòrz de la Natura. Al termin trincaven del vin bon.

La Serioeula - Candelora

"A la Serioeula de l'inverna semm foeura, ma se pioeuv o tira vent, per quaranta dì semm dent".

Questa festa (2 de febbrar) l'era anch ciamada "Candelora" perchè serom sòlet fà la benedizion di candir portaa in di procession che seren tegnuu in cà 'me candir magich per protegg tutta la Fameja.

Festa ligada al desedass de la Natura e a ritual ligaa a la nascita a noeuv.
L'è la propiziazion del passagg de l'inverna a la Primavera, la noeuva Vida.

lunedì 21 gennaio 2008

I trii dì de la Merla

El 29-30 e 31 hinn i "trii dì de la Merla" che dovarien vess i pussee fregg de l'agn.
La leggenda la voeur che ona merla bianca la se sia riparada cont i sò piscinnin, in d'on camin per scoldass, e la sia sortida foeura tutta negra.
In quii dì chì, in teoria, sortiremm dasin dasin foeura de l'inverna, quand che i giornad se slongaran de bon.
Ecco ona antiga filastrocca milanesa:

"Più non temi giannè
adess che i me merli i ho levee
gennar: ah sì ?
duu gh'hii hoo
vum l'imprestaroo
bianca te seet
negra te faroo"


Impunemanch, anch i dii de la Merla, hinn part de on antigh culto celtegh: quell de la Grand Mader.
El bianch rappresenta la nev che la quatta su i biòlc (fond, sitt, loeugh) intant che sòtta, protteggiuu, la semenza, el gandolin, el moeur per poeu germeja foeura.
Cont i primm ragg de sô la nev la se desliga e comparen anmò i zòcch de terra scur, fertil, per i piant che vegnarann foeura al scominci de la Primavera.
L'è, simbolicament, el transit del bianch al negher per la consacrazion, e la merla l'è el simbol el pussee fòrt.

segnalazion sitt Milanès...

Grazie a l'Edo gh'hoo de fà la segnalazion del bellissim sitt Internet de "Milanesiabella", in doe che poeudii trovà i poesii de tanc autor Milanès de tucc i temp: http://www.milanesiabella.it/

Gh'è, poeu, on alter sitt de la nonna Giuse ch'el se ciama "El canton de la Nonna Giuse":
http://www.nonnagiuse.it/

e el semper pussee bell "S'cienafregia":
http://www.scienafregia.it/

venerdì 18 gennaio 2008

Ritual per la Candelora (Imbolc)

In de la Tradizion celtega de tucc i temp, i ritual che vegnen parnonzià deven vegh i "paròll" del loeugh in doe che semm: chì a Milàn, devom parlà Milanès, presempi. Sora el lach de Còmm el Brianzoeul e inscì via.

Scominciom con el primm ritual de la Candelora che in di popolazion celtegh se ciama IMBOLC e el se festeggia el 2 de Febbrar quand che la greva la scomincia a svejass dasin dasin.

Chicchinscì fasemm domà on presempi de ritual.

El necessari per la purificazion:
busserin, candira bianca, ross òcria, acqua, incens, amolin, basger (legn) de beola con taccà sora di bindell ross, bianch e negher.


Per scomincià devom segnà in de la greva, cont el basger, on serc, intorna de nunch in del sens orari. Pizzà la candira bianca e l'incens pondà de la greva.

Benedizion de l'acqua e del foeugh:

"Assema la Dea de l'Acqua
Cont i potenz sòtta la greva
demm grazi per le acque benefich.
Con la potenza del tri vòlt tant,
Aves de Benedizion in quist dì d'incoeu.
Che la lus del foeugh
el devegn la fiama Magica
el devegn la fiama di Rivendicazion
el devegn la fiama d'Ispirazion
per podè vegh la Divinitaa in quist Sacher Serc Druidich."


De chì devom ciappà el ross òcria mettuu in del busserin, con la man destra, fasend s'giaccandel in di quatter sblusc (pont) cardinai.

Benedizion de tucc i gent:

"Che la Dea Belisama la poeud semper vess chì de cà
Che la Dea Belisama la poeud semper vess in di nòster Anem
Ch'el poder del scaiasc che tì t'ee miss giò
el poeud ciappà radis, fiorì e devegnì real.
Ch'el foeugh Sacher scoldi i nòster Coeur."


Poeu, ciaschedun el ciappa el sò amolin pocciandel in de l'acqua consacrada e el sara suu.

Naturalment tucc quest el dovaria vess fà in d'on loeugh in del bosch, in doe che gh'è on riaa o ona font d'acqua, on aves.
I gent dovarien vestiss de verd o de bianch, color e simbol de quell dì chì.