El Carnevalon a l'è el Carneval ambrosian ch'el partiss del mercoledì di Scender a la prima domenega de Quaresima.
Vann innanz 4 dì dopo el martedì di alter sitt che gh'hann el rito roman.
Primma ch'el scomincia el Carnevalon, l'è tradizion pareggià di disnaron con pietanz de carna de porscell, busecchitt, ciribira, lacciad dolz, simbol de fertilità.
I sò origen vann indree al Paleolitich Superior, quand che l'Omm faseva i celebrazion di ritual per scombatt, cont el travestiment, i spiret malign.
Se metteven adòss barett coloraa, se picciuraven i scilter (vòlt) con di mascher.
In di popolazion Celtegh, el Carnevalon, a l'è on ritual ciamaa "nav di matt", intanta chi di quaivun di temerari montaven su di barcon senza guarnacc e, quand che seren in balia de l'infinii, desfidaven i fòrz de la Natura. Al termin trincaven del vin bon.
mercoledì 23 gennaio 2008
La Serioeula - Candelora
"A la Serioeula de l'inverna semm foeura, ma se pioeuv o tira vent, per quaranta dì semm dent".
Questa festa (2 de febbrar) l'era anch ciamada "Candelora" perchè serom sòlet fà la benedizion di candir portaa in di procession che seren tegnuu in cà 'me candir magich per protegg tutta la Fameja.
Festa ligada al desedass de la Natura e a ritual ligaa a la nascita a noeuv.
L'è la propiziazion del passagg de l'inverna a la Primavera, la noeuva Vida.
Questa festa (2 de febbrar) l'era anch ciamada "Candelora" perchè serom sòlet fà la benedizion di candir portaa in di procession che seren tegnuu in cà 'me candir magich per protegg tutta la Fameja.
Festa ligada al desedass de la Natura e a ritual ligaa a la nascita a noeuv.
L'è la propiziazion del passagg de l'inverna a la Primavera, la noeuva Vida.
lunedì 21 gennaio 2008
I trii dì de la Merla
El 29-30 e 31 hinn i "trii dì de la Merla" che dovarien vess i pussee fregg de l'agn.
La leggenda la voeur che ona merla bianca la se sia riparada cont i sò piscinnin, in d'on camin per scoldass, e la sia sortida foeura tutta negra.
In quii dì chì, in teoria, sortiremm dasin dasin foeura de l'inverna, quand che i giornad se slongaran de bon.
Ecco ona antiga filastrocca milanesa:
"Più non temi giannè
adess che i me merli i ho levee
gennar: ah sì ?
duu gh'hii hoo
vum l'imprestaroo
bianca te seet
negra te faroo"
Impunemanch, anch i dii de la Merla, hinn part de on antigh culto celtegh: quell de la Grand Mader.
El bianch rappresenta la nev che la quatta su i biòlc (fond, sitt, loeugh) intant che sòtta, protteggiuu, la semenza, el gandolin, el moeur per poeu germeja foeura.
Cont i primm ragg de sô la nev la se desliga e comparen anmò i zòcch de terra scur, fertil, per i piant che vegnarann foeura al scominci de la Primavera.
L'è, simbolicament, el transit del bianch al negher per la consacrazion, e la merla l'è el simbol el pussee fòrt.
La leggenda la voeur che ona merla bianca la se sia riparada cont i sò piscinnin, in d'on camin per scoldass, e la sia sortida foeura tutta negra.
In quii dì chì, in teoria, sortiremm dasin dasin foeura de l'inverna, quand che i giornad se slongaran de bon.
Ecco ona antiga filastrocca milanesa:
"Più non temi giannè
adess che i me merli i ho levee
gennar: ah sì ?
duu gh'hii hoo
vum l'imprestaroo
bianca te seet
negra te faroo"
Impunemanch, anch i dii de la Merla, hinn part de on antigh culto celtegh: quell de la Grand Mader.
El bianch rappresenta la nev che la quatta su i biòlc (fond, sitt, loeugh) intant che sòtta, protteggiuu, la semenza, el gandolin, el moeur per poeu germeja foeura.
Cont i primm ragg de sô la nev la se desliga e comparen anmò i zòcch de terra scur, fertil, per i piant che vegnarann foeura al scominci de la Primavera.
L'è, simbolicament, el transit del bianch al negher per la consacrazion, e la merla l'è el simbol el pussee fòrt.
segnalazion sitt Milanès...
Grazie a l'Edo gh'hoo de fà la segnalazion del bellissim sitt Internet de "Milanesiabella", in doe che poeudii trovà i poesii de tanc autor Milanès de tucc i temp: http://www.milanesiabella.it/
Gh'è, poeu, on alter sitt de la nonna Giuse ch'el se ciama "El canton de la Nonna Giuse":
http://www.nonnagiuse.it/
e el semper pussee bell "S'cienafregia":
http://www.scienafregia.it/
Gh'è, poeu, on alter sitt de la nonna Giuse ch'el se ciama "El canton de la Nonna Giuse":
http://www.nonnagiuse.it/
e el semper pussee bell "S'cienafregia":
http://www.scienafregia.it/
venerdì 18 gennaio 2008
Ritual per la Candelora (Imbolc)
In de la Tradizion celtega de tucc i temp, i ritual che vegnen parnonzià deven vegh i "paròll" del loeugh in doe che semm: chì a Milàn, devom parlà Milanès, presempi. Sora el lach de Còmm el Brianzoeul e inscì via.
Scominciom con el primm ritual de la Candelora che in di popolazion celtegh se ciama IMBOLC e el se festeggia el 2 de Febbrar quand che la greva la scomincia a svejass dasin dasin.
Chicchinscì fasemm domà on presempi de ritual.
El necessari per la purificazion:
busserin, candira bianca, ross òcria, acqua, incens, amolin, basger (legn) de beola con taccà sora di bindell ross, bianch e negher.
Per scomincià devom segnà in de la greva, cont el basger, on serc, intorna de nunch in del sens orari. Pizzà la candira bianca e l'incens pondà de la greva.
Benedizion de l'acqua e del foeugh:
"Assema la Dea de l'Acqua
Cont i potenz sòtta la greva
demm grazi per le acque benefich.
Con la potenza del tri vòlt tant,
Aves de Benedizion in quist dì d'incoeu.
Che la lus del foeugh
el devegn la fiama Magica
el devegn la fiama di Rivendicazion
el devegn la fiama d'Ispirazion
per podè vegh la Divinitaa in quist Sacher Serc Druidich."
De chì devom ciappà el ross òcria mettuu in del busserin, con la man destra, fasend s'giaccandel in di quatter sblusc (pont) cardinai.
Benedizion de tucc i gent:
"Che la Dea Belisama la poeud semper vess chì de cà
Che la Dea Belisama la poeud semper vess in di nòster Anem
Ch'el poder del scaiasc che tì t'ee miss giò
el poeud ciappà radis, fiorì e devegnì real.
Ch'el foeugh Sacher scoldi i nòster Coeur."
Poeu, ciaschedun el ciappa el sò amolin pocciandel in de l'acqua consacrada e el sara suu.
Naturalment tucc quest el dovaria vess fà in d'on loeugh in del bosch, in doe che gh'è on riaa o ona font d'acqua, on aves.
I gent dovarien vestiss de verd o de bianch, color e simbol de quell dì chì.
Scominciom con el primm ritual de la Candelora che in di popolazion celtegh se ciama IMBOLC e el se festeggia el 2 de Febbrar quand che la greva la scomincia a svejass dasin dasin.
Chicchinscì fasemm domà on presempi de ritual.
El necessari per la purificazion:
busserin, candira bianca, ross òcria, acqua, incens, amolin, basger (legn) de beola con taccà sora di bindell ross, bianch e negher.
Per scomincià devom segnà in de la greva, cont el basger, on serc, intorna de nunch in del sens orari. Pizzà la candira bianca e l'incens pondà de la greva.
Benedizion de l'acqua e del foeugh:
"Assema la Dea de l'Acqua
Cont i potenz sòtta la greva
demm grazi per le acque benefich.
Con la potenza del tri vòlt tant,
Aves de Benedizion in quist dì d'incoeu.
Che la lus del foeugh
el devegn la fiama Magica
el devegn la fiama di Rivendicazion
el devegn la fiama d'Ispirazion
per podè vegh la Divinitaa in quist Sacher Serc Druidich."
De chì devom ciappà el ross òcria mettuu in del busserin, con la man destra, fasend s'giaccandel in di quatter sblusc (pont) cardinai.
Benedizion de tucc i gent:
"Che la Dea Belisama la poeud semper vess chì de cà
Che la Dea Belisama la poeud semper vess in di nòster Anem
Ch'el poder del scaiasc che tì t'ee miss giò
el poeud ciappà radis, fiorì e devegnì real.
Ch'el foeugh Sacher scoldi i nòster Coeur."
Poeu, ciaschedun el ciappa el sò amolin pocciandel in de l'acqua consacrada e el sara suu.
Naturalment tucc quest el dovaria vess fà in d'on loeugh in del bosch, in doe che gh'è on riaa o ona font d'acqua, on aves.
I gent dovarien vestiss de verd o de bianch, color e simbol de quell dì chì.
Falò de Sant Antoni
In quista sira hann pizzà el foeugh a la Cava Aurora, el primm di trii falò che tutt i agn se pizzen in del Parch de le Cave a "Boscoincittà".
El foeugh gh'haa daa a la greva l'energia che la serviss per fiorì.
Venerdì 18 Gennar 2008:
20.30 or, Cascina San Romano - Boscoincittà
via Novara 342
Segond la Tradizioni, i bagaj vann a la cerca del foeugh ... per pizzà tucc assema la gran coeuva miss in pè in de l'area de festa Cascina San Romano.
info: http://www.cfu.it/
Sabet 19 Gennar 2008:
20,30 or, Parco delle Cave - C.na Linterno
via F.lli Zoia, 194
Falò di Sant'Antonio
tè cald, e vin brulè e.
21,00 or, pizzà el foeugh: canti e balli attorna'l foeugh e benedizion di animaj domestegh.
info: http://www.cascinalinterno.it/
El foeugh gh'haa daa a la greva l'energia che la serviss per fiorì.
Venerdì 18 Gennar 2008:
20.30 or, Cascina San Romano - Boscoincittà
via Novara 342
Segond la Tradizioni, i bagaj vann a la cerca del foeugh ... per pizzà tucc assema la gran coeuva miss in pè in de l'area de festa Cascina San Romano.
info: http://www.cfu.it/
Sabet 19 Gennar 2008:
20,30 or, Parco delle Cave - C.na Linterno
via F.lli Zoia, 194
Falò di Sant'Antonio
tè cald, e vin brulè e.
21,00 or, pizzà el foeugh: canti e balli attorna'l foeugh e benedizion di animaj domestegh.
info: http://www.cascinalinterno.it/
giovedì 17 gennaio 2008
Anca i fioeu "clandestini" vann a l'asilo ....
El minister de la pubblica istruzion, el Fioroni, ricatta el sindech de Milàn, Letizia Moratti, "se i piscinnin di extracomunitari fioeu di forestee senza el permiss de soggiorno vegnarann minga de subet ammess in di asil comunai, a quij chì vegnaran revocà el recognossiment de la paritaa e i contribut statai".
Adsedess, nunch quand ch'emm fà domanda per l'asilo, m'hann domandaa anca el certificaa di vaccinazion obbligatori: requisii essenzial per vess mettuu in de la graduatoria.
La salud l'è la cosa la pussee importanta del mond per i nòster fioeu e anch per quij di forestee, anch se gh'hann minga el permiss de soggiorno.
Impunemanch, pròppri perchè hinn "clandestin", ghe l'hann minga, 'me gh'hann minga gnanca la sicurezza che ghe sia minga ona quaj maa.
L'è minga possibil che quij fioeu vann a scoeura senza quij requisii !!!
l'è minga question de "razzismo", l'è ona question de SICUREZZA, de SALUD.
Adsedess, nunch quand ch'emm fà domanda per l'asilo, m'hann domandaa anca el certificaa di vaccinazion obbligatori: requisii essenzial per vess mettuu in de la graduatoria.
La salud l'è la cosa la pussee importanta del mond per i nòster fioeu e anch per quij di forestee, anch se gh'hann minga el permiss de soggiorno.
Impunemanch, pròppri perchè hinn "clandestin", ghe l'hann minga, 'me gh'hann minga gnanca la sicurezza che ghe sia minga ona quaj maa.
L'è minga possibil che quij fioeu vann a scoeura senza quij requisii !!!
l'è minga question de "razzismo", l'è ona question de SICUREZZA, de SALUD.
Iscriviti a:
Post (Atom)
