mercoledì 31 ottobre 2007

poesia per Samonios

Con pass felpaa
sont andada dent in de la Scighera
raspada de la fodrina di streccioeu,
in quista nòtt infolarmada.

El dì di mòrt chì a Milàn

Segond l'antiga tradizion Meneghinna, el 2 de november seren sòlet improntà el taol cont ona fiammenghina de suppa, on tucchell de pan e on biccer d'acqua anca per dò cadregh pussee, perchè gh'era credenza che intanta la nòtt i antigh de cà, se menaven indree in di cà per vidè 'me l'era la vida.
Segond l'ospitalitaa tipica Milanès, doveven trovà on ciccin de ristòr anca in del taol.

"El di di Mòrt, scisger e tempia per confòrt"
L'è vum di pitanz tipicament d'autunn ch'el scalda i busecch.
El Purscell, l'è el re del taol, e rappresenta vum di simbol i pussee cognossuu de Milàn, memòria atavica viva de la ereditaa celtega.

mercoledì 24 ottobre 2007

el dialett l'è de salvà anca a Curbetta

Vum di mè amis di quij dì d'incoeu, el m'ha fornì di pagin scannerizzaa de on giornal del paes de Curbetta ch'el se ciama "Curia Picta", a cura de la Proloco del paes.
In quel giornal chì a gh'era (e sperom che ghe sarà anmò), ona rubrica che la se ciamava "Rischia di Scomparire - Salviamo il nostro Dialetto" a cura de l'Livio Aina, che purtròpp el gh'è puu.
Gh'è denter on glossari piscinnin di vocabol de la parlada de Curbetta con tant di curiositaa linguistigh e stòregh che, sperom, gh'avrà on proseguiment con la medem passion ch'aveva dimostraa el scior Aina.

Vardee chì el link de la Proloco: http://www.prolococorbetta.altervista.org/curia_picta.htm

venerdì 19 ottobre 2007

Curiositaa ....

Hoo scovert, ciappand di liber vegg e fasend ona ricercà sora l'Internet.

In del temp del Cap d'An Celtegh, Samonios, i Celt seren sòlet cattà suu i provvist per l'inverna, mett la missòlta del bestiamm de coppà, perchè el mangià el saria minga staa assee per tucc. La ciccia del bestiamm coppà el gh'aveva de vess mantegnuu per mezz de la saladura per l'utilizzazion de l'inverna.
L'è de chì che la vegn la pratega che l'è anmò d'usanza in quij dì d'incoeu in di nòster campagn de coppà el purscell per pareggià insaccaa, bigiand (salà) i carni in del mes de November.

mercoledì 17 ottobre 2007

Rassegna de teater Milanès

In ciccin in retard (perchè l'è gianmò scomincià) ecco ona rassegna de teater in Milanès, che se tegnen al Teater de la Memòria, via Cucchiari 4, a Milano:


LA CLASS DI ASEN
Compagnia: Teatro della Memoria
di Edoardo Ferravilla
Regia di Ruggero Simoni
sabato 10-11-2007


LA NINETTA DEL VERZEE DI CARLO PORTA
Compagnia: Teatro della Memoria
con Domitilla Colombo, Dania Colombo, Cristiano Di Vita, Mario Neumarker erardo Paganini.
Regia di Minna Giantesi.
sabato 15-12-2007


LA SCIURA DI CAMELI DI CLETTO ARRIGHI
Compagnia: Teatro della Memoria
Musiche di scena da "La Traviata" di Giuseppe Verdi.
Regia di Aleardo Caliari.
sabato 19-01-2008


OFFELEE FA EL TO MESTEE (NUOVA EDIZIONE)
Compagnia: Teatro della Memoria
Antichi mestieri artigiani e ambulanti nella Milano del primo '900
Testo di Aleardo Caliari
Regia di Ruggero Simoni.
sabato 09-02-2008


LA TRILOGIA DEL TECOPPA
Compagnia: Teatro della Memoria
"Tecoppa in tribunal" di Carlo Bosisio
"Tecoppa brumista" di Edoardo Giraud
"Tecoppa & C" di Edoardo Ferravilla e Carlo Rota
Regia di Danilo Caravà.
sabato 01-03-2008


http://www.teatrodellamemoria.it/

De tant Piscinnin che l'era (Enrico Molaschi)

De tant Piscinin che l’era
De tant piscinín che l'era
el ballava volentera
el ballava in sú on quattrin
cont insèmma el fradellin
che '1 pareva on pigottin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Coi bacchètt d'ona fassinna
l'ha fàa on tavol de cusinna
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura el sgabellin
per mètt sú i sò bej pescin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Con 'na brassa de fustàgn
l'ha fàa foeura tutt i pagn
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura el gilerin
de mètt sú al sò fradellin
con fàa dent el saccoccin
per mètt dent l'orologin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Con 'na brassa de tarlis
l'ha tajàa dusent camis
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura i manscionin
de mètt sú al sò fradellin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinín.
On di giust cont on quattrin
l'ha fàa foeura on caldarin
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura on padellin
per rostigh el fideghin
ghe ne dava al fradellin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Cont on sigher de Cavour
l'ha fumàa quarantott'ôr
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
ghe n'ha dàa al sò fradellin
che '1 casciava el sò fumin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Cont on pugn soltant de terra
l'ha fàa foeura on camp de guerra
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura sètt fortin
per mètt dent i soldarin
comandàa dal fradellin
che l'ha fàa caporálin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Con 'na brassa de ramètt
l'ha fàa foeura on bel s'ciopétt
ghe l'ha dàa al sò fradellin
per tiràgh a l'usellin
quand l'andava al boschettin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
Ona sègia de calcina
l'ha serví a fa la cassinna
n'ha 'vanzàa ancamò on cicin
l'ha fàa foeura on casottin
de mètt dent el porscellin
che '1 pareva on formighin
de tant che l'era piscinin
de tant che l'era piscinin.
De tant piscinin che l'era
el dormiva volentera
el dormiva sú on cossin
cont insèmma el fradellin
fàven giò el sò sognettin
che paréven poresin
de tant che eren piscinin
che paréven poresin
de tant che eren piscinin.

poesia: Moment Eterna

MOMENT ETERNA

Hoo vist la Lusnada
vegnì pussée ciara
cont el fragor del temporal.
Stralusc che‘l ruga
la s’cima del Paradìs
di Stell masaraa
Sgrisor che sgoren via
sòtta ‘l mont quarciaa
che se fann lugher d’Armonia.
Grìi che se lustren i sciampitt
e rughen on sorris de vent per sonà la sinfonia.
La lusiroeula la donda in mezz al praa
la sabetta e la sgariss
che la voeur portà el sò Fiaa sora el Lagh.
......
M’inlochissi dennanz a l’Eternità
e sari sù i oeucc per minga desmentegà.


.... e per quej che cognossen minga tutt i vocabol l'hoo voltada in Italian:

ISTANTE ETERNO

Ho visto il Lampo
divenire sempre più chiaro
con il fragore del temporale
Lampo che fruga
la cima del Paradiso
delle Stelle bagnate
Brividi che volano via
sotto la montagna coperta
che si fanno scintille d’Armonia.
Grilli che si lustrano le zampette
e che rubano un sorriso al vento per suonare la sinfonia.
La lucciola dondola in mezzo al prato
zabetta e urla
che vuol portare il suo Fiato sopra il Lago.
.......
Mi incanto dinanzi all’Eternità
e chiudo gli occhi per non dimenticare.

Capp d'ann Celtegh

Voeurevi segnalà el sitt Internet in doe che se poeu trovà el programma complett del Capp d'ann Celtegh ch'el se tegn al Castello Sforzesco del 26 al 28 de ottober.
http://www.capodannoceltico.com

I S'ciaror de Milàn

Incoeu son stada a vidè la mostra al Castello Sforzesco (sala Panoramica) de archeologia sperimentalla.
In scominci devi dì che l'è stada on gran bella sorpresa: gh'era, in anteprima, el noeuv liber scrivuu del Venceslas Kruta "I Celti" ch'el vegnarà presentà el 20 de quell mes chì, a Palazzo Marino (Sala Alessi) de i 9 or de la mattina.
Poeu m'hann contà suu tutta la stòria de la moneda celtega insubre improntadà finna anca l'epoca romana, e m'hann donà di franch con el leon, antigh simbol de Milàn !
E sì, perchè primma anmò del nòster Biscion, gh'avii de savè che el simbol pussee antigh l'era el leon, 'me quell de San March.
Gh'eren anca di fiolitt de la scoeura, 3° elementare, che faseven lezion de archeologia golasecchiana: m'hann dì ghe s'hinn prenotà tant di scoeur de 3°, 4° e 5° elementare.
Finalment cognossen anca la stòria insubre de Milàn, de la soa fondazion che l'è minga stada romana.

martedì 16 ottobre 2007

Pensier d'incoeu

Per nunch Milanès la nòstra l’è ona lengua che la esprimm la realtaa e la Cultura del nòst territori.
Quell chì a poeuden ciamall anca dialett, parlada o vernacolo, ma a l’è semper l’espression la pussee vera e popolar che la fà part di nòster esperienz, costumm, di fest, arte, musega.
L’è la fabbrica e mader de on’òpra d’arte.

Canzon per el mè bell Milàn !

O MIA BELLA MADONNINA (del Giovanni D'Anzi)

A disen: "La canzon la nass a Napoli",
e certament gh'hann minga tutt i tòrt,
Surriento, Margellina, tutt i pòpoli
i avrann cantaa almen on milion de vòlt.
Mi speri che se offendarà nissun
se parlom on ciccin anca de numm.

O mia bella Madonnina, che te brillet de lontan
tutta dòra e piscinina, Ti te dòminet Milan
sòtta Ti se viv la vita, se sta mai coj man in man.
Canten tucc: "Lontan de Napoli se moeur",
ma poeu vegnen chi a Milan!

Adess gh'è la canzon de Ròma magica
de Nina, el Cupolone, el Rugantin.
Se sbatten in del Tever: "Ròma tragica!"
Esageren, me par, on ciccinin...
Sperem che vegna minga la mania
de mettess a cantà: "Malano mia!"...

O mia bella Madonnina ...
Sì, vegnì senza paura,
numm ve slongarem la man:
tutt el mond l'è on gran paes
- e semm d'accord! -
ma Milan l'è on gran Milan!


VESS MILANES (del Nino Rossi)

Se fa tanto cantà d’amor nel mond,
semper coi stess paroll che gira intorna.
Per minga on dì sentimel rinfaccià,
el me regal l’hoo faa a la mia città.

Vess milanes voeur dì sentì Milan,
sentì i odor de fumm e de carbon
che vegnen su in di sò strad quand in autunn
insemma con la nebbia se meseden.

Voeur dì sentì del vent el borbottà
in di vicol quand el sô l’è anmò indorment.
Vedell a ciappà vita, camminà
e poeu sentill palpità frement.

Amalla inscì me l’è
ardent e capricciosa,
stracolma de rancor
felice, generosa.

Passà con lee i bei nòtt in compagnia,
vedella disperada o in allegria;
cognoss de lee i umor, i atteggiament;
aveghela in del coeur tutt i moment.

Vess milanes voeur dì sentì che questa,
vestida de lavorà o vestida a festa,
tròpp bella per vess minga on poo sgualdrina,
de tutt’i bei città l’è la regina!

SAMONIOS: FESTA NOSTRANA DE LA NÒTT DI TEMP ADREE

Minga tucc gh’hann cognizion del fatt che la festa tradizional de “Halloween”, portà dent in del nòst Paes de l’America, l’è in realtaa de portà indree a la festa celtega ciamada “Samhain” che in de la nòstra Lombarda, di temp di Insubri la gh’aveva el nòmm de “Samonios”.
Quella Tradizion chì la marcava el scominci dell’ann noeuv celtegh cont el significaa de “fin de l’estaa”, e la se commemorava ai caren de November e seguitava per ona settimana: trii dì avant del vun november e trii dì apos.
Samonios el marcava anca el scominci de la noeuva stagion tegnendes bon per el favor de on regolecc smòrbi.
Segond la tradizion celtega Samonios l’era el moment el pussee important de l’ann: el moment de transizion.
I antigh gh’aveven credenza che quell mond chì di viv el vegniva in contatt con quell di mòrt. Chì in Lombardia quella festa chì l’è semper stada cognossuda di nòster vegg cont el nòmm de “Ognissanti”.
In di temp di nòster vegg, ma anch di nòster soeu, gh’aveven usanza de intajà i zucch naranz per mett dent in fondrinna i candir pizzà e andà in gir a fà stremì i veggett, menand di cà in cà a domandà nos, niscioeur e castegn.
Chì zucch chì a Milàn e Brianza ciappaven el nòmm de “Lumer”.
In di cà l’era usanza lassa on busserin de lacc, un biccer de vin ross e di vivand, per i Anim di antigh, sora el scòss di fenester.

lunedì 15 ottobre 2007

El vin bon

In quij mes chì, quand che fà fregg, l'è el period el pussee bell per bev on bel biccier de vin quell bon.
Chì a Milàn l'è tradizion el vin Barbera: tant di gent gh'hann contà suu di stòri e poesii e cantà di canzon.
Ma gh'è on alter vin ch'el se bev principalment in de la Bassa, Mantovan, ch'el se ciama vin Lambrusch.
Si avii di temp chicchinscì gh'è ona bella stòria.


EL VIN LAMBRUSCH DI POPOLAZION INSUBRI

I vassei de legn seren minga conossuu di enòlògh Grech e di Latin.
I liber antigh tacchen a parlan domà quand che se referissen a la Gallia Cisalpina, in di temp di Roman.
Quei vassei seren pussee on bel chè: gh’aveven pussee capienza di anfor, se podeven moeuvell in doe ell, e duvien bon per mantegnì el ledegh anca quand foeura faseva frecc de bon.
I autor classegh ‘me el Virgilio e Plinio notaven i lor proprietà isolant, che seren vantaggios fiss per protegg el vin del fregg.
El Plinio scriveva: “I metod per mantegnì el vin hinn fiss different segond ch’el sia fregg o cald. In di region di Alp el se sara suu in di recipient de legn reciòccaa con serciadura e finna a l’inverna, se salva del fregg, pizzand di foeugh”.
El gran roeul ch’hann giugà i Celt l’è ampiament documentada che l’ereditaa lenguistiga ne gh’haa lassaa.
El vocabol celtegh “bunda” l’ha daa origin al milanès “bondòn”, al canavesan “bunda” e al piemontes “bondon ", cocchiume, el bus del vassel e el bondòn che la sara suu”.
Anch el vocabol “brenta” (in italian, recipiente per il trasporto a spalle) e “bonz” (in italian, botte carreggiata) hinn spantegaa in di lenguagg de la Lombardia e del Piemont, a scomincià di lenguagg celtegh.
El medem vocabol "bricco" ven del celtegh “brich”, ch’el voeur dì “scima” “altura”.
Devom ai Insubri el preludi vigoros de la coltura di scajasc, di leategh, e el nodrumm di porscell.
In contrari de quell che tucc toeun, i Celt cognosseven e saggiaven el vin compagn del Lambrusch di quij d’ii d’incoeu, gianmò di secol indree del rivà di roman, gh’aveven l’ingegn de la lavorazion di metall (bisgiô, tibia, torques, etc., tradizion del loeugh anmò viva in del Nòrd Italia, assema a la lavorazion di tessuu e majòlega.

El medem Strabon (3° sec. d.C.), quand ch’el parla de la Gallia Cisalpina, el dis che gh’eren di vassell de legn pussee gran di cà, che la voeureva dì che la prategh enòlògegh
L’era progredii fiss intra i sò paesan.

“La cultura di Celt antigh l’era minga domà el preludi barbar de ona vera e pròpria cultura, rivada, segond i region, o cont el domini de Ròma e con el rivà del cristianesim, ma la gh’aveva inscambi fornì on contribuu original a la civiltà europea....
i variazion che rivaven in de l’artigianaa sòtta l’influenza de Ròma seren soratutt compres intra el vòlumm de la pròduzion e l’organizzazion de la destribuzion, e domà in d’on para de cas el mioria di pròdu. El medem l’era in de l’agricoltura: i utensil preroman, restaa in uso in di nòster campagn fina a l’introduzion de la meccanizazion, l’haa permiss di còltur ben uniformaa ai condizion clemategh minga del Mediterraneo, che i Roman medem cognosseven nò primma de l’òccupazion de la Pianura del Pô al scominci del II° secol a.C.
Anca la coltivazion del leategh, che generalment el se considera ‘me on indiscuttibil mettuda de la colonizzazion, el duvis inscambi prategada, in d’ona varietaa visina al leategh selvategh – el Lambrusch – in on quajdun di region de l’Euròpa transpalina in di temp pussee indree”.
(in Venceslas Kruta e Valerio M. Manfredi I Celti in Italia , Mondadori, Milano 1999, 2000, pagg. 7-8).

ARBUSTUM GALLICUM: ANTIGH LEATEGH CELTEGH

L’è inscì ciamaa di roman in del III° sec. a.C., l'”Arbustum gallicum”, on antigh sistemma de coltivazion del leategh de origin celtega.
El vidòr el vegniva suu poggiand a d’on “tutòr viv”, el sostegn el mudava segond la morfòlògia del zerb, in altura se dupraven i òppi, inscambi in de la pianura la pòbbia.
Questa tecnica de l’Arbustum Gallicum, l’è stada tradòtta di Celt Insubri ai Roman, e fada passà di roman ai popolazion de tutt el Mediterraneo.
Quell vin chi ver prezios l’era travasaa in di vassell de legn direttament in di olin a birlò, recipient di vin caratteristich del territòri in del V°-IV° secol a.C., ‘me fann testimonianza i repert archeòlògich.

Incoeu

Incoeu chì a Milàn gh'è on sô che spacca i òss !
el fà on poo freggin ma l'è bell inscì. Per vess in del mes d'ottober, in autunn, l'è financa tròpp cald.
In quell mes chì ghe sarà el "Capodanno Celtico" ch'el se tegn al Castello Sforzesco del 26 al 28: in quell'occasion chì ghe sarà avert anca ona mostra sora l'archeologia sperimentale celtega.
Ghe sarà ona conferenza internazionala sora la stòria e ipotesi de la fondazion celtega del nòst bellissim Milàn.
Vardee chì el bellissim sit Internet de l'Associazion Capodanno Celtico, per savè tuscòss:
http://www.capodannoceltico.com

venerdì 12 ottobre 2007

El Brugh ....

Domà di stralc di poesii in doe che gh'è present el vocabol "Brugh".


San Rocch in del Bosch (Emilio Guicciardi)

".... quell'odor de quel Brugh
quella tèppa in ombria.... "


Primavera (Giovanni Barrella)

".... Ma, intorna a lor, dal pian, finna ai montagn,
per i rìv, per i sces, per i scarpad,
in di bosch, per i praa, per i campagn,
in del brugh,...."


Domà duu esempi.
E l'è minga inscì per cas che el Brugh gh'haa el significaa de "erica" anca in de la lengua Gaelica.
Brugh Nà Boine, poeu, l'è on sitt archeologich el pussee important de l'Irlanda ....

Anca tant di nòster paes se ciamen Brugh...

mercoledì 10 ottobre 2007

Milàn: Origin del sò Nòmm

Milàn: Origin del sò Nòmm

Ciappom presempi i primm pagin interessant de l’Antologia dialettal del professor Beretta, resguard l’etimologia del Nòmm de Milàn. Avan tutt devomm dì che el Milàn antigh gh’aveva ona estension che la andava del Dòmm, finna a p.zza della Scala, p.zza Cordusio e p.zza Missori.
Bonvesin de la Riva in del sò "De Magnalibus Mediolani" el citava un autòr che se cognosseva nò, ch’el descriv el Milàn antigh ciamaa “Alba”, gianmò in quell sitt avant del VII° secol a.C., secol de la fondazion Insubre.
In quei temp lì la cittaa la gh’aveva di fiumm de gran importanza: l’Olòna, el Lamber (de chì gh’ann miss el nòmm i Insubri lambriani) e el Seves.
Perché hinn inscì important sti fiumm chì ? pròppri perchè segnaven el confin de Milàn, la cittaa la pussèe importanta di tribu celtegh.
Plutarco ne dis: "I Galli Cisalpini consideren Milàn ‘me lor capital".
Gh’emm de savè che el simbol de Milàn l’è ona scròfa mezz lanaa de Moc (cinghiale), che diseven vess stada bianca. Alba la voeur dì “ciara” “bianca”. La Scròfa la gh’haa de vess associaa a la divinità femminina per ezellenza che l’è Belisama, che i roman recognosseven con Venere.
Minga a cas i roman medemm quand che gh’aveven ciappaa la cittaa in del 222 a.C.,
scovriren in de l’area del Dòmm, un tempi “pagan” dedicaa ad Atena - diseva el Polibio – var a dì per i Celt a Belisama. In quell tempi chì seren curà di isegn d’òr, che per i Insubri seren inamovibil.
L’imperator Cesare medemm diseva nel sò "De Bello Gallico" che in de la Gallia Cisalpina gh’era la venerazion de una dea, che luu recognosseva con Minerva, che la “insegna i prenzippi di mestee”.
Quand che Milàn l’era devegnuda romana, l’aveva anca ciappà ‘me lengua quella latina.
Impunemanch i milanes seguttaven a doprà l’abecee antigh ch’el se ciamava “leponzio”, finna al primm secol d.C., “....negann la romanità per ona affermazion ideologigh de corrispondenza politegh/culturalla e per volontaa ideologigh de recognossiment nazional”.

Sora el nòmm de Milàn hinn staa faa tant di ipòtesi.
Quella che l’è la pussee attendibil e verosimil l’è “Medhelan”.
La “dh” in del nòmm la par minga tròpp Milanesa, del paes, e la gh’haa sembianza pussee cont el sònn gaelich irlandes: bon, l’è minga pròppri inscì.
In di vocabol del Milanes antigh troeuvom di esempi quand che leggiom el Bonvesin de la Riva (scricciatt del dusent):
Doradha = che l’è d’òr
Crudho = persòna rustega
Mudha = mudà, varià
Ornadha = ornada

Quell chì domà per fà comprend ‘me el sònn minga tròpp latin, inscambi l’era l’Anema de Milàn e di Milanes.
Medhelan el voeur dì minga domà “sitt de mezz” ma anca "santuari de mezz".
El par de fatt che i “druidi”, pret di popol Insubre, gh’aveven recorrenza de menass a Medhelan per portà a termin la formazion spiritualla e magiga; quest chì per giustificà anmò l’alta importanza che rivestiva la cittaa. El nòmm el s’è portà innanz finna a divegni Milàn.
Serom adree dì che l’area cittadina, che ai origin l’era un borgh, la gh’era gianmò prima de’l VII° sec.a.C. Inscì devom ipotetizzaa che la primma preja l’hann missa giò anmò pussee avant de quel secol lì.
Perchè ? perchè minga domà in di ann ’70 l’era stada scoverta una “strana” preja o menhir, proppri sòtta al Dòm, ma anca perchè n’hann troaa alter in de l’area centrala.
Tra quist ghe n’hinn on quajdun lavoraa indree al 4.500 a.C. trovaa in del sitt de la gesa de San Giovann in Conca, piazza Missori, el medem in doe ch’hann scovert l’effige de la scròfa semilantura.
Inscì, ‘me vedom, la nascita del nòst Milàn e la formazion lenguistega hinn de origin celtegh e i autòr classegh e modern ne proeuven semper pussee.
Poeudom anca analizzà tutta la simbologia, pervegnuda sora fòrma “prejficada”, present in cittaa, ma anca di fòrma pòettica visin a quella bardica, e anmò pussee de matrice celtega, ciamada di Milanes “la Bosinada”: el cant che celebra, descriv e fà la satira di gent e/o fatt, pròppri ‘me l’era de cà in tucc i alter paes “celtofili” e che l’era restada in uso finna squasi ai d’ii d’incoeu.

Brugh e Birlinghitt

Bon dì a tucc.
Mì me ciami Elena e sont Milanesa.
Hoo vorsuu mett giò quest blogh chì, in de la mia lengua che l'è el Milanès, in regòrd di mè gent ch'el parlaven inscì ben e che adsedess hinn domà in del mè coeur, a l'Orient Eterna.
El nòmm del blogh a l'è "Brugh e Birlinghitt" (scopa di saggina e ninnoli).
El Brugh in del Milanès antigh el voeur dì anben "erica" (la pianta) ma anch "scopa di saggina": quella scova magica che i nòster vegg metteven a la pòrta d'entrada per cascià foeura tucc i brustià, la nòtt de la Vegilia de Nadal.
Voeuri mett denter tutt quell che mì cognossi de la Cultura Milanesa, perchè quella reditaa chì la vegn minga perduda.
La Lengua, i Tradizion e i radis milanès, hinn patrimoni important che gh'han de vess mantegnuu viv per consolidà i valor culturaj del nòst intramontabil Milàn.

Mestee de Milàn (antigh e noeuv)

ARROTINO = MOLETTA
BARBIERE = BARBEE
BARCARIOLO = BARCHIROEU
BOSCAIOLO = BOSCHIROEU
BOTTAIO = SEGGIONEE
CALZOLAIO = CALIGHEE, SCIAVATTIN
CARBONAIO = SCIOSTREE
CESTAIO = CAVAGNIN
CHIODAIO = STACHETIN
CARRETTIERE = CARRETTEE
CONTADINO = PAISAN
CUSTODE DEI CAMPI = CAMPEE
MEDICO = DOTOR
DROGHIERE = FONDEGHEE
FABBRO = FEREE
FALEGNAME = LEGNAMEE
FARMACISTA = SPEZZIEE
FORGIATORE = FORGERON
FORMAGGIAIO = FORMAJATT/ FORMAGGEE
FORNACIAIO = PALTEE
FRUTTIVENDOLO = FRUTTIROEU
GARZONE DI FALEGNAME = MARENGON
GARZONE DI MURATORE = BOCCIA
GARZONE DI MASSERIA = FAMEL
GARZONA DI SARTA = PISCINNINA
IDRAULICO = TROMBEE
IMBIANCHINO = SBIANCHIN
IMPAGLIATORE DI SEDIE = CARDEGATT
LATTAIO = LACCEE
LATTONIERE = TOLLEE
LAVANDAIO = LAVANDEE
LEVATRICE = COMARA
MAESTRO = MAESTER
MACELLAIO = BECCHEE
MANDRIANO = BERGAMIN
MARMISTA = MARMORIN
MASSAIO = MASSEE
MATERASSAIO = MATERAZZEE
MECCANICO = MECCANEGH
MEDIATORE MATRIMONIALE = SENSAL
MERCIAIO = MASCIADER
METALLURGICO = FERRASCIN
MUGNAIO = MORNEE
MURATORE = MAGUTT
NOTAIO = NODAR
NUTRICE = BALIA
OMBRELLAIO = OMBRELATT
OREFICE = OREVES
PANETTIERE = PRESTINEE
PASTICCIERE = OFFELEE
PECORAIO = PEGOREE
PENTOLAIO = MAGNAN
PESCIVENDOLO = PESSATT
PIASTRELLISTA = SOLIN
PIZZICAGNOLO = SALSAMENTARI
POLENTAIO = POLENTATT
POLLIVENDOLO = POLLIROEU
PULITORE DI POZZI NERI = GANGIATT
RAMAIO = RAMMEE
SALUMIERE = CERVELLEE
SELCIATORE = RISCIOLLIN
SELLAIO = SELLEE
SEPPELLITORE = SOTTERAMÒRT
SCALPELLINO = PICCASASS
SPAZZACAMINO = SPAZZACAMIN
STAGNINO = STAGNIN
STOVIGLIAIO = CIAPPEE
STRACCIVENDOLO = STRASCEE
SPAZZINO = STRADIN
TAPPEZZIERE = PAVIONEE
TAVERNIERE = ÒST
VENDITORE DI CASTAGNE = FIRONATT
VENDITORE DI GRANAGLIE AL MINUTO = POSTEE
VENDITORE DI STOFFE = MERCANT DE BRASC
VETRAIO = VEDRIEE
VETTURIERE/COCCHIERE/ TASSISTA = BRUMISTA
ZINCATORE = ZINGATT
ZOCCOLAIO = ZÒCCORATT

Abecedari imbriagh

Quest chì voeur vess minga on Abecedari per la scoeura: per quell ghe sarann di alter che ghe pensarann.
A voeur vess domà ona scorsa piscinnina de quej che seren i nòmm di ròbb de cà del Milanès antigh che tant di gent s'hinn desmentegà.


AMEDA = ZIA

AMOLIN = AMPOLLA DELL'OLIO E DELL'ACETO

ARTICIÒCCH = CARCIOFO

ARBÈJ = PISELLI

ÀGHER = AGRIFOGLIO

BÈ/BERIN = AGNELLO

BECCHEE = MACELLERIA

BÉOLA = BETULLA

BINDÈLL = NASTRO

BORÌCH = ASINO

BRÙGH = ERICA (SCOPA DI SAGGINA)

BUSCÌN = VITELLO

CARDEGA = SEDIA

CÀMOLA = BRUCO

CAMPANÌTT = BUCANEVE

CAVAGN = CESTA DEL PANE

CERVELLEE = SALUMIERE

CHICCERA = TAZZINA DA CAFFE'

DANEE/GASG = SOLDI

DUGO = GUFO

DUVIA = SCOPA

ERBOL = ALBERO

ERBICIÒCCH = ALBICOCCO

ERGA = EDERA

FRAMBOS = LAMPONI

FILANDEE = TRATTORE

FILÒTT = GIOCO DEI BIRILLI

FIRLAFÒRLA = TRAPANO

GALBINNA/ = CILIEGIO SELVATICO
GANDIOEU

GALEDORA = GABBIANO

GANDÒLLA = NOCCIOLO

GARFOLIN = MARGHERITA

GIR/SGHIRATT = SCOIATTOLO

GNIFARGNIFF/LAPPA = CAROTA

GRISC = RICCIO

GUGG/IA = AGO

GUGGIN = SPILLI

INCIODA = ACCIUGA

INGUANGEL = ATTREZZI DEL LAVORO

LACCIARÓTT = CARDO MARIANO

LAPIS = MATITA

LAUR = ALLORO

LEATEGH = VITE

LEGOR = LEPRE

LOEUVA = SPIGA DI GRANO

LUGANEGA = SALSICCIA

LUSIROEULA = LUCCIOLA

LUSNAA = LAMPO

MAGIÓSTRA/MAGIOSTER = FRAGOLA

MELGÓN = GRANTURCO

MÓSC/MININ/MIGNAO = MICIO, GATTO

MOCC = CINGHIALE

MOCCÓJ = MORA

MOGNAGA = ALBICOCCA

MORELL = FICO

NAVES = TORRENTE

NININ = BIMBINO, NANNA

OFFELEE = PASTICCIERE

ORADELL = ORLO

PALPEE = FOGLIO DI CARTA

PANIGADA = PANE CON FIORI DI SAMBUCO

PARPAJ = FARFALLA

PEDRIOEU = IMBUTO

POLLIN = TACCHINO

PRESTINEE = FORNAIO

PUJ = POLLO

RADETT = RADICCHIO

RATT = TOPO

RAVARIN = CARDELLINO

REMOLAZZ = RAPANELLO

RESEGA = SEGA

RONSGELL = RIVO

ROSC = BRANCO

RUSCA = SCORZA

RUZELLA = CARRUCOLA

SCAGN = SGABELLO

SCAJASC = GRANO TREBBIATO

SCAJOEURA = ORZO

SCALV = FASCIO DI LEGNA

S’CEPPIN = CIABATTINO

SCES = SIEPE

SCIATT = ROSPO

SCIMÓZZ = CIPOLLA

SERC = CERCHIO

SESONÔ = FORNAIO

SIGHIGNOEUL = CANNA (PIANTA)

SPIN = PRUNO

SPRÓCCH = PULSANTE

TACCOLA = CORNACCHIA

TEGNOEURA = PIPPISTRELLO

TEJ = TIGLIO

TOMATES = POMODORI

TRIFOLA = TARTUFO

UGA = UVA

UMBRIA = OMBRA

VASSELL = BOTTE

VIDÓR = VITIGNO

ZANEVER = GINEPRO

ZIRLIN = GIRANDOLA

ZÓCCOR = ZOCCOLI