El mè Coeur a l'è s'ceppaa in duu: mezz Milanès e mezz Brianzoeul.
I mè gent de par de papà a hinn tucc Brianzoeul: de Canz, Ass, PontLamber, Longone al Segrino, Chiavenna.....
I alter gent a hinn de Milàn.
Quand che scolti i canzon del Davide Van de Sfroos, che a hinn 'me poesii dolz, me venn el magon .... Akuaduulza, Hoka Hei, ecc.
quand che pensi ai montagn, al lach de Còmm, ai gent che parlen Brianzoeul, casci semper giò el magon bel fòrt !
Mì sont innamorada del mè Milàn, ghe calaria alter.
Impunemanch sont anca Brianzoeulla e minga domà per origin, ma per "Sentiment".
Lavori, vivi a Milàn, ma la mea Anema l'è anmò là in Brianza.
mercoledì 28 novembre 2007
lunedì 26 novembre 2007
Poesia de l'Edo !
Varda che combinazion:
navigavi in Internet,
hoo sbagliaa a schiscià on botton...
gh'è sortii foeura 'sto bèll effètt:
in d'on "blòg" son borlaa dent,
el sò nòmm:"Brugh-Birlinghitt".
M'è vegnuu on accident,
parlen come i meneghin.
Quèll ch'el fa ballà i gioppitt,
"Brugh" el ciamen, i sò amis;
mì, imbranaa e derelitt,
de cervèll on poo tobis,
a gh'hoo miss trii dì a capì
che el Brugh l'è minga on òmm,
ma 'na tosa da marì!
(Ouei che "gaff" gròssa 'm'el Dòmm!)
Beh! Adsedess la pienti chì
perch'èmm appèna scominciaa,
voraria ben capì
in che "blòg" son capitaa!
navigavi in Internet,
hoo sbagliaa a schiscià on botton...
gh'è sortii foeura 'sto bèll effètt:
in d'on "blòg" son borlaa dent,
el sò nòmm:"Brugh-Birlinghitt".
M'è vegnuu on accident,
parlen come i meneghin.
Quèll ch'el fa ballà i gioppitt,
"Brugh" el ciamen, i sò amis;
mì, imbranaa e derelitt,
de cervèll on poo tobis,
a gh'hoo miss trii dì a capì
che el Brugh l'è minga on òmm,
ma 'na tosa da marì!
(Ouei che "gaff" gròssa 'm'el Dòmm!)
Beh! Adsedess la pienti chì
perch'èmm appèna scominciaa,
voraria ben capì
in che "blòg" son capitaa!
venerdì 23 novembre 2007
Milanès prategh: scrivom chì denter
In quell pòst chì poeudom cicciarà in Milanès per fà pratega e per pon tucc i domand ch'avii vialter in del coo !
giovedì 22 novembre 2007
Porta Carlo - Trenta poesie - novitaa Hoepli
Gh'è ona novitaa editorial de la Hoepli pubblicaa in de quell mes chì de November:
PORTA CARLO
TRENTA POESIE
CON DUE CD-AUDIO
Prezzi: € 36,00
L'è ona noeuva antologia in doe che i poesii hinn voltà in italian financa con di rilev al test, curaa del Gino Cervi e con duu CD-Audio con i lettur di pussee bej poesii del Carlin Porta ad òpra del Sandro Bajini.
Minga ultima, ona sequenza de illustrazion del Milàn antigh.
PORTA CARLO
TRENTA POESIE
CON DUE CD-AUDIO
Prezzi: € 36,00
L'è ona noeuva antologia in doe che i poesii hinn voltà in italian financa con di rilev al test, curaa del Gino Cervi e con duu CD-Audio con i lettur di pussee bej poesii del Carlin Porta ad òpra del Sandro Bajini.
Minga ultima, ona sequenza de illustrazion del Milàn antigh.
El Ritual del Purscell
Semm chì, al bas del mes de November con tutt i sò magagn, i sò cambiament climategh e el fregg.
In di agn adree a Milàn gh'era anca la scighera, quella che in italian la se ciama "nebbia": impunemanch incoeu, grazie a l'"effetto serra" gh'emm pussee cald.
Se tornom indree con la memòria, poeudom scovrì de noeuv vum di Tradizion lombard i pussee Viv e che se reciamen a di ritual celtegh antigh, che l'è quèlla de fà tonina del " purscell ", tucc i agn, al scominci dell'inverna: l'è propri un bell ritual, ch'el ved la partecipazion de tutta la comunità.
El purscell de quand che gh'eren i antigh abitador di nòster sitt, l'è semper staa consideraa magich e important, on poo per i sò proprietà alimentar, on poo per i sò caratteristich Energetigh e de Rigenerazion.
El sò parent lontan a l'è el "Purscell del Bosch", ciamaa con el vocabol antigh "Moc", simbol de Milàn e de la dea Belisama, protettora di bosch, venerada di abitador de quand che Milàn l'è staa fondaa.
Del purscell, el se dis che se sbatt via nagòtt e el furniss verament de mangià a tutta la fameja. Cinquant'ann indree, i famili crompaven el purscell de tegnì almen sett-vòtt mes, fin'al raggiungiment del quintal de pes e anca pussee fasend mangià de tutt: crusca, farina, rave, zucch, pòmm de terra, giand e polenta.
Quand ch'al purscell ghe faseven tonina, che la vegn ai carenn di mes ìnvernal (dicember-gennar), tutt i gent ghe faseven la festa conti sò part pòver, de scart (el sangu, i intraj, el coin, i codegh, i genoeucc, i pescioeu, el coo).
Impunemanch i part pusse bon seren destinaa a fa suu di presutt (cròi e còtt), luganega, codeghin, mortadelle de fidigh, lard e panscetta.
Quel ch'è compiva la tonina el se ciamava " El Massular ": luu pratich del Mestee ch'el se tramandava di generazion in generazion, el coppava el purscell cont on beli colp secch a la gorgia.
A la sira i tavol che seren servii per la mattanza del purscell, vegniven mess giò per on disnaron de tutta la Cascina.....
SANT' ANTONI
Sant’Antòni del porscèll,
ch’el sònava el campanèll,
el campanèll el se s’cepaa,
Sant’Antòni l’è scapaa,
l’è scapaa dedree ‘na pòrta,
gh’era là ‘na dònna mòrta,
la dònna mòrta l’ha sguagnii,
Sant’Antòni el s’è stremii,
el s’è stremii d’ona manèra,
che ogni ann ghe fann la fèra.
Gh’èra pizz i candilee,
Sant’Antòni el gh’è andaa ‘dree,
el gh’è andaa ‘dree per fagh onor,
Sant’Antòni l’era on scior,
l’era on scior senza peccaa,
Sant’Antòni el s’è salvaa,
el s’è salvaa i paradìs:
Sant’Antòni e San Luìs.
In di agn adree a Milàn gh'era anca la scighera, quella che in italian la se ciama "nebbia": impunemanch incoeu, grazie a l'"effetto serra" gh'emm pussee cald.
Se tornom indree con la memòria, poeudom scovrì de noeuv vum di Tradizion lombard i pussee Viv e che se reciamen a di ritual celtegh antigh, che l'è quèlla de fà tonina del " purscell ", tucc i agn, al scominci dell'inverna: l'è propri un bell ritual, ch'el ved la partecipazion de tutta la comunità.
El purscell de quand che gh'eren i antigh abitador di nòster sitt, l'è semper staa consideraa magich e important, on poo per i sò proprietà alimentar, on poo per i sò caratteristich Energetigh e de Rigenerazion.
El sò parent lontan a l'è el "Purscell del Bosch", ciamaa con el vocabol antigh "Moc", simbol de Milàn e de la dea Belisama, protettora di bosch, venerada di abitador de quand che Milàn l'è staa fondaa.
Del purscell, el se dis che se sbatt via nagòtt e el furniss verament de mangià a tutta la fameja. Cinquant'ann indree, i famili crompaven el purscell de tegnì almen sett-vòtt mes, fin'al raggiungiment del quintal de pes e anca pussee fasend mangià de tutt: crusca, farina, rave, zucch, pòmm de terra, giand e polenta.
Quand ch'al purscell ghe faseven tonina, che la vegn ai carenn di mes ìnvernal (dicember-gennar), tutt i gent ghe faseven la festa conti sò part pòver, de scart (el sangu, i intraj, el coin, i codegh, i genoeucc, i pescioeu, el coo).
Impunemanch i part pusse bon seren destinaa a fa suu di presutt (cròi e còtt), luganega, codeghin, mortadelle de fidigh, lard e panscetta.
Quel ch'è compiva la tonina el se ciamava " El Massular ": luu pratich del Mestee ch'el se tramandava di generazion in generazion, el coppava el purscell cont on beli colp secch a la gorgia.
A la sira i tavol che seren servii per la mattanza del purscell, vegniven mess giò per on disnaron de tutta la Cascina.....
SANT' ANTONI
Sant’Antòni del porscèll,
ch’el sònava el campanèll,
el campanèll el se s’cepaa,
Sant’Antòni l’è scapaa,
l’è scapaa dedree ‘na pòrta,
gh’era là ‘na dònna mòrta,
la dònna mòrta l’ha sguagnii,
Sant’Antòni el s’è stremii,
el s’è stremii d’ona manèra,
che ogni ann ghe fann la fèra.
Gh’èra pizz i candilee,
Sant’Antòni el gh’è andaa ‘dree,
el gh’è andaa ‘dree per fagh onor,
Sant’Antòni l’era on scior,
l’era on scior senza peccaa,
Sant’Antòni el s’è salvaa,
el s’è salvaa i paradìs:
Sant’Antòni e San Luìs.
L'inverna
El te fa scrizzà i dent con la Nev
Ross ‘me l’invidia
Verd legria,
Naranz d’ebrezza.
Mì son chì a scoltà el trambust
di lagrim del bosch
de la freschezza indormentada,
di “cadeaux” scartosciaa
che imbonissen i dent
di faccitt mostolent
per la festa incantada
Stell d’argent sbarlusent
de feston ‘na lusnada
Sòtt el giazz, barbelent
on germoeuj spetta el sô…
Ross ‘me l’invidia
Verd legria,
Naranz d’ebrezza.
Mì son chì a scoltà el trambust
di lagrim del bosch
de la freschezza indormentada,
di “cadeaux” scartosciaa
che imbonissen i dent
di faccitt mostolent
per la festa incantada
Stell d’argent sbarlusent
de feston ‘na lusnada
Sòtt el giazz, barbelent
on germoeuj spetta el sô…
Teater in Meneghin: "Viv con duu ghej"
Per scoltà on ciccin de Milanès, de quell bon, ecco ona rappresentazion teatral in Meneghin spettasciaa al Teater Oscar (via Lattanzio 58).
Finna al 2 de dicember:
"VIV CON DUU GHEJ"
PIERO MAZZARELLA
Rino Silveri
Info: www.teatrooscar.it
Dì e orari:
giovedì 22 november 2007 20.45
venerdì 23 november 2007 20.45
sabet 24 november 2007 20.45
domenega 25 november 2007 16.00
martedì 27 november 2007 20.45
mercoledì 28 november 2007 20.45
giovedì 29 november 2007 20.45
venerdì 30 november 2007 20.45
sabet 1 dicember 2007 20.45
domenega 2 dicember 2007 16.00
Finna al 2 de dicember:
"VIV CON DUU GHEJ"
PIERO MAZZARELLA
Rino Silveri
Info: www.teatrooscar.it
Dì e orari:
giovedì 22 november 2007 20.45
venerdì 23 november 2007 20.45
sabet 24 november 2007 20.45
domenega 25 november 2007 16.00
martedì 27 november 2007 20.45
mercoledì 28 november 2007 20.45
giovedì 29 november 2007 20.45
venerdì 30 november 2007 20.45
sabet 1 dicember 2007 20.45
domenega 2 dicember 2007 16.00
Iscriviti a:
Post (Atom)
