lunedì 31 marzo 2008

Pubblicazion

Bon dì a tucc.
Semm adree, cont el mè marì, fà on e-book sora l'Andeghee (ona cattada de vocabol antigh): ghe sarà anca la version en pdf.
Poeu, innanz, di alter liber sora i mè poesii (semper rigorosament in Milanès), on liber per fioeu e on alter pussee complicaa sora la fondazion celtega de Milàn e alter ròbb inscì.

giovedì 27 marzo 2008

Buona Pasqua e alter ròbb inscì

Buona Pasqua anch se in ritard....
el mè fioeu l'è stà a cà per 20 dì con la varicella e domà incoeu l'è andà a scoeura.
Anca mì hoo ciappaa el freggiuu ('me se dis in Brianza) e sont a cà con la feber.
E vialter 'me avii passaa i feri de Pasqua ?
nunch emm ciappaa la nev in montagna !!!

venerdì 7 marzo 2008

Al Gallarates la nass la scoeura "Musicall"

Ona zòna desmettuda in del quartier Gallarates devegnarà el primm center de formazion per talent de la commedia musical. El progett "Musicall", promoeuvuu de l'assessoraa Aree cittadin e Consillji de zòna del Comun in collaborazion con la societaa Fish and Bull, el preved la prontada de ona sed per la produzion di spettacol, concerti, mostre, produzion discografich e ona offerta de signor de cors a cost descantà. La scoeura, che la gh'avrà anca on bar, sfonzionerò 'me sitt de aggregazion per gioin de la zòna.


Vardèe chì la pag. web in italian:

http://www.comune.milano.it/portale/wps/portal/CDM?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/wps/wcm/connect/contentlibrary/Giornale/Giornale/Tutte+le+notizie/Aree+Cittadine+e+Consigli+di+Zona/ZONE_progetto_musicall_scuola

mercoledì 5 marzo 2008

Liber "Tacaa al Fööch"

Domenega 2 marz l'è staa presentaa a Civenna (CO), in de la salla congressi, el liber de la Lucia Sala -"Tacàa al Fööch".
Stori, cont, liend, e testimonianzi de on temp in del coeur del Lario. I cont di nòster vegg, mestee, ricette, curiositaa, regòrd, tradizion, liend e moeud de dì scrivuu in Brianzoeul, cont anca taccà dent i toponimi di loeugh e alter anmò.

Danè che ghe voeuren per crompà el liber: € 25

El Tredesin de Marz

EL TREDESIN DE MARZ

“......E quii giornad del tredesin de Marz? Gh’era la fera, longa longhera, giò fina al dazi, coi banchitt de vioeurr, de gerani, coi primm roeus, e tra el guardà, l’usmà, el toccà, se vegneva via col coeur come on giardin, pensand al bell faccin de Carolina che sott al cappellin a la Pamela e col rosin sul sen la pareva anca lee la primavera......”
“Milanin Milanon”

(Emilio De Marchi)


A Milàn la gh’è ona preja ronda cont on boeucc in mezz e ona raggera de tredes linee incis cognossuu ‘me “preia del Tredesin de Marz”, conligà al culto de S. Barnaba e oggett de gran venerazion in di secol.
La preja, ai origen, l’era mantegnuda in S. Dionigi a Porta Venezia: inscambi, incoeu la troeuom incastonada in del soeul central, in S. Maria al Paradis, in corso de Porta Vigentina al nummer 14.
Segond ona liend antigh, el 13 marz de l’ann 52 d.C., S. Barnaba predicò el vangel de Crist in d’on praa in mezz a on bosch arent Milàn: on sitt in doe se seren reunii di cittadin Milanes, in doe l’era anmò viva la tradizion celtega, per ona celebrazion attòrna a la preja. El sant elevò la cros, sora la preja rustega ronda e sforada per evangelizzaa i Milanes.
L’antiga festa del “Tredesin de Marz” la se perd in di nòtt di temp e la gh’haa origin celtegh spettasciaa.

Ma perchè pròppri 13 ragg ? 13 quant hinn i stell che fòrmen la Costellazion de la Vergine che in quell period chì la se ved ben de bon.
I Celt, 'me savemm, seren sòlet celebrà la ciclicità de la Vita con i festivitaa ligà al moviment di astri el del Sô medem.
Questa preja l'è el simbol del "pon la primma preja" in di edificazion di cittaa e templi sacher: simbol luni-solar a presentazione de la dea Belisama, quella che la francava la
fertilitaa, l'amor e la produttività de la terra.
Con sta preja voeureven presentà el disco solar cont i sò ragg e l’Anema di Milanes.
Pròppri in del dì del 13 de marz se festeggia anmò in quji dì d’incoeu, ‘me faseven i nòster antigh, la rinascita del Sô e la noeuva Primavera con la festa di fior che se esponn sora i poggioeu e sora i fenester: fior che se ciappen in di pasquee, specialment in quella de S.Angel in doe che gh’ee la statoa de S.Francesch.


Domenega 9 marz 2008, el scominciarà la procession de la gesa de Santa Maria al Paradis a la gesa de Sant Andrea.
Poeu, Corteo stòregh ch'el part de via Crema e via Piacenza di 14 or del dopomezzdì, domenega 16 marz.
A la fin gran festa di fior e banchett vari in via Crema e via Piacenza.

http://www.pretigianluca.com/celtegh/grafica/foto63.htm

Marz marzett ma che bell che te seet !

"Marz l'è el fioeu d'ona baltròcca, ora el pioeuv, ora el fiòcca, ora el tira vent e ora el fa bell temp"

l'è pròppri vera !!!......

"Marz marzett trà via i scarp e i calzett", ch'el voeur dì che in quell mes chì, quand che i giornaad hinn de la medem durata de la nòtt, el scomincia a fà on ciccin pussee cald.

De fatt on alter moeud de dì el dis:

"La nev marzolina la dura finna a la mattina", perchè el So el scolda de bon el terren, per pussee or in del dì.

"Marz polverent, segra e forment"
"Marz succ, villan ricch"
che disen che se in quell mes chì el tempo l'è succ el vin bon el farà minga el fiorin con la s'ciumma bianca, inscambi .....

martedì 4 marzo 2008

Pader Noster in Milanès

Chì de sòtta gh'è l'òrezion “Pader Nòster”, voltada in Milanès, ciappand impunemanch la version originalla in Aramaico, e minga quella moderna che tucc de piscinnin emm imprenduu:

Pader Nòster
che te seet in di ciel
sia santificaa el tò Nòmm
ch'el vegns el tò regn
el sia faa el tò volè
inscì 'me in ciel
anca in terra
dann a nunch incoeu el pan
per el nòster besogn de tutti i dì
e perdona a nunch
i nòster debitt
inscì 'me anca nunch
i perdonemm a i nòster debitor
e pòrtann minga in tentazion
ma liberann del mal
Amen

Version originalla in Aramaico:

vvon d-bish-maiya, nith-qaddash shim-mukh.
Tih-teh mal-chootukh. Nih-weh çiw-yanukh:
ei-chana d'bish-maiya: ap b'ar-ah.
Haw lan lakh-ma d'soonqa-nan yoo-mana.
O'shwooq lan kho-bein:
ei-chana d'ap kh'nan shwiq-qan l'khaya-ween.
Oo'la te-ellan l'niss-yoona:
il-la paç-çan min beesha.
Mid-til de-di-lukh hai mal-choota
oo khai-la oo tush-bookh-ta
l'alam al-mein. Aa-meen

lunedì 3 marzo 2008

TICINN CANNTAL

In del panorama de la musega del nòster territòri, asca i gianmò cognossuu Davide Van de Sfroos, el Nanni Svampa, I Cantamilano, i Gamba de Legn, e Francesco Magni, gh'hinn anca di grupp musicaj ch'hinn despess minga "sòtta i riflettor", ma ch'hinn bravi de bon:
parlomm di TICINN CANNTAL.

Quell grupp chì el nass in del 2006 del gianmò fondator del grupp "Ticinn Reel", Luca Fraschini de Pavia.
La musega l'è de ispirazion celtega folk, medievalla e de la tradizion del territòri lombard e ticines.
I element del grupp hinn:

Luca Fraschini: Mandola-Armònega-Vos
Giuseppe Coronelli: Violin-Fiddle
Chiara Vecchio: Vos-Tamburine
Fausto Rocca: Pianofort-Tastera-Vos
Ramon Rossi/Riccardo Casali: Batteria-Percussion
Marco Larocca: Chitarra Bass-Contrabbass

I lingov che doperen hinn l'italian, el paves, el ticines, e l'ingles.
Meriten de vess scoltà: gh'è ona canzon in doe che gh'è ona tosa piscinnina che la canta in paves !!!!
El noeuv CD el se ciama "CANTO RADIS".

Chì de sòtta gh'è l'indirizzi del sit Internet:
http://www.ticinncanntal.it

I facc de tòlla de Erba: NO COMMENT !!!

I BECCHEE DE ERBA, EL BASTARD DE GARLASCH E… EL REIINA JUNIOR

Passom la botteija, Giolinn, che gh’hoo la gora secca e dì a la reggioeura da portà chì quatter fett de salamm per faa bocca bònna.
T’ee sentuu, Giolinn, i becchee de Erba hann imparaa a caragnà… disen che hinn staa trattaa ‘me i can. Besognaria domandagh ai quatter mòrt e al Frigerio me s’hinn sentuu quand la lama l’haa tajaa la carotide, el sangu el sgorghea in di polmon e el fiaa el vegneva suu minga. Mì speri che el process el resterà “a pòrt vert”, cioè a dì che on qualsiasi cittadin italian onest e incensuraa el poeud andaa denter la gabbia e tiragh ona pesciada in di ball a l’Olli, trii s’giaffon a la Rosa e ona ripassada a tucc el collegg de difesa, i legal rampant, senza pell sora el stòmigh, i emuli del Taormina.
T’ee vist, Giolinn, el bastard de Garlasch, semper pussee cont la faccia del carognin de l’oratori, cont el mazzolin de fior da portà sora la tomba de la ex morosa? T’ee vist la mama, ona specie de Belfagor, metà estremista islamica e metà CL da corsa cont mansion de dama de SanVincenz? Come se faa cont on colp de spugna scancillaa convinzion religios, moral, autocoscienza, pietà, per ona question de pura convenienza (…gh’hoo el fioeu laureaa e innocent…)? E quand on doman tucc el vegnerà a la lus? Perché tucc el vegnerà a la lus…
E, Giolinn, emm finì la settimana cont el Reiina Junior, te l’è vist?, su la porta de la prison, sbarbaa e pront per andaa in discoteca (el gust l’è quell di terroni, el bon gust el se inventa minga da la sira a la mattina…). Gh’eren lì anca duu secondin che el rimireven e, scommetti, gh’hann basaa anca i man. El palazzi el s’è scosà cont i italiani: ona presa per el cuu, Giolinn, denter la presa per el cuu.
Passa la botteija, andemm…...


El Pier